Préstec rècord del Banc Europeu d’Inversions (BEI) a l'Institut Català de Finances (ICF) perquè Catalunya dispari la construcció de pisos de protecció oficial els pròxims anys. En concret, la institució europea ha concedit 490 milions d'euros que la Generalitat haurà de tornar en un màxim de 30 anys. La xifra, inèdita, serviria per aixecar 4.300 nous habitatges assequibles arreu de Catalunya. La condició, però, és que a mitjans de 2028 estiguin tots els pisos acabats, detallen fonts de l'ICF. La consellera de Territori, Ester Capella, ha reivindicat aquesta via -que necessita de la col·laboració del sector privat- com un front més per solucionar la crisi habitacional. A més, ho ha fet enviant un dard als governs previs de la Generalitat en què Junts tenia les compètències en habitatge. "Els anys de no fer res ens han portat a una situació que és d'emergència", ha reblat.
En una compareixença des del barri del Raval de Barcelona, a tocar d'un edifici en construcció, responsables de l'Institut Català de Finances i del Departament de Territori han detallat el funcionament del pla que vehicularà els 490 milions d'euros europeus. En essència, la clau perquè emergeixin els pisos de protecció oficial és que els ajuntaments d'arreu del territori cedeixin solars buits que disposen perquè promotors privats puguin fer-hi els nous edificis. Llavors, l'ICF els faria arribar el préstec que cobreixi la totalitat de la construcció, sumant-hi unes condicions avantatjoses. Així, els consistoris cedirien durant diverses dècades -normalment són 75 anys- els terrenys i la tinença dels pisos a les empreses que s'encarreguin de construir les promocions. Els anys següents, amb el cobrament dels lloguers, els operadors privats anirien tornant a poc a poc el crèdit a la Generalitat. I la Generalitat, a Europa.
De cara als constructors, aquesta iniciativa completaria la carpeta de les facilitats de la part pública, ja que els fons Next Generation -també de la Unió Europea- ja contemplaven arribar a subvencionar fins al 30% del cost d'una nova promoció. Ara, la intenció és finançar el 70% restant amb els milions adjudicats pel Banc Europeu d'Inversions. Entre les dues ajudes, la idea és aplanar el camí a la part privada perquè s'integri en la construcció de pisos assequibles.
"Gràcies a aquest préstec del BEI, i a la participació indispensable de l'Agència Catalana de l'Habitatge que bonifica els costos financers de les operacions, podrem finançar més projectes de construcció d'habitatges de lloguer i energèticament sostenibles per garantir el dret a l'habitatge a Catalunya", Vanessa Servera, consellera delegada de l'ICF, en declaracions recollides per l'Agència Catalana de Notícies (ACN).
Els números projectats asseguren també que el pla podria fer que 10.000 persones obtinguin una nova llar amb un habitatge amb el preu protegit. I que es crearan uns 6.850 llocs de treball durant el conjunt del projecte. "Estem encantats d'unir esforços novament amb l’ICF en aquesta important operació per posar a disposició dels ciutadans a Catalunya habitatges adaptats a les seves necessitats i energèticament eficients", ha afirmat el director d’Operacions per a Espanya i Portugal del BEI, Gilles Badot.
Mentre que la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha titllat l'acord com a "històric", la responsable de Territor, Ester Capella, també ha posat émfasi en projectar el canvi que pot haver-hi a Catalunya els pròxims anys si s'executen macroprojectes público-privats com aquest. Recordant els objectius a mig termini que ja marca el pla sectorial de l'habitatge, la consellera en funcions ha apuntat que la intenció és passar de l'actual 1,7% de pisos socials de lloguer a la regió de Barcelona al 10,3% d'habitatge públic a preu assequible en 20 anys. Això s'hauria de fer extensiu a totes les zones "molt tensionades". Als punts del país amb menys pressió immobiliària, igualment, s'hauria d'arribar al 9%. "Això voldria dir que ens comencem a assemblar a aquells països d'Europa que han fet els deures", ha afegit Capella.