No és el mateix atzar que sort. L'atzar és el procés pel qual es dona un determinat resultat d'entre una sèrie de possibles, mentre que la sort és la percepció subjectiva sobre aquest resultat. Quan participem en jocs d'atzar, diem que tenim sort si el resultat és el que desitgem. Un joc d'atzar (loteries, bingo,…) no té cap gràcia, ja que no hi ha realment jugadors, sinó espectadors. Però hi ha jocs que permeten jugar amb l'atzar a buscar-te la sort. S'anomenen Push Your Luck, és a dir, tempta la sort. Una mecànica que deixa a criteri del jugador decidir quedar-se amb el que té o arriscar-se a aconseguir més o perdre-ho tot.

Diamant és un creació de dos autors consagrats: Bruno Faidutti (Ciudadelas) i Alan R. Moon (Aventureros al Tren), que el 2005 van reunir-se per fer un joc centrat en fer que els jugadors haguessin de temptar la seva sort.

Què fareu?

Acampareu al mig de la jungla, a prop de 5 coves que els natius diuen que estan plenes de diamants i, preparant-vos pel que pugui passar, hi entrareu. Esteu tan ben avinguts, que a mida que aneu trobant diamants us els repartireu equitativament, fins al punt que els sobrers els deixareu a terra. Però a mida que us endinseu a la cova us assetjaran serps, olorareu emanacions de grisú, sentireu la repicadissa de potes d'escorpins...

Arribarà el moment en que haureu de decidir si continueu recollint més diamants, desitjant que tots aquests perills no acabin amb la vostra vida, o bé reculeu amb el botí que heu aconseguit, bo i recollint els diamants que havíeu deixat per terra. Tot i sabent que, aquells que es quedin, seguiran omplint el cabàs amb més diamants... o potser mai sortiran vius de la cova.

Una cop hagueu explorat les 5 coves, qui hagi aconseguit més diamants serà el guanyador.

On està la gràcia?

La principal virtut de Diamant és la capacitat que demostren els autors per vincular tots els jugadors en una presa de decisions individual. La majoria dels jocs d'apostes (loteries, ruleta, màquines escurabutxaques,...) comporten aquest fet de forçar la sort, tot i que en sentit contrari, ja que la decisió està en si deixem de perdre diners o seguim perdent-ne amb l'esperança de guanyar-ne. Però aquesta decisió sempre és solitària, individual, sense cap mena d'influència per l'existència d'altres jugadors o les seves decisions. A Diamant no és així. Arriscar, o no, afectarà als diamants que puguin guanyar els altres jugadors en el futur. Aquesta doble decisió que ha de prendre cada un, i que veiem prendre als altres, és una meravellosa diversió.

També cal destacar que la senzillesa i puresa del joc, el converteix en una forma molt visual d'introduir aquests conceptes (risc, probabilitat) en els nens més petits, conceptes avançats, matemàtics, que aquí poden experimentar abans que els siguin introduïts a l'escola.

Nom del joc: Diamant
Autor: Bruno Faidutti i Alan R. Moon
Editorial: Devir Iberia
Número de jugadors: 3-8
Temps de joc: 30 minuts
Edat: a partir de 8 anys
 
Toni Serradesanferm
Autor de jocs de taula i membre del grup d'assessorament de jocs de taula Santa Clara.