La Fiscalia del Tribunal Suprem ha recorregut en cassació la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra contra els cinc integrants de la Manada per entendre que haurien de ser condemnats a 18 anys per delictes d'agressió sexual i no als deu que se'ls van imposar per un abús sexual amb prevalença.

El Ministeri Públic, en línia amb la postura que va mantenir ja en la instància anterior, considera que els fets, objecte d'enjudiciament, "van ser realitzats mitjançant intimidació suficient per anul·lar la voluntat de la víctima" i "no és admissible forçar el dret fins a extrems d'exigir de les víctimes actituds heroiques que inexorablement les conduiran a patir mals majors".

Entén així que en els fets existeix una intimidació greu pel que s'han de qualificar d'un delicte continuat d'agressió sexual pel qual demana per a cada un dels acusats 18 anys de presó, així com deu anys de llibertat vigilada i inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de condemna i prohibició d'acostament a la víctima durant 20 anys. Sol·licita dos anys més per a un dels acusats, Antonio Manuel Guerrero Escudero, pel robatori amb intimidació del mòbil de la víctima.

La clau està en la tipificació que el Codi Penal fa dels delictes d'abús i agressió sexual, ja que perquè es doni aquest últim, han de donar-factors d'intimidació i/o violència que el tribunal no va apreciar. No obstant això, va donar per provat que ells, en una posició de prevalença, van practicar a la víctima actes "vexatoris" de contingut sexual sense el seu consentiment, assentiment o participació activa, encara que sense "cap gest que acrediti una acció intimidatòria".

La Fiscalia no ho veu així i demana al Suprem que ho rectifiqui perquè creu que els fets que es donen per provats constitueixen "sense gènere de dubtes una actitud intimidatòria per part dels cinc acusats que va ser la que els va permetre consumar sobre la víctima els actes sexuals descrits".

"No consta en els fets provats que la víctima consentís les relacions"

Entén que la prevalença implica que per superioritat moral i numèrica dels acusats, "la víctima accedeix a mantenir les relacions sexuals", quan "no consta en els fets provats que la víctima consentís o accedís a mantenir aquestes relacions ni tan sols de manera subliminal", com tampoc consta que els agressors ho sol·licitessin. "Consta, simplement, que ells van inhibir la víctima amb la seva sola presència i actitud, enfront de la qual no va poder oferir cap reacció", recorda.

"Hem de preguntar-nos si tals paraules o actes amenaçadors en el cas concret es feien necessaris -argumenta l'escrit del fiscal-. Ens trobem davant d'una persona desvalguda, la víctima, envoltada per cinc individus de forta complexió i en un espai mínim, apartat i amb nul·les possibilitats d'escapar: És exigible una mica més per doblegar la víctima?", planteja la Fiscalia del Tribunal Suprem.

"Creiem que no" -prossegueix l'escrit- "Entenem que no és admissible forçar el dret fins a extrems d'exigir de les víctimes actituds heroiques que inexorablement les conduiran a patir mals majors. Intimidar no és altra cosa que causar o infondre por, por o pànic que, en casos com l'analitzat, es transmet amb la mera presència de cinc individus de certa complexió envoltant a una víctima en un habitacle tancat i sense cap possibilitat d'escapar", exposa.

"Oposar-se és inútil"

Per al Ministeri Públic, qualsevol en aquesta situació podria arribar a la conclusió que oposar-se és inútil i "únicament podria comportar mals majors", de manera que es plegaria a la voluntat dels agressors. Per això, defensa que no es dona "una intimidació menor que permeti aplicar la figura de prevalença, sinó una intimidació greu que ha de determinar la qualificació jurídica d'aquests fets com a agressió sexual".

A més, demana que s'apliqui aquest delicte amb l'agreujant que preveu el Codi Penal per als casos en què la violència i intimidació tinguin "un caràcter particularment degradant o vexatori" i en la seva pena superior perquè es tracta d'una actuació conjunta de dues o més persones, el que comporta més gravetat per l'existència d'un acord anterior o simultani per a l'execució dels fets i una major indefensió de la víctima davant un atac desenvolupat per diversos individus.

"L'actuació concertada de cinc homes és més que suficient per apreciar no només que la seva presència determini la situació intimidatòria, sinó que també permeti l'aplicació d'aquest agreujament específic", conclou.