La Plataforma per la Llengua ha presentat avui l'InformeCAT 2017 sobre la situació del català en xifres. L'estudi inclou 50 dades relacionades amb el català en els diferents àmbits socials. Hi constata que, en la majoria d'àrees, la situació de la llengua catalana ha “millorat” en tots els territoris catalanoparlants. Així ho ha manifestat el president de l’entitat, Òscar Escuder, que ha assenyalat que al País Valencià i a les Illes Balears és on hi ha hagut “canvis més significatius” pels canvis de govern del 2015. En totes dues comunitats, el Partit Popular va perdre el govern, que és ara en mans de coalicions progressistes.

A tall d’exemple, ha augmentat el coneixement de la llengua al País Valencià, que passa del 48,5% al 50,9% de catalanoparlants, i a les Illes Balears el català ha guanyat un 5,2% de parlants en la transmissió de l’idioma de pares a fills. L’informe també radiografia que, durant els últims 10 anys, puja a 8.000 persones el nombre de catalanoparlants a la Catalunya Nord. En l’àmbit cultural, a Catalunya ha augmentat un 8% el consum dels espectacles en català.

Un total de 52 normes en favor del castellà

Una de les dades aportades per l'InformeCAT 2017 assenyala que el govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar 52 normatives que imposen el castellà durant el 2016, cosa que desmenteix els qui asseguren que el castellà s’estén de manera natural i el català només per via impositiva. Aquesta és una de les dades que aporta l'informe de l'entitat. La llengua catalana no és ni de bon tros la que gaudeix de més protecció jurídica.

La infraestructura legal de l’Estat segueix assumint que la imposició exclusiva del castellà en tots els àmbits de la vida és una necessitat per sobre de posicions polítiques, fet que esbiaixa tota la normativa perquè afavoreixi una sola llengua. L'executiu en funcions de Rajoy, que en teoria havia de ser purament tècnic, va aprovar fins a 52 normes que imposaven el castellà en un gran ventall de situacions, com l’educació, l’etiquetatge, les beques o les fitxes dels esportistes. Divuit d’elles obliguen directament les empreses, especialment pel que fa a documentació i etiquetatge.