La presó Model de Barcelona ja és història. Després de dècades de reivindicació veïnal demanant-ne el tancament i de reiterats anuncis incomplerts, aquest dijous a les 11.00 hores en marxaran els últims 12 presos. El centre es clausura el dia abans de complir 113 anys –es va inaugurar el 9 de juny del 1904-, i el procés per posar-hi fi s'ha fet en un temps rècord: el 10 de gener la Generalitat i l'Ajuntament van firmar un conveni per acabar amb la presó, el 7 de març va entrar-hi el darrer nou intern i tres mesos després en surt l'últim. Ara la pregunta és: i de l'edifici, què se'n farà?

El nom de la presó ja era tota una declaració d'intencions sobre què s'hi volia fer: que fos un centre modèlic i amb bones condicions sanitàries. El seu recorregut, però, va anar per una altra banda. Si és coneguda la Model és, entre altres, per ser un dels espais de la repressió franquista a Catalunya. Amb els anuncis de tancament, a més, no s'hi han fet les inversions necessàries i s'ha anat deteriorant. Mantenir-la en condicions implicaria una inversió de 25 milions d'euros com a mínim, segons els càlculs del conseller de Justícia, Carles Mundó.

En menys de sis mesos s'ha pogut executar la decisió de tancar el centre. "Hem pogut complir el calendari de treball que ens havíem marcat", subratlla a NacióDigital Mundó, que recorda que en només tres mesos s'ha buidat de presos, període en el qual s'ha fet "una feina colossal". El tancament ha implicat moure més de 1.000 treballadors i més de 2.000 interns –a més dels de la Model, s'han hagut de fer trasllats entre altres presons-, i només s'ha produït un doble ensurt: dos intents de fuga en pocs dies de diferència el març –primer de dos presos, després d'un de sol-, però sense relació amb el tancament del centre.

[blockquote]"Hem pogut complir el calendari de treball que ens havíem marcat", destaca el conseller de Justícia, Carles Mundó[/blockquote]
Una de les raons principals que ha permès ara la clausura de la Model és que aquest pas ja no s'ha supeditat a la construcció d'una presó substitutòria a la Zona Franca. L'altra, ha estat la disminució de la població reclusa: sense la Model, el sistema penitenciari català es queda amb 9.785 places repartides entre nou presons, però encara té molt de marge, ja que l'ocupació ara és del 72%, només cinc punts per sobre que quan hi havia la Model oberta.
 
Un cop s'ha quedat lliure de presos, el més immediat serà continuar amb el buidatge de les instal·lacions, que seguiran dempeus. Segons explica el director, Josep Font, "l'endemà consisteix a planificar, d'acord amb l'Ajuntament de Barcelona, les actuacions necessàries per desballestar tot l'edifici". Una brigada de sis interns que estan en centres oberts seran contractats per acabar amb el desmantellament i poder lliurar les claus de l'edifici al consistori abans de finals d'any. Si cal, es reclutaran més interns per complir els terminis, ha remarcat.

A la presó, però, no només hi haurà els reclusos desmantellant-la. Font seguirà al peu del canó per supervisar tot el procés i s'ha preparat un pla per evitar que s'acceleri el deteriorament de l'edifici un cop ha caigut en desús. "Ens preocupa molt entregar l'equipament a l'Ajuntament en estat satisfactori", ha subratllat. Això significa que periòdicament es faran servir les cisternes del lavabo, les bombetes i els endolls "perquè l'edifici no es mori". A més, entre el juliol i el novembre s'hi faran visites guiades amb cita prèvia perquè els veïns el puguin conèixer de primera mà i una exposició.

[blockquote]La Model no es deixarà deteriorar més: "Ens preocupa molt entregar l'equipament a l'Ajuntament en estat satisfactori"[/blockquote]
La pilota és a la teulada de l'Ajuntament, que no ha revelat quins són els seus plans més immediats per a la Model, un espai de dues illes de cases la ciutat guanya. Després de signar el conveni el 10 de gener per tancar la presó, l'alcaldessa, Ada Colau, va reconèixer que ja s'havia fet un procés participatiu amb els veïns de l'Esquerra de l'Eixample, però va considerar que el procés s'ha d'"actualitzar". Va afirmar que a l'espai de la Model hi han d'anar equipaments de barri i que "un espai memorialístic està garantit", però les seves condicions encara no. Per ara, l'única concreció és que el setembre el primer que s'hi ubicarà serà una escola en barracons.

Els veïns tenen clar què cal fer ara

Els veïns són els que tenen més clar que les peticions del procés participatiu, que va derivar en el pla director del 2009, és el que li cal al barri. A més, han passat els anys i res de tot allò s'ha construït. "És exactament el que necessita el barri", subratlla el president de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample, Toni Colomina. En el llistat figura un Centre d'Educació Infantil i Primària (CEIP), una escola bressol, una residència de gent gran i centre de dia, un casal de gent gran, un de joves, un poliesportiu, un aparcament subterrani de 200 places, un equipament de discapacitats, una zona verda de 12.000 metres quadrats i un memorial.

[blockquote]Segons els veïns, "engegar un procés participatiu dona la sensació que en els 30 anys de lluita veïnal no s'ha fet res"[/blockquote]
A la cantonada amb el carrer Nicaragua s'hi va preveure posteriorment un hotel, cosa que els veïns rebutgen, i aposten per ubicar-hi algunes oficines de la Generalitat que ara estiguin en espais de lloguer, ja que el fet que vinguessin treballadors també beneficiaria el comerç. Els veïns estan "amb la guàrdia alta" per evitar que el barri perdi ara res de tot allò que veu necessari, i Colomina tem que es repeteixi l'experiència d'altres processos participatius del govern Colau, ja que s'ha mostrat "bastant dirigista", ha asseverat. "Engegar un procés participatiu dona la sensació que en els 30 anys de lluita veïnal no s'ha fet res. Això és el que em sap greu", ha asseverat.

Segons la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, el document del 2009 és el full de ruta, però, com Colau, creu que "cal actualitzar-lo" amb el procés participatiu veïnal però que també sigui de ciutat i hi prenguin part les entitats de memòria. La intenció és que abans d'acabar el mandat –finalitza el 2019- estigui culminat el procés participatiu i tenir decidits i pressuposats els projectes, de manera que el mandat que ve "la transformació de la Model sigui efectiva". Sanz aposta per preservar una part de l'edifici, sempre que sigui "compatible" amb la resta d'equipaments i la zona verda. Allà on havia d'anar l'hotel, proposa fer-hi habitatge social, cosa que implicarà canviar el planejament urbanístic.

El punt de control del panòptic de la Model. Foto: Jordi Jon Pardo

Preservar una part de la presó, especialment el panòptic i alguna galeria, i convertir-la en un espai de memòria és dels aspectes que genera més consens entre veïns, funcionaris, presos, exinterns i familiars d'alguns dels reclusos més coneguts que han estat a la Model. L'Àngel, un funcionari amb més de 30 anys de trajectòria, considera que es necessita un lloc "que recordi tota aquesta història". En l'opinió d'en Manolo, un dels darrers interns de la Model, cal fer un centre memorialístic, però a qui s'ha de preguntar és "als presos que han passat per aquí o als seus familiars d'aquella època", la del franquisme.

[blockquote]L'Associació d'ex-presos polítics del franquisme reclama un "centre d'interpretació de la història de la Model"[/blockquote]
A la família de Salvador Puig Antich, l'últim afusellat a Catalunya pel franquisme, hi estan plenament a favor. Fa pocs dies que la Montserrat Puig i les seves tres germanes es van trobar plegades, i van parlar-ne de si cal reconvertir una part de la presó en espai de memòria. "Personalment ho vam trobar molt bé", relata a NacióDigital la Montserrat, la qual afegeix: "Pensem, ja no només pel Salvador, que cal un recordatori pels milers i milers de casos". El líder d'ERC a l'Ajuntament, Alfred Bosch, ha estat el primer de fer una proposta de denominació per a l'espai, i precisament seria la de centre Puig Antich.

Més enllà del nom, mantenir el panòptic i alguna galeria és el que demanen preservar tots els entrevistats. Carles Vallejo, ara president l'Associació Catalana d'Ex-presos Polítics del Franquisme després de la mort d'Enric Pubill, ironitza que a l'entitat han estat "clients" de la Model. En el seu cas hi va estar pres dues vegades per la seva activitat sindical. Creu que s'ha de mantenir part de l'edifici com a "centre d'interpretació de la història de la Model" i alhora dotar el barri dels serveis que reivindica. Bernat Muniesa, que va estar-hi pres també per la seva activitat sindical, creu que cal mantenir "un espai pels polítics, pel Rajoy, Mas i tota aquesta canalla que governa, i una altra part per a la gent que va estar allà".

Brians I, el nou centre referent de Barcelona

Amb el tancament de la Model, la presó de Brians I, ubicat a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), s'ha convertit en el nou centre de preventius –presos a l'espera de judici o sentència- de referència de Barcelona. A la Model també hi havia reclusos condemnats. La reorganització del mapa dels centres penitenciaris de la capital catalana, però, no s'acaba aquí, i també involucra els centres de Trinitat i de Wad-Ras amb la idea que en vuit anys com a molt no quedi cap presó a la ciutat rodejada d'habitatges. El Departament de Justícia ha decidit que també tancaran abans del 2025 el centre obert de Trinitat i la presó de dones Wad-Ras, i es traslladaran a nous edificis que es construiran a la Zona Franca.
 
D'aquests nous centres, el 2021 s'obrirà el nou centre obert de la Zona Franca, amb una capacitat d'uns 800 interns i amb un cost estimat de 33,3 milions d'euros, i que ha de permetre tancar el de Trinitat Vella. A més a més, el 2025 hauria d'estar enllestit el de dones i preventius, el qual implicarà una inversió de 75 milions, per tancar el de Wad-Ras. La seva capacitat serà d'unes 700 persones, 300 dels quals seran preventius. L'Ajuntament preveu construir en el solar de la Trinitat 265 nous habitatges socials, 110 dels quals destinats a reallotjament.

 

Portes obertes a la presó a partir del juliol

La Model es podrà visitar entre el 3 de juliol i el 26 de novembre en grups de 15 persones, i des d'aquest dilluns ja s'han obert les inscripcions per apuntar-s'hi. Totes les visites seran gratuïtes, amb un itinerari predeterminat, i duraran aproximadament una hora i mitja. Es podrà veure alguns dels elements emblemàtics de la presó, com el pati d'accés, els cancells i el passadís d'accés; el panòptic; la quarta galeria, una de les que s'ha mantingut més fidels al projecte original, el pati d'aquesta galeria, el locutori i la paqueteria. Les inscripcions es poden fer per internet, al telèfon 012 i, des del 3 de juliol, presencialment a la Model. A més a més, es podrà visitar l'exposició 13 històries de la Model, situada a la cinquena galeria. La mostra presentarà 13 moments i 13 persones o col·lectius emblemàtics de la història de la presó i de la seva vinculació a la història de la ciutat i del país. Cadascun d'ells s'associa amb una data i un context o una temàtica, com el president Companys, Ferrer i Guàrdia, Puig Antich o el Vaquilla. El comissari de la visita és l'historiador Agustí Alcoberro, que havia estat director del Museu d'Història de Catalunya.   Les cel·les sense interns i buides de material. Foto: Jordi Jon Pardo