A l’escola Ramon Llull de Barcelona hi va haver actes de violència durant el primer d’octubre del 2017, segur que se’n recorda. Hi va haver desenes de ferits i, de fet, va ser allí on Roger Español va perdre un ull a causa de l’impacte d’una bala de goma, una arma prohibida a Catalunya. Els fets fins i tot estan judicialitzats: el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona està investigant 13 agents de la Policia Nacional espanyola per unes càrregues "com a mínim indiscriminades i desproporcionades" documentades per 390 fotografies i més de nou hores de vídeo en mans del jutge.

Però res de tot això apareix a l’editorial de El Mundo. En una versió dels fets totalment surrealista, el diari es basa en els testimonis policials per afirmar –sense un presumpte ni unes cometes que serveixin de coixí- que "al centre Ramon Llull de Barcelona hi va haver set policies ferits: van rebre cops i puntades de peu i els van llançar objectes, tanques incloses. El saldo de l’1-O per a les Forces de Seguretat va ser de 72 agents lesionats". I tota la resta? Imaginem que deuen ser imatges trucades, «Fake news» separatistes difoses per bots russos i explicacions similars. I és clar, després la imatge internacional espanyola és la que és i tot són plors i laments, "ens tenen mania" i "estan mal informats".

Però El Mundo no només en té prou amb la declaració del comissari responsable de la Brigada d’Informació de Barcelona durant aquells dies per "provar" la violència de l’escola Ramon Llull, sinó també per fer-ho amb la utilització dels mossos com a cos armat "al servei de la rebel·lió". La "subversió violenta" ja és una "evidència" i "a mesura que avança el judici s’estén la preocupació en les defenses dels acusats", ja que "el metòdic aclariment dels fets a través del testimoni dels testimonis està talant l’enfiladissa de mentides". Almenys, a El País, Xavier Vidal-Folch té la precaució d’avisar que –si dos testimonis ofereixen versions contraposades- "algú menteix". Esbrinar qui és la tasca del tribunal, però El Mundo ja va fent, que feina feta mai fa destorb. 

"Prisis pilítics"

Què els sembla que això d’avançar les decisions judicials no fa gaire de «democràcia plena»? Doncs dues tasses... o mitja dotzena. A l’ABC, José María Carrascal veu en el judici un "curs de democràcia" i el compara ni més ni menys que amb el Watergate, una analogia com a mínim curiosa just aquests dies, quan el seu diari es dedica a escombrar sota la catifa la trama d’espionatge als opositors que involucra policies, jutges, polítics i periodistes.

A La Razón l’editorialista li dedica dues peces: una a preveure una imputació de Torra que "ja se sabia" i la segona a alertar que si TV3 fa servir "prisis pilítics" el que fa és "ignorar els drets de tots aquells catalans que no són independentistes. Un menyspreu a les llibertats i un atac calculat a la nostra democràcia", quasi res. 

Mentre que des de Voz Pópuli, Miquel Giménez amenaça en començar a utilitzar "gilpistis", "fiscistis" i "gilipillidis". Encara que, és clar, oblida recordar que ell cada dia pot dir "colpistes", "feixistes" i "gilipolles" –i de fet ho fa- sense que cap Junta Electoral vingui a esmenar-li la plana. Així s’entén, o cal fer un dibuix?