Dos soldats amb el cap cot semblen compartir el dol per la pèrdua d'algun ésser estimat, en un indret de pas que connecta la part històrica del cementiri amb una de les zones més noves del recinte. Als seus peus hi ha un ram de flors acabat de posar. El soldat de l'esquerra representa un guerrer de les croades i a les seves mans té una gran espasa. Al seu costat, l'altra estàtua vol representar un soldat de l'exèrcit franquista que va combatre durant la Guerra Civil, i porta un fusell. Dos protagonistes de les guerres al recinte de la pau eterna. Al costat dels soldats, a banda i banda, hi ha l'antic escut de Terrassa i l'escut preconstitucional d'Espanya, que estaven inserits en el monument als Caiguts abans del seu desmantellament. Al terra, les columnes d'Hèrcules que abans acompanyaven l'escut espanyol ara semblen les ruïnes d'alguna construcció antiga. De fet ho són; són restes de la part més obscura de la història recent del país.
"La ciutat de Terrassa en memòria de les Víctimes de la Guerra", diu una placa col·locada fa pocs anys al davant de les grans escultura dels soldats. Amb aquest petit gest, l'Ajuntament de Terrassa va voler reinterpretar el significat del monument, que va passa de Monument als Caiguts a Monument a les Víctimes de la Guerra, com surt a dia d'avui indicat als plànols del cementiri. Malgrat això, les estàtues dels soldats arrosseguen amb elles la seva història i l'herència del franquisme a Terrassa.
L'antiga estàtua de la Victòria, ara decapitada i exposada al cementiri. Foto: Albert Prieto
A prop d'allà, una altra estàtua s'aixeca sense cap placa que l'identifiqui al costat de l'escultura Consol. Als plànols únicament està identificada com a "estàtua". No té cap ni braç, vesteix una túnica i podria passar com una antiga escultura clàssica. Però no. Es tracta de la Victòria que presidia, juntament amb els dos soldats, l'antic Monument als Caiguts de Terrassa. En aquella època tenia cap i el braç alçat, i representava la victòria del bàndol franquista a la Guerra Civil. Ara, deslluïda, malmesa i decapitada, simplement decora el complex funerari i passa inadvertida fins i tot entre qui va conviure entre el monument franquista, retirat ara fa vint-i-cinc anys del seu emplaçament original.
Retirat el 1991
El Monument als Caiguts de Terrassa va ser desmuntat l'any 1991, 16 anys després de la mort de Franco i quan la ciutat es preparava per a ser subseu dels Jocs Olímpics de Barcelona. Estava instal·lat a la plaça del Doctor Robert, coneguda en temps franquistes com a plaza de los Caídos. Era dedicat, com tots els monuments d'aquest tipus, als caiguts per Déu i per Espanya, als del bàndol franquista. "Caídos por Dios y por España: ¡Presentes!", hi deia la inscripció. Era una obra de grans dimensions coneguda popularment com les Setrilleres, per la seva forma. El monument, obra de l'arquitecte Frederic Vinyals i de l'escultor Jaume Bazin, havia estat inaugurat el 1944 i havia costat la valuosa quantia de 1.200.000 pessetes en plena postguerra.
La retirada del Monument als Caiguts de la plaça del Doctor Robert, al davant de l'edifici de Mútua Terrassa, es va produir per la construcció de l'aparcament soterrat en aquell indret, molts anys després que morís el dictador. Amb el règim franquista mort, les seves peces van ser traslladades al cementiri. Va ser un procés de reconversió i reaprofitament fet sense massa soroll o gairebé d'amagatotis per no despertar susceptibilitats.
Molts blocs es van aprofitar per bastir els murs d'una de les ampliacions del recinte. Les estàtues van ser deixades en un racó, on van ser alçades i alguns nostàlgics encara les homenatjaven. Temps després, van ser instal·lades en la seva ubicació definitiva, reconvertides en el Monument a les Víctimes de la Guerra i, en el cas de la Victòria decapitada, en un ornament descontextualitzat. La intenció amb la inscripció de "Monument a les Víctimes de la Guerra" és incloure-hi totes les víctimes, però l'origen de les estàtues encara pot ferir sensibilitats. Uns metres més enllà hi ha el Monument als Combatents republicans.
El Monument als Caiguts, en el seu emplaçament original. Foto: AMATf
