Si ahir, en ple incendi, al barri de Torre Baró de Barcelona, el dispositiu inseparable de tots els veïns era el mòbil, avui a moltes cases l'utensili rei era l'escombra. Els habitants de les cases que van haver de ser evacuades no tenen cap problema a explicar amb tota mena de detalls l'ensurt que els va obligar a marxar de casa durant unes hores, però ho fan amb una condició implícita, que puguin xerrar mentre escombren, que la cendra no fa concessions. Sobre el foc, ara ja estabilitzat, les impressions són variades. El grau d'alarma varia de manera substancial segons a qui es pregunti, però tots comparteixen una conclusió comuna: si no es neteja amb més intensitat el bosc del costat de casa seva, això pot tornar a passar en qualsevol moment.
"Jo no volia marxar. Em va haver de convèncer la meva filla", diu l'Ángeles, una dona de 94 anys que viu al carrer de Lliçà. Amb les flames escalant per la muntanya del costat de casa seva, la família va fer la feina negociadora va acabar acceptant anar a casa de la seva neta. "És un barri amb molta gent gran, però també és un barri amb moltes famílies i gent que si no ho són, igualment ens coneixem tots. Tothom tenia alguna casa de prop on poder anar", diu el Mateo, net de l'Ángeles, sobre l'evacuació forçosa de 35 persones als carrers més elevats del barri.
"Jo vaig estar mirant el foc des que va començar i fins que els Mossos em van començar a dir que havia de marxar, que havia de marxar. Jo els vaig dir que em deixessin calçar-me almenys i vaig anar a casa de la meva filla, a Martorell", explica amb lleugera l'Alfonso, escombra en mà. L'home relativitza l'ensurt i assenyala que darrerament s'han fet neteges d'herbes i matolls a la zona més pròxima a la carretera, però matisa que pocs metres més enllà, cap a l'interior de la muntanya, "és un altre món". "S'hauria de fer molta més neteja", enraona.
Amb més neguit ho va viure Araceli Navarro, també veïna de la part alta de Torre Baró, una des les que es va quedar a casa i va acatar les normes de Protecció Civil: confinar-se i tancar finestres. "Era el que s'havia de fer. Tot era negre i no es podia respirar. I era una feinada. Perquè a més feia una calor que et mories", comenta la dona de 68 anys, abans de continuar parlant per acabar, de nou, al cap del carrer: "El que no sé és com no hi ha més incendis, perquè no netegen gens el bosc".
Aquest barri singular de Barcelona, farcit de cases autoconstruïdes i amb l'urbanisme informal com a norma, no només és un exemple de la manca de serveis disponibles, sinó que també té la particularitat d'estar enganxat a la muntanya. Pels camins del barri es mescla la vegetació frondosa amb els pals de distribució elèctrica i, tot seguit, els pins coronen els turons que envolten la trama urbana. "Portem prop de quatre anys avisant que hi ha arbres malalts i quan arriba la poda es deixen totes les restes allà, així que la poda dels pins el que fa és incrementar la possibilitat d'aquests incendis. I ara ho hem viscut. Així que malgrat tot el malestar crec que és un moment de mirar als barris de muntanya", ha expressat la presidenta de l'Associació de Veïns de Torre Baró, Valeria Ortiz.
Organització veïnal enmig de la incertesa
Entre les tertúlies veïnals que es van estenent al llarg del matí es recorden els moments més incerts d'aquest dimarts, quan encara no se sabia com es comportarien les flames ni el vent. La mesquita del barri es va preparar com a punt de trobada si algú necessitava trobar aixopluc i, a banda de la comunicació ES-Alert que van rebre al mòbil i els avisos de les patrulles policials a peu de carrer, els mateixos veïns intentaven pautar la informació més útil a Whatsapp, Instagram o Facebook. "Vam fer un petit protocol amb un llistat d'escriptures de cases, malalts crònics, medicacions...", detalla Ortiz.
A l'altra banda d'aquest turó de Collserola, però, hi havia l'altre barri confinat: Ciutat Meridiana. Allà no hi ha cases sobrades de metres quadrats, sinó que hi regnen els edificis amb pisos humils, un fet que encara complicava més les hores de tancament forçós. Per moments, els Bombers de Barcelona van patir que el foc no s'acostés en excés a la zona residencial i calgués evacuar també desenes de veïns. Finalment, però, es va estabilitzar el foc abans d'arribar a la nit i que s'estengués. Ara, els veïns d'una i altra banda miren a l'adminsitració esperant nous passos sobre la seguretat forestal.
