Josep Maria Vila d'Abadal (UDC) i Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC).El país es pot veure des de la Catalunya nova i des de la Catalunya vella. Des de la serenor plàcida del mar o des de la muntanya agresta de Vidrà. Des de la intel·lectualitat més reflexiva o des del mas, envoltat d'una ramaderia que clama atenció.
Des de l'experiència de l'exercici d'un Govern procel·lós i complex o des d'un Ajuntament de la Catalunya catalana. A primer cop d'ull, podrien ser uns prismes contraposats, però la realitat social, i la política, del país condueix ambdues mirades a l'imaginari d'un país políticament lliure.
Dues grans figures
Aquest fenomen es pot materialitzar en dues figures concretes, l'exvicepresident del Govern Josep-Lluís Carod-Rovira i l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, que aquest dijous participaran a 2/4 de 8 de la tarda en la segona edició dels debats #IdeesXAvui que organitza el Grup Nació Digital, amb el suport del Cercle Català de Negocis (CCN) i Unnim. Un debat que promet una interessantíssima reflexió en veu alta del moviment, les formes i el material del qual està fet l'independentisme a mans de dos orfebres de la política que han modelat dues visions del com arribar-hi ja que el perquè el tenen prou clar.
El debat al Centre Cultural Unnim contindrà pinzellades força especials i que pinten de certa morbositat l'esdeveniment. Per una banda, Carod-Rovira trencarà el seu silenci polític després que fa un any va estripar el carnet d'ERC i Vila d'Abadal farà el primer acte públic després del meritori congrés d'Unió Democràtica de Catalunya on la seva candidatura, obertament independentista, va tenir el suport del 20% dels quadres del partit.
El cara a cara entre Vila d'Abadal i Carod-Rovira també es podrà seguir via streaming des de Nació Digital, com ja va ocórrer amb el debat entre Guillem López Casasnovas i Antoni Abad.
Dialèctica elegant
Explicar Carod-Rovira és explicar la història des de l'independentisme dels darrers vint anys. Filòleg de formació ha estat el primer president, en funcions, independentista des de l'arribada de la democràcia.
D'una dialèctica elegant, precisa i intel·ligent és un apòstol del moviment d'esquerres socials per convertir Catalunya en un país professional i exemplar. Malgrat una sinuosa retirada, ningú no es creu que s'estigui quiet i no molesti l'estatus quo. Col·leccionista afamat, també ha col·leccionat diversos adversaris polítics.
Sap, i ho ha dit en diverses ocasions, que cal tenir un país però pensant sempre en com serà i com hauria de ser. I encara queda feina per fer en la singladura gairebé inacabable d'unir els pocs federalistes creients amb els independentistes i assolir l'objectiu final.
Pim-pam-pum
Arquitecte dels tripartits té tots els números perquè la història l'absolgui de les acusacions sorgides del pim-pam-pum polític de la immediatesa. Si l'independentisme ha arribat on és és, gràcies en gran part, al persistent fer de polític de Carod-Rovira.
L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, té nissaga rere les espatlles. Besavi carlí, avi fundador d'Unió Democràtica de Catalunya, pare impulsor de l'Assemblea de Municipis i ell, alcalde de Vic i impulsor de l'Associació de Municipis per la Independència. Cavaller de Vidrà, -els seus avantpassats van signar el Pacte dels Vigatans contra els Borbons-, practica un independentisme de muntanya.
Assegura que “Jesucrist seria independentista” i que en “el camí de l'alliberament no podem deixar ningú enrere. Hem de ser-hi tots, els hem d'engrescar”, assegura qui es va enfrontar obertament a l'intocable Josep Antoni Duran i Lleida en el darrer congrés d'Unió.
Unió de municipis
Vila d'Abadal ha aconseguit moltes fites en el món de l'independentisme, des d'unir més de 400 municipis en l'associació que impulsa per organitzar una consulta oficial o pactar un govern sobiranista a Vic fins a articular amb èxit una candidatura independentista a Unió, però possiblement un dels mèrits més destacats hagi estat obligar Duran i Lleida a estar 48 hores parlant d'independència.
Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep-Maria Vila d'Abadal tenen molt més en comú que noms i cognoms complerts, un objectiu polític concret, agosarat i que, cada cop, desperta més simpaties generoses entre la població. Dues maneres d'entendre el com arribar a la independència perquè de raons ja en tenen. El proper dijous ho explicaran.
