Olvan, al Berguedà, és un poble petit, com tants altres arreu del territori català. Per poc no arriba als 900 habitants. Li'n falten sis. Té un bar que obre tres dies a la setmana, una botiga que només apuja la persiana de matí, una farmàcia que ofereix servei un cop a la setmana i cap entitat bancària. Tampoc és un lloc de pas freqüent d'autobusos. Cal cotxe per a tot. Ara bé, també és el lloc que van escollir famílies humils de la comarca i més enllà per establir-se a canvi d'un lloguer en consonància amb la ruralitat que s'hi van trobar. També és un poble -en principi- allunyat de l'escenari en què habitualment es produeixen els grans maldecaps immobiliaris entre edificis plens de famílies i propietaris que els demanen que marxin: les ciutats. Ara, però, la situació s'ha capgirat. Almenys pel que fa a una desena de famílies que viuen totes en el bloc més nombrós del poble. "Ens volen fer fora i gairebé no hem entès res de com ha passat", exposa Sandra Puig, veïna de la finca des de fa catorze anys.
El cas barreja uns inquilins complidors, una propietat poc clara, expedients que arriben als jutjats i una presència de la Sareb -el conegut com a banc dolent, ara ja reconvertit en empresa majoritàriament pública- que encara espera com avança la situació a l'edifici berguedà. Totes les parts exposen a Nació el seu posicionament, però el cert és que diversos veïns d'aquesta finca, ubicada a tocar de l'Ajuntament d'Olvan, encara no tenen garantida la tranquil·litat de la seva llar. És "un malson", resumeix Puig, una de les llogateres més actives a l'hora de denunciar el cas col·lectiu. "Si ens fan fora de casa, no tenim on anar. El lloguer està desbocat i nosaltres sempre hem pagat. És una qüestió d'alternatives", resol la dona.
El cert, però, és que l'empresari que els va llogar el pis anys enrere es nega ara a renovar-los-hi el contracte. "La propietat no té intenció de renovar-li el contracte", es limita a dir el burofax que han anat rebent els inquilins. No s'explica el perquè ni es dona l'oportunitat de negociar un canvi de posició. Tots els afectats -una desena- tenen el mateix propietari, que gestiona els immobles amb les empreses Probesa Llars Amb Futur SL i St Lluís 1 SL. Els va construir en plena crisi i després no va fer front als deutes adquirits amb l'entitat bancària. Primer va ser Caixa Catalunya, després el BBVA i ara és la Sareb qui té el crèdit acumulat d'aquests pisos. Durant tot aquest temps, l'empresari ha continuat cobrant els rebuts mensuals de tots els llogaters, però no ha satisfet les quotes reclamades pel banc.
El relat s'enverina
Fonts de la Sareb tenen la seva versió clara. "Què ha passat durant tots aquests anys? Que el promotor ha estat llogant els habitatges, però aquest lloguer no ha anat a satisfer el seu deute amb la Sareb, sinó que se n'anava al seu propi benefici", apunten des de l'entitat que ha anat aglutinant els prèstecs derivats dels bancs i caixes de l'Estat. Al seu torn, el màxim representant d'aquestes empreses i propietari dels pisos afectats, David Barniol, assegura a aquest diari que és una víctima de l'esclat de la crisi immobiliària del 2008, que el seu pla era vendre els pisos, però que no va poder. En aquest sentit, manté que els ha llogat mentre ha pogut, però que les famílies ja haurien de tenir en compte que el lloguer "mai és per a tota la vida". Ara, defensa la necessitat de vendre els immobles per satisfer el deute que té pendent. També reivindica que ha estat "molt bon propietari" mentre ha operat com a gestor de la finca i que "mai" no ha fet pujades de lloguer que superin els 10 euros.
Els llogaters, però, tenen un relat molt diferent. I també aporten proves. Per exemple, demostren que una renovació de contracte del 2021 va incloure una pujada de 80 euros, passant de 210 a 290 euros de cop. És el cas d'en Jordi. En un altre pis, el de la Mercedes, es va passar de 350 euros a 390 euros mensuals, també en el mateix període. I així successivament. A més, també denuncien que s'han hagut de fer càrrec habitualment dels desperfectes que correspondrien que reparés la propietat. "Si tens algun problema sempre diu "sí, sí, ja passaré", però mai passa", relata en Jordi, veí del primer pis de l'edifici. També Sandra Puig ho certifica. "Vaig haver de comprar el termo d'aigua calenta perquè ell s'hi va negar", diu, tot ensenyant una factura que mostra el pagament de 205 euros d'aquesta instal·lació per tenir els subministraments bàsics coberts.
Els veïns afectats, discutint opcions de futur a Olvan - Hugo Fernández Alcaraz
Ara bé, els habitants d'aquest bloc inusualment gran per ser a Olvan s'havien acostumat a viure amb aquest tarannà i continuaven pagant el lloguer, com establia el seu contracte. Tot anava com sempre fins que un dia el propietari els va avisar que els trucarien dels jutjats. "Va restar-li importància però ens va dir que potser ens demanaven documentació", recorden els veïns. Tot seguit arribarien les citacions judicials i, entremig, els burofax que els feien saber que no els renovarien el lloguer. "Estàvem perduts en tots els sentits", expliquen ara els afectats.
Arriben els jutjats
La citació venia del jutjat de primera instància i instrucció número 2 de Berga. Es tracta d'un cas d'execució hipotecària iniciat per la Sareb per reclamar el prèstec fet. Va ser per aquesta sala per on van anar desfilant els llogaters, sense tenir cap pista que allà trobarien un procurador, una advocada de la Sareb i una jutgessa que els tallaria cada vegada que s'intentaven explicar o demanaven algun aclariment. "Nosaltres anàvem sense representació legal perquè no sabíem res", detalla Mercedes Alferec. El tràngol no quedaria aquí. Poc després s'assabentarien, llegint el posicionament judicial, que es consdiderava que no eren ocupants legítims dels pisos, malgrat tenir contracte de lloguer. En un dels casos la jutgessa ho justifica així, en referència a una llogatera: "No ostenta dret a seguir ocupant l'habitatge perquè el contracte d'arrendament quedarà resolt per alienació forçosa de l'immoble, en no ser un contracte inscrit en el Registre de la Propietat". Segons els agents immobiliaris API Catalunya, aquesta no és una condició obligatòria. Ara bé, la titular del jutjat número 2 d'instrucció i primera instància de Berga ha decidit que amb això hi ha prou per considerar que no tenen una situació habitacional regularitzada. Els llogaters responen doblement indignats. Primer, pel posicionament del tribunal, però després, perquè en qualsevol cas la tasca pendent correspondria a la propietat.
Sandra Puig, que paga 350 euros per un pis de 39 metres quadrats en una vila minúscula del Berguedà, se'n fa creus. "Parlant amb gent del poble hem sabut que no és la primera vegada que té problemes per no haver pagat, ha passat amb altres pisos també i amb la Sareb pel mig", apunta. Ara els veïns en un escrit conjunt denuncien que el propietari "té més edificis, negocis i segueix construint" i no entenen com han de perdre ells la casa quan segurament és ell qui acabarà perdent la possessió dels immobles quan el jutjat declaria la subhasta dels pisos i, molt probablement, acabin en mans de la Sareb.
Solucions a l'espera
El resum és que els llogaters tenen un propietari que diu que no els renovarà el lloguer a una banda i una entitat gegantina que podria provocar que els desnonin, a l'altra banda. Mentrestant, els inquilins tenen contractes que començaran a caducar i l'única opció que tenen sobre la taula és quedar-s'hi i seguir pagant, ja sigui a la propietat o consignant-ho als jutjats. "A Olvan no hi ha més opcions. I a la comarca estem igual, pocs pisos i tot desbocat", diu Sandra Puig, davant la incredulitat de creure que pot acabar expulsada de la seva llar malgrat en un poble allunyat dels grans focus especulatius.
Fonts de la Sareb asseguren que si acaben sent els propietaris dels immobles, estudiaran la situació dels llogaters. Si tenen perfil vulnerable econòmicament, tramitaran una proposta de lloguer social, i en el futur aquell habitatge passaria a ser gestionar per una administració pública. En canvi, si les famílies no entren fins dels paràmetres de pobresa necessaris, se'ls hi oferirà comprar el pis de manera prioritària. L'empresa público-privada vol desfer-se del 2027 i intentar alliberar-se de tants immobles com pot. Aquest pas, però, ja ha passat per la taula dels inquilins. Ho expliquen ells mateixos i també el propietari, que inicialment va intercedir amb la Sareb per intentar resoldre el cas fent que els llogaters compressin l'habitatge. Però no sembla la millor de les opcions. "La majoria de nosaltres som gent sense grans recursos. Si estàs de lloguer és perquè realment no pots accedir a una compra. A més, els pisos tenen càrregues, ja que el propietari no ha pagat res de les hipoteques que va adquirir", remarca el posicionament dels cinc veïns més combatius, també amb la situació de més urgència.
Qui encara és l'amo dels immobles, David Barniol, assegura que la solució és que algú compri els pisos. Ara bé, matisa que els immobles valen més si els llogaters no hi són dins en el moment del canvi de mans. Per això necessita que marxin. Per contra, els inquilins se senten enganyats i esperen algun moviment que els aclareixi el camí. Si no, podrien trobar-se amb una petició de desnonament en algun moment indeterminat. Ara hi regna la inquietud, entre les famílies. Mentrestant, l'Ajuntament d'Olvan, contactat per aquest diari, no ha fet cap moviment al voltant d'aquest cas. El malson d'una desena de famílies no té solució, encara. Però si l'administració pública fa un pas i compra els habitatges -actualment anunciats a portals immobiliaris- es podria regularitzar la situació, plantegen uns i altres. De moment, els veïns es preparen per entrar en terrenys incòmodes i esperen no haver de marxar, fins i tot si això implica quedar-se fora de contracte i continuar pagant.
Olvan (Berguedà)