Més de 8.000 persones tenen previst examinar-se aquest dissabte per optar a una de les 205 places de funcionari de l'administració de justícia a Catalunya, cosa que suposa 39 aspirants per cada plaça, menys de la meitat que Madrid, amb 87 aspirants per plaça, i quasi cinc vegades menys que Andalusia, amb 191 aspirants per plaça. A tot l'estat hi ha 66.481 aspirants admesos per a 752 places d'accés lliure al cos d'auxili judicial i a Catalunya és on hi ha menys desproporció entre aspirants i nombre de places. Tot i això, es preveu que només es presentin entre el 50 i el 65% dels aspirants admesos, com ha passat en altres convocatòries. Catalunya i Madrid són les dues autonomies amb més places ofertes.

Els aspirants han de tenir com a mínim l'ESO i hauran de fer dos exàmens. El primer és un test de 100 preguntes sobre matèries del programa, que durarà 75 minuts. El segon també és un test de 50 preguntes amb casos pràctics de diligència judicial, i que hauran de completar en 45 minuts. Un cop establertes les llistes d'aprovats, se'ls avaluarà el nivell de català per tal d'ordenar els candidats. Un cop aconsegueixin la plaça, els nous auxilis judicials, abans coneguts com a agents, podran practicar actes de comunicació, notificacions, citacions, requeriments, execucions d'embargaments, arxivament d'actuacions i expedients judicials o ajuda a les sales de vistes. És l'escalafó més baix dels funcionaris judicials.

El juliol passat gairebé 6.000 aspirants van poder fer els exàmens per optar a una de les 84 places de tramitador processal a Catalunya, pel qual s'exigeix una titulació mínima de Batxillerat. A tot l'estat hi havia 47.242 aspirants per a 376 places.

Fugida de funcionaris de Catalunya

Per a l'any que ve el govern espanyol preveu la convocatòria de 525 noves places d'auxili judicial, 797 de tramitadors processals i 391 de gestors processals a tot l'estat, però Catalunya va renunciar a oferir places per tal de convocar concursos interns i estabilitzar la plantilla d'interins, en comptes de propiciar que vinguessin candidats d'altres autonomies que al cap d'un temps marxessin a treballar a la seva comunitat de residència. Inicialment havia acceptat la convocatòria de 503 places, però després hi va renunciar.

El conseller de Justícia, Carles Mundó, va explicar que en les oposicions dels últims anys, un 75% dels funcionaris que van guanyar plaça a Catalunya procedien d'altres comunitats. Dos terços d'aquests van decidir optar a una plaça fora del territori català quan legalment ho van poder fer, almenys dos anys després d'haver obtingut la plaça. Això es deu, bàsicament, a la falta de vocació funcionarial i d'oposicions que hi ha tradicionalment a Catalunya. L'alt percentatge d'interins fa que a Catalunya es convoquin moltes places. Els aspirants d'altres autonomies opten a aquestes places, però quan poden intenten retornar als seus territoris d'origen. Els sindicats, però, diuen que el percentatge de funcionaris que marxen de Catalunya és d'entre el 23 i el 35% segons el lloc de treball.

L'arribada de funcionaris forans no és un problema per al conseller, però sí lamenta que després d'haver-se format i haver agafat agilitat en la seva feina deixin alguns jutjats gairebé sense plantilles, cosa que suposa haver de reemplaçar-los amb interins que cal formar novament. Aquest 2016 s'ha fet una nova convocatòria d'oposicions, però per al 2017 el departament ha demanat al Ministeri, l'únic que les pot convocar, que no ofereixi places a Catalunya i, en canvi, convoqui concursos d'oposició interna, que tenen en compte l'experiència dels interins que ja ocupen llocs de treball als jutjats.

En canvi, els sindicats critiquen l'alt percentatge d'interins, un 38,7% dels 7.080 treballadors de l'administració de justícia a Catalunya. El sindicat STAJ va assegurar que "tenint en compte l'esforç d'estudi que suposa aprovar unes oposicions tan exigents, la discontinuïtat en les convocatòries desincentiva els aspirants catalans, perquè si veuen que s'han quedat a punt d'aprovar la primera vegada que es presenten, poden abandonar davant de la incertesa de quan es tornaran a convocar places per al seu territori".

A més, consideren que els aspirants per oposició "normalment tenen un component aspiracional-vocacional i els agrada aquesta feina, dediquen un mínim d'un any a aprendre allò en el que hauran de treballar, si aproven és perquè acrediten un gran coneixement sobre procediments judicials i destresa per fer-ho amb velocitat i correcció estalviant un cost de formació a l'Administració". En canvi, un interí "en ocasions és algú que busca qualsevol feina, de la mateixa manera pot abandonar-la, i sovint no disposa de qualificació específica, és igual que hagi estat reposador en un supermercat que empleat de banca, cosa que comporta un notable cost de formació per a la Generalitat que no sempre és d'èxit".

L'STAJ també va alertar de les "greus conseqüències de la no convocatòria d'oposicions a Catalunya, ja que molts funcionaris interins que actualment presten serveis a Catalunya i volen consolidar plaça, no podran presentar-se a les oposicions per Catalunya, es veuran forçats a presentar-se per altres àmbits territorials i hauran de marxar en cas d'aprovar; això suposaria que Catalunya, per mantenir les plantilles, haurà de reposar els funcionaris que marxin amb nous interins sense experiència ni formació".

Per la seva banda, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, va demanar aquest divendres al conseller de Justícia, Carles Mundó, durant l'obertura de l'any judicial, que "reconsideri" la decisió de renunciar a la convocatòria d'oposicions. "Valorem positivament i reforçarem des de la Sala de Govern la iniciativa del departament d'especialitzar i millorar la formació del personal interí", va dir, i va instar a marcar-se com a objectiu la "plena professionalitat, estabilitat i formació suficient de tot el personal".

Reordenació de places

Justament per fer front a la manca de plantilla, la Conselleria vol reorganitzar algunes places de funcionari, i canviar-les de jutjat, passant-les als òrgans judicials on fan més falta i tenen més càrrega de feina. Els sindicats i l'associació progressista Jutges per la Democràcia (JxD) s'hi han oposat, en considerar que suposen una nova "retallada" de personal que agreujarà la situació de la justícia catalana. En el mateix acte d'obertura de l'any judicial, Barrientos va dir que la Sala de Govern de l'alt tribunal català dóna suport "parcialment" a la reordenació de places proposada pel departament, però li va recordar que "uns mateixos recursos personals, immutables durant anys, no poden atendre sempre i satisfactòriament unes necessitats exponencialment creixents".

Al juliol, el departament va fer la proposta als sindicats, proposta encara no aprovada i que hauria d'entrar en vigor d'aquí a uns mesos, després que el TSJC hagi fet un informe i que el Ministeri de Justícia ho hagi autoritzat. En concret, la Conselleria proposa reubicar 201 places, dels quals 26 són gestors, 123 tramitadors i 52 auxilis. 90 places sortirien dels jutjats d'Instrucció de Barcelona, Badalona, Mataró, Sabadell i Terrassa, 29 serien de diversos jutjats de violència sobre la dona, nou són de l'oficina informàtica dels jutjats de guàrdia de Barcelona, 22 del servei d'actes de comunicació civil, social i penal de Barcelona, 17 dels jutjats contenciosos-administratius de Barcelona, quatre de les sales contencioses-administratives del TSJC, nou de les seccions civils de l'Audiència de Barcelona i 21 de jutjats de Pau de les comarques de Barcelona i de Banyoles.

En un comunicat, el sindicat CSIF ha explicat que ha elaborat un exhaustiu informe per oposar-se a aquests desplaçaments, informe que ha enviat al TSJC, a l'Audiència de Barcelona, a tots els jutjats afectats, a tots els funcionaris, als portaveus dels grups parlamentaris, i als alcaldes i jutges de pau afectats perquè rebutgin aquestes modificacions. També han demanat reunir-se amb el president del TSJC, el de l'Audiència de Barcelona, la jutgessa degana de Barcelona i amb els grups polítics del Parlament.

Per la seva banda, JxD de Catalunya diu que la creació de noves places només es farà als nous jutjats i a la Nova Oficina Judicial, que en alguns partits judicials unifica tots els funcionaris de diversos jutjats. Així, considera que l'estudi de les càrregues de treball dels jutjats, per decidir quins necessiten reforç i quins en poden prescindir, s'ha fet sobre una base "estadística i merament quantitativa, malgrat la seva escassa fiabilitat". En canvi, reclama que es tinguin en compte elements qualitatius, com la complexitat dels assumptes, la tramitació de procediments de gran volum, la sobrecàrrega històrica acumulada o el retard en la resolució. Per tot això, demana aturar la mesura fins que s'hagin estudiat a fons quins són els jutjats que necessiten més o menys els reforços de funcionaris.