Ambient de ple juliol a la Rambla de Barcelona. Ramats de turistes (amb els seus corresponents guies) devoren el símbol de la ciutat.Vanos andalusos als aparadors. Imants amb forma de paella. Sangries i còctels fluorescents amb llargues canyes a les terrasses. Samarretes de Pablo Escobar. I love MILFS. I love big boobs. I un reguitzell d'artistes que ofereixen caricatures a qui s'hi acosta. Les fan totes menys la que queda millor en aquest paratge: la de Barcelona.
Quan els turistes superen les constants escomeses dels cambrers ("Hi, drinks?") i arriben a Drassanes, es troben amb una munió de locals celebrant una manifestació contra el turisme massiu. Alcen pancartes amb lemes com "Tourists go home" o "Menys turistes, més habitants", pancartes que els mateixos turistes que passen per allà llegeixen amb un somriure carregat d'inconsciència i d'impunitat. Per un cop, però, i sense que serveixi de precedent, els visitants han de desplaçar-se als laterals de la Rambla perquè el centre l'ocupa tota aquesta gernació de barcelonins farts.
El perfil del manifestant és ric i divers. La crítica al turisme massiu toca molts pals. Cartells contra la contaminació, samarretes de Som Escola, banderes palestines, xapes de l'Assemblea al pit, pancartes contra la Copa Amèrica, crits contra la tragèdia de l'habitatge, un paraigua feminista, una bona representació de la Marea Pensionista de Barcelona, un concís "Fuck Collboni" a la samarreta d'un noi, una bandera del barri de la Barceloneta onejant al costat d'una altra de la CNT, pòsters de la campanya institucional contra la sequera tunejats amb un "Tanquem l'aixeta al turisme", rètols reivindicant la pagesia... i un llarg etcètera de clams compatibles.
Alguns dels manifestants ruixen amb pistoles d'aigua un estol de turistes
La concentració ha arrencat a l'altura de Drassanes
Un turista escura una cervesa, mig seriós després de ser encerclat, de manera simbòlica, per alguns dels assistents a la manifestació
Una parella de turistes es refresca amb Sangria sota la mirada sorneguera d'un dels manifestants
El lema "+veïnes - turistes" ha estat un dels lemes de la protesta
Segons la Guàrdia Urbana la protesta ha tingut unes 2.800 persones
És una concentració caòticament transversal. S'hi barregen un poti-poti força coherent de reivindicacions i de punts de vista. El missatge de l'enorme trencaclosques, però, és clar: falla una mica tot en aquesta ciutat. Ho resumeix la pancarta "Tot això abans era un barri" que una turista en biquini i socarrimada de dalt a baix llegeix i fotografia sense comprendre res.
La massa reivindicadora es mou. Fa la volta al monument a Colom i avança pel seu passeig. Hi ha un bon humor generalitzat perquè les expectatives eren menys esplèndides (em sembla) i déu-n'hi-do la gentada que hi ha per ser un dissabte de juliol. És una marxa tranquil·la, sense grans festes. Se senten alguns càntics de tant en tant ("El Park Güell serà sempre nostre!" o "Jaume Collboni, diòxid de carboni!"), però el que predomina clarament en aquesta caminada popular és laconversa. Llargues converses disteses i/o profundes arreu. Aquí avui s'hi han ajuntat moltes persones terriblement cansades i, per tant, les tabarres entre uns i altres són importantíssimes.
En arribar al passeig de Joan de Borbó, el xoc de civilitzacions ja és absolut. Els turistes s'aixequen de les terrasses per veure bé el xou que els passa per davant, i la manifestació apuja una mica el to perquè aquests entenguin que ells són els coprotagonistes de l'enrenou. Ho entenen d'aquella manera, és clar. Algun veí de la Barceloneta aplaudeix la lluita des de casa estant. N'hi ha un que fins i tot treu un megàfon al balcó i pronuncia un discurs improvisat que paralitza un moment la marxa i activa l'eufòria. I sí, també hi ha aquest guiri amb calçotets que just ara surt al balcó del seu pis turístic. Ell, però, no sembla tenir una opinió formada sobre el que entreveuen els seus ulls.
Sens dubte, el tram final està sent el més agraït de veure. Els restaurants del passeig del Borbó, escandalosament guarnits per l'Eurocopa i farcits de gent cremada que mira l'Anglaterra-Suïssa, queden envoltats de manifestants que s'apropen més del compte a les terrasses, assenyalen amb el dit el problema i atemoreixen momentàniament els clients i les seves birres. És l'únic moment, però, en què el clima s'enrareix i es produeix un intercanvi de retrets entre propietaris i manifestants.
I és que la tensió no durarà gaire, com no dura gaire res en aquesta ciutat. Els milers de persones que avui han sortit als carrers ja arriben al final del recorregut, a la platja, just al costat del contundent compte enrere que hi ha instal·lat per rebre la Copa Amèrica. Quan el seguici es desfà, els turistes tornen a recuperar les seves terrasses, els seus carrers i la seva ciutat. I el compte enrere de la Copa Amèrica continua restant segons, minuts, hores i dies puntualment. Fa tota la pinta que això d'avui ha estat un miratge, però potser serà el primer miratge de molts.