Catalunya, malgrat no tenir una selecció pròpia, tindrà presència a l'Eurocopa. Un total de quatre futbolistes del país disputaran la competició amb la selecció espanyola, una de les xifres més baixes dels últims anys. Però no serà l'única representació catalana. També hi ha dos jugadors nascuts a Catalunya que jugaran el torneig amb els equips d'Albània i de Sèrbia, mentre que un tècnic català de gran trajectòria intentarà portar a la selecció de Portugal fins al trofeu. Aquests són els perfils dels set catalans que seran a Alemanya durant el pròxim mes per jugar l'Eurocopa.
Lamine Yamal (Espanya)
Amb només 16 anys, Lamine Yamal (Esplugues de Llobregat, 2007) aspira a ser una de les grans estrelles de l'Eurocopa, cosa que suposaria tancar una temporada excepcional en el seu debut a l'elit. En la seva estrena en el primer equip del Barça, el davanter ha disputat 50 partits en els quals ha marcat set gols i ha donat deu assistències. De fet, ha acabat la temporada com a imprescindible a l'onze de Xavi Hernández i tot fa pensar que tant el seleccionador espanyol Luis de la Fuente com el nou entrenador culer Hansi Flick li mantindran la confiança.
Dani Olmo (Espanya)
Un altre dels noms que aspira a ser protagonista a la selecció espanyola és el de Dani Olmo (Terrassa, 1998). El centrecampista amb vocació ofensiva va abandonar la Masia amb 16 anys per continuar la seva formació al Dinamo de Zagreb, on ràpidament va fer el salt al primer equip. Allà va convertir-se en el líder de l'atac i després de cinc anys, el 2020, l'RB Leipzig alemany va pagar 35 milions d'euros per al seu fitxatge. Consolidat com una de les estrelles de la Bundesliga, ja hi ha equips com el Barça, el Bayern de Múnic i el Manchester City interessats a incorporar-lo per a la pròxima temporada.
David Raya (Espanya)
Menys conegut és el perfil de David Raya (Barcelona, 1995) que, si no hi ha cap canvi inesperat, serà el porter suplent de la selecció espanyola a l'Eurocopa. Format a les categories inferiors del Cornellà, va fer les maletes als 17 anys rumb al Blackburn d'Anglaterra. Cinc anys després de fer bones actuacions en aquest club de segona divisió, el 2019 fa el salt a la Premier League amb el Brentford i es converteix en un dels porters a l'alça de la lliga. L'estiu passat l'Arsenal el recluta per a la porteria, des d'on ha pogut competir el títol fins a l'última jornada contra un imbatible Manchester City de Pep Guardiola.
Marc Cucurella (Espanya)
Un altre dels catalans que triomfa a Anglaterra és Marc Cucurella (Alella, 1998). El futbolista format a la Masia va tenir un pas més aviat discret pel primer equip del Barça malgrat les expectatives que hi havia i, després de jugar a l'Eibar i al Getafe, el Brighton decideix pagar 18 milions pel seu fitxatge el 2021. Allà es converteix en un dels jugadors destacats del torneig i només un any després el Chelsea paga 65 milions d'euros per la seva incorporació. Ara bé, no és un fix al club anglès, i va entrar a la convocatòria de la selecció espanyola per una baixa d'última hora. Per ara, se l'espera en un rol secundari.
Ivan Balliu (Albània)
Probablement, un dels casos més curiosos de l'Eurocopa el protagonitza Ivan Balliu (Caldes de Malavella, 1992). Format a les categories inferiors del Barça, el 2013 el club no li renova el contracte i decideix buscar-se la vida al món del futbol. Malgrat que mai ha guanyat un títol, ha estat titular als quatre equips professionals on ha militat i des del 2021 és titular imprescindible al lateral dret del Rayo Vallecano. El 2017 fa el salt al futbol de seleccions després de rebre la nacionalitat albanesa per ascendència de la família del seu pare, que és alcalde de Caldes de Malavella. Ara intentarà donar la sorpresa amb Albània en un dels grups més complicats de la competició, amb Espanya, Itàlia i Croàcia com a rivals.
Sergej Milinković-Savić (Sèrbia)
Ben diferent és el cas de Sergej Milinković-Savić (Lleida, 1995). El centrecampista serbi va néixer a la capital de Ponent perquè el seu pare, Nikola Milinković, va ser un dels 24 futbolistes que va representar l'equip de la ciutat a primera divisió. Ara bé, el vincle amb Catalunya no ha existit i es va formar a les categories inferiors del Voivodina serbi. Les condicions que mostrava amb la pilota i la seva potència física van cridar l'atenció del Genk belga, on només va durar un any, fins que el 2015 el fitxa la Lazio per 12 milions d'euros. Després de vuit anys sent indiscutible a l'equip italià, i tot i que era pretès per grans equips d'Europa, va decidir marxar a l'Al-Hilal per 40 milions d'euros i un sou estratosfèric.
Robert Martínez (Portugal)
També hi haurà protagonisme català a les banquetes de l'Eurocopa. Robert Martínez (Balaguer, 1973) serà el seleccionador d'una Portugal que aspira a ser un dels equips que arribin lluny al torneig. Malgrat que va tenir una carrera més aviat discreta com a futbolista, el seu últim club, el Swansea City, el nomena entrenador-jugador durant una temporada abans de fer el salt definitiu a la banqueta. Posteriorment, dona la sorpresa guanyant la copa anglesa amb el Wigan Athletic, el primer títol de la història del club, i l'Everton decideix apostar pel tècnic balaguerí. Però el seu gran aparador va ser del 2016 al 2022, amb una selecció de Bèlgica que va aconseguir ser líder al rànquing FIFA durant tres anys i fer-se amb un tercer lloc al Mundial del 2018. Després d'un mal Mundial a Qatar plega i, des del 2023, treballa per fer una bona Eurocopa amb el combinat portuguès.