Després de cinc setmanes seguint el judici a través de les columnes de la premsa madrilenya, he descobert que el millor termòmetre per saber com li està anant a l’acusació és l'interès d’aquestes pel procés. Quan consideren que la Fiscalia ha clavat un nou clau al taüt dels acusats, els articles del tema broten com bolets després d’una pluja de tardor. Si la cosa va més fluixa, desapareixen com per art de màgia.

Ahir declaraven diferents testimonis de l’acusació. Testimonis, a més, de pes: els guàrdies civils que van viure sobre el terreny l’aquelarre de violència desencadenat aquells dies de setembre. Doncs bé, avui costa trobar algun mínim rastre "del tema" en aquests rotatius. Només César Vidal confessa que, des d’un lloc amb molta diferència horària, es desperta cada dia a les tres del matí per seguir el judici, una feinada força desaprofitada, si es té en compte els pocs articles que ha dedicat al tema. 

Des d'El País, Xavier Vidal-Folch sí que no falla a la seva cita diària. I ho fa amb un gir inesperat dels esdeveniments. Quan els testimonis de la Generalitat van ser els qui van dubtar, titubejar i respondre amb evasives, la seva conclusió és que Catalunya era com Sicília i la Generalitat una autèntica Cosa Nostra amb la inevitable omertà. En canvi, quan ahir van ser els agents de la benemèrita els qui van protagonitzar un espectacle de contradiccions, imprecisions i fins i tot alguna mentida flagrant, descoberta en plena sessió a pesar dels esforços de Marchena, aquests no són sinó simples víctimes de "la mà negra més negra d’aquell dia negre". Els pobres "actuaven a cegues" i per això la massacre del primer d’octubre, perquè sense una instrucció clara de no massacrar passa el que passa, puix els instints són els que són. A favor de Vidal-Folch, direm, que almenys no s’entesta a negar l’evidència i assumeix implícitament que aquell diumenge va ser un "dia negre" per culpa de l’actuació policial. Ja sabeu, un desastre, tot malament.

I la resta d’opinadors llavors? Doncs Ignacio Camacho, des de l’ABC, alerta que "El projecte de secessió segueix viu sota una aparent letargia. I està construint infraestructures al ciberespai". Des de Voz Pópuli, Jesús Rul, descobreix que "els clans nacionalistes s’han anat apropiant de la ment i consciència de molts utilitzant amb deslleialtat les institucions espanyoles". I des d’OKDiario, María Claver denuncia "amb tristesa" que "Societat Civil Catalana completa el gir nacionalista, més enllà de la qüestió lingüística, apostant perquè l’Estado ha de ser generós amb els independentistes ‘si hi ha un penediment sincer’". Ja ho veieu, una descripció clavada de la realitat catalana.