Ha mort un dels grans del pensament teòlògic, el jesuïta José Ignacio González Faus, als 91 anys. Jesuïta, doctor en Teologia per la Universitat d'Innsbruck, a Àustria, i llicenciat en Filosofia per la UB, va ser professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Universitat Centramericana d'El Salvador. El 2023, va publicar La inhumanidat i Plenitud humana (Sal Terrae). Un altre dels seus llibres, La Humanidad nueva, del 1974, el va convertir en una font inspiradora dels corrents més progressistes de l'Església.
Fa dos anys el vam entrevistar per fer un repàs de la seva biografia i analitzar el moment que vivia l'Església. Ho podia fer amb perspectiva perquè va viure amb intensitat els anys del Concili i va ser alumne de l'aleshores teòleg a Tubinga Joseph Ratzinger. En aquell moment, el futur Benet XVI era considerat un pensador d'idees liberals i obertes. González Faus va viure les tensions produïdes a l'Església el 1968, quan les diverses interpretacions del Concili van dividir profundament el catolicisme.
Pel jesuïta català, tota fractura en el si de l'Església era un error i considerava que s'havien equivocat tots els qui hi havien trencat de manera abrupta, tant els cismàtics per la dreta, com eren els integristes seguidors de Marcel Lefebvre, com alguns corrents progressistes que acabaven sent contraproduents per les tesis que defensaven. Defensava el papa Francesc, de qui deia que havia desacralitzat el papat.