El català ocupa un lloc minoritari com a llengua de les tesis doctorals a les universitats públiques de Catalunya. Segons les darreres dades, del curs 2022-23, només una de cada deu s'escriu en català. I és que més de la meitat dels 2.358 treballs de final de doctorat es van redactar en una llengua estrangera, més d’un terç en castellà, i l’11%, en català.
Entre els investigadors de Catalunya, el català és més emprat, però no majoritari: un de cada cinc treballs. Les revistes acadèmiques on se solen publicar són internacionals i en anglès, i això condiciona l’opció idiomàtica. Universitats com la UPF -amb un 2,4% de tesis en català- s’esforcen per incrementar les recerques en català amb guies de publicacions que l’accepten i finançament a treballs en aquesta llengua. Sigui com sigui, la proporció de tesis que s’escriuen en català és baixa en termes generals, però també entre els investigadors nascuts a Catalunya.
De fet, la primera opció idiomàtica entre aquest grup tampoc és ni el català ni el castellà, d’acord amb els registres del Departament de Recerca i Universitats a què ha tingut accés l’ACN. El que s’imposa amb claredat són les terceres llengües (principalment, l’anglès), amb un 43% de les tesis dels doctorands catalans el curs 2022-23. En castellà, en van escriure una de cada tres, i en català, tan sols una de cada cinc (el 23%).
Pel que fa al conjunt de tesis doctorals presentades a Catalunya, les dades encara rebaixen més la presència del català fins a una de cada deu. En part, això es deu a l’important nombre de doctorands estrangers i de la resta de l’Estat: només el 45% de les tesis del curs 2022-23 a les universitats públiques són d’alumnes nascuts a Catalunya, n’hi ha fins a un 38% d’alumnes d’origen estranger, i un 14% són d’investigadors nascuts a la resta de l’Estat.
El pes dels àmbits de coneixement de cada universitat
Els àmbits de coneixement que cobreix cada universitat també influeixen en la major o menor presència de català a les tesis. Per exemple, en tecnologia, la majoria de literatura acadèmica es publica en anglès, com confirmen a l’ACN fonts de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Això fa entendre per què aquest és el segon centre públic de Catalunya amb menys tesis en català (2,5%), després de la Pompeu. De la mateixa manera, també atreu més doctorands de l’àmbit internacional: és la segona universitat amb més doctorands estrangers sobre el total, amb la meitat del total.
El català despunta a la UdG, però no lidera
Fins i tot en les universitats públiques amb més presència de doctorands nascuts a Catalunya (UdG, UB, UdL) el català no esdevé majoritari, tot i tenir més presència. Per exemple, la Universitat de Girona (UdG) és la pública de Catalunya amb més doctorands nascuts aquí, un 60%, i és també el centre on es van presentar més tesis en català, amb una de cada quatre (el 25,8%). Sí que ho va ser entre els doctorands nascuts a Catalunya, amb el 40% de les seves tesis escrites en la llengua pròpia del país, cosa que no passa a cap altre centre universitari analitzat.
