Aquesta setmana ha començat el termini per a la declaració de la renda de l'any passat i, després de constatar si li toca cobrar o pagar, el contribuent haurà de decidir si vol destinar el 0,7% de la seva tributació a l'Església catòlica (i/o a finalitats socials). Una decisió que no serà gens uniforme arreu de l'Estat, ja que Catalunya és, amb diferència, el territori on menys contribuents marquen la casella de l'Església: tan sols un 16%, pràcticament la meitat que el 31,3% global.

[h3]Quin percentatge de contribuents va marcar la casella de l'Església en la declaració de la renda del 2021?[/h3]
Es troben en vermell aquells territoris per sota la mitjana i, en verd, aquells que s'hi situen per sobre
[intext1]

Fins i tot alguns territoris quasi tripliquen el percentatge de catalans que decideixen desviar part dels impostos a l'Església, com Castella-la Manxa, La Rioja o Extremadura, on s'hi supera el 43%. De fet, el mapa anterior pot no sorprendre, en la mesura que, com ocorre sovint, les nacions perifèriques són els territoris que destaquen, per sota la mitjana. A més de Catalunya, els contribuents del País Valencià i les Illes Balears, el País Basc i Navarra, Galícia, les Canàries i Astúries són aquells que menys marquen aquesta casella.

Igualment, no només Catalunya és un dels territoris amb menys contribucions a l'Església a través de l'IRPF, sinó que és també un d'aquells on aquest percentatge cau més ràpid. El 2014, un 19,7% marcava la casella, cosa que indica que, en aquests set anys, el percentatge ha caigut un 18,8%. Només al País Basc ha caigut més, un notable 31,7% en el mateix període, mentre que, a Madrid, el descens ha estat molt minso, de tan sols un 4,6%. A la capital espanyol, el suport a l'Església (a nivell econòmic) sembla ferm.

[h3]Com ha canviat el percentatge de contribuents que marquen la casella de l'Església, entre 2014 i 2021?[/h3]
[intext2]

Totes aquestes són dades difoses per la mateixa Conferència Episcopal, que recentment ha informat de les dades de les declaracions de l'any passat. I segons aquestes, el percentatge de les que tenien la seva casella marcada cau arreu respecte l'any anterior, però, com que el nombre de contribuents augmenta per la millora econòmica, la quantitat absoluta de caselles marcades creix. Catalunya és l'únic territori on, malgrat l'increment de contribuents, n'hi ha va haver menys que l'any anterior que van voler destinar els seus tributs a l'Església.

En els seus comunicats, la Conferència Episcopal sempre destaca precisament l'increment de recursos rebuts. I és que, malgrat que el percentatge de contribuents que els marquen la casella cau progressivament des del 2010, la millora econòmica posterior a la crisi financera d'aquells anys fa que la quantitat que recapten a través de la renda no pari de créixer, sobretot des de mitjans de la dècada passada. El salt en l'IRPF de l'any passat, de fet, va ser especialment notori, dels 298 als 321 milions.

[h3]Com evoluciona el percentatge de declaracions amb la casella de l'Església marcada i els recursos que aquesta ingressa de l'IRPF?[/h3]
[intext3]

Segons els darrers baròmetres del CIS i del CEO, el percentatge de persones que es declaren catòliques a Catalunya i al conjunt de l'Estat és similar, a l'entorn del 55% (independentment que siguin practicants o no). Això vol dir que escassament tres de cada deu catòlics catalans marca la casella de l'Església a la declaració de la renda, un fet que sembla indicar un nivell de confiança baix dels creients respecte aquesta institució. En canvi, la majoria dels catòlics de l'Estat si que hi destinen voluntàriament part de les seves contribucions.

[noticiadiari]2/255100[/noticiadiari]