Rep El Despertador cada matí al teu correu
Corren mals temps per al pacifisme. Avui comença formalment la cimera de l'OTAN a Madrid. Ahir Pedro Sánchez ja va rebre l'americà Joe Biden a la Moncloa i aquests dies el veurem fent-se fotos amb els mandataris que visitaran la capital espanyola. L'Aliança Atlàntica, que actualment formen 30 estats, és un vestigi de la guerra freda. Es va fundar el 1949, després de la Segona Guerra Mundial, sota un lideratge dels Estats Units que encara dura i quan es configuraven els blocs que expliquen el món de la segona meitat del segle XX. D'una banda, hi havia els països de l'Est, que s'arrengleraven en l'anomenat Pacte de Varsòvia, formalment constituït el 1955, i que controlava l'URSS. De l'altra, l'OTAN. El Mur de Berlín va caure el 1989 i, en qüestió de mesos, els països de l'Est es van convertir en democràcies i van fer, amb més o menys fortuna, el trànsit al sistema capitalista.
També va caure l'URSS i d'un món bipolar es passava, ens van dir, a un més multipolar. Mai es va afirmar que l'OTAN, presentada com una estructura defensiva, es desmuntaria, però sí que es va prometre que no s'ampliaria i que, sobretot, no es faria cap a l'est mantenint així les distàncies geogràfiques amb Rússia. El cert, però, és que no ha parat de créixer i aquest és un dels motius que ha al·legat Rússia per envair Ucraïna. L'antiga URSS va tornar a ser Rússia als 90 i la involució democràtica dels darrers anys l'ha convertida en una autocràcia liderada per Vladímir Putin.
Amb la seva voluntat de tornar a recuperar l'imperialisme soviètic -de les coses positives del vell règim, que en tenia si el comparem amb l'actual, no en vol saber res-, Putin s'ha convertit en el principal valedor de l'OTAN. Ucraïna s'hi volia sumar i ara ho faran Finlàndia i Suècia, atemorits veïns de Rússia i que seran acceptats després de superar el veto de Turquia, el soci atlantista que trenca el relat de l'"aliança de democràcies". Només cal veure com es va reprimir la manifestació de l'Orgull aquest cap de setmana i com intenten esborrar amb bombardejos i tota mena de persecucions als kurds. El memoràndum d'adhesió dels dos països nòrdics inclou, per exigència d'Erdogan, estrènyer el setge contra els independentistes kurds.
L'OTAN sempre ha generat divisió d'opinions a casa nostra. A Catalunya, al referèndum sobre la permanència a l'Aliança plantejat pel PSOE per validar el seu canvi d'opinió (González deia abans de ser president que l'OTAN era "una superestructura militar implantada pels americans per garantir la supervivència del sistema capitalista") va guanyar el "no", però al conjunt de l'Estat ho va fer el "sí". El govern de González va comprometre que el "sí" implicava no integrar-se a l'estructura militar, no acceptar armes nuclears i que les bases americanes perdessin presència. Res s'ha complert. Per Espanya hi han passat armes nuclears i Aznar va reforçar el vincle atlantista i el país és a l'estructura militar. De fet, ahir mateix Sánchez va acceptar a Biden que els americans puguin tenir permanentment a la base de Rota, a Cadis, sis destructors en lloc dels quatre actuals.
Els detractors insisteixen que, a més de reforçar la submissió de la política exterior espanyola als interessos americans, és una aposta per un món més militaritzat. Els defensors de l'Aliança la presenten com una conseqüència lògica de formar part del bloc occidental i la forma de garantir, per exemple, el control de les fronteres de Ceuta i Melilla, que fins ara quedaven fora de la seva protecció. Veurem si hi ha canvis.
La política de defensa espanyola passa per l'OTAN i aquesta quedarà reforçada, més encara aquests dies. Això vol dir més despesa en armament. Fa anys que els americans demanen més implicació dels seus aliats i Sánchez explica aquests dies que aquest és un debat que s'ha de plantejar l'esquerra. Vells dirigents del PSOE com ara Javier Solana, que va ser secretari general de l'Aliança, plantegen per exemple que no és viable una política de defensa europea sense una contribució major en armament.
Aquest és el món que tenim, poc amic de la coherència i els principis en les relacions internacionals, i barrabassades com les de Putin a Ucraïna reforcen, malauradament, estructures que haurien de ser minvants com és el cas de l'OTAN. Les dades que avui explica Roger Tugas Vilardell sobre l'impacte de la creixent despesa militar en comparació a la despesa humanitària de Nacions Unides són per pensar-hi.
Avui no et perdis
» Entre Ucraïna i el flanc sud: les carpetes que abordarà l'OTAN a la cimera de Madrid; per Pep Martí.
» Dades | Sis dies de despesa militar de l'OTAN finançarien tots els plans humanitaris anuals de l'ONU; per Roger Tugas Vilardell.
»Stoltenberg reclama davant Sánchez «invertir més en defensa».
» D'Eisenhower a Biden, setanta anys de visites i provincianisme; per Pep Martí.
»Sánchez i Biden criden a reforçar la «seguretat col·lectiva» en plena guerra a Ucraïna; per Oriol March i Pep Martí.
» Estrasburg condemna Espanya per la publicació de la foto del DNI de jutges a favor del dret a decidir; per Bernat Surroca.
» Opinió: «Fart de ser un desagraït»; per Joan Foguet.
» Escòcia planeja un referèndum no vinculant d'independència.
» ERC i Junts acorden més «traspàs d'informació» després de la topada pel desgel amb la Moncloa; per Oriol March.
» Entrevista a Meritxell Lluís (Junts): «Apel·lem a la unitat de l'independentisme per sacsejar el vot de Terrassa»; per Anna Mira.
» Les morts de migrants a la frontera de Melilla, investigades per la Fiscalia; per Maria Rabella.
»Salut demana fer un ús «racional» dels CAP davant l'augment de casos de Covid; per Bernat Surroca.
» Nous canvis en la ITV: es revisaran dos elements més dels cotxes; per Albert Vilanova.
»Netflix incorpora les primeres pel·lícules i sèries en català arran de l'acord amb Cultura; per Víctor Rodrigo.
»Estopa, la Companyia Elèctrica Dharma i Carme Elias, guardonats amb la Creu de Sant Jordi; per Oriol March.
El passadís
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, era ahir a la Conferència de les Nacions Unides sobre els Oceans a Lisboa. Va intervenir davant el plenari, però hi va anar de poc que no ho pogués fer. Jordà volava en un avió de TAP, la companyia portuguesa, el dilluns a la tarda per fer nit a Lisboa i participar l'endemà a la Conferència representant el Govern. Inesperadament, quan l'avió s'acabava d'enlairar i sobrevolava les Terres de l'Ebre va haver de girar cua i fer un aterratge d'emergència al Prat. Quan eren a la pista, encara a l'aeronau, van explicar als passatgers que havien tingut un problema important amb el sistema de navegació i que no haurien arribat a Lisboa. El pilot, que va enviar un avís d'emergència, el que es coneix com un codi Mayday, va tenir sang freda per aterrar i tots els sistemes d'emergència de l'aeroport estaven a punt a pistes. Hores després, un altre avió de la mateixa companyia va portar el passatge a Lisboa sense incidències. Jordà va poder ser a la conferència, però no a la recepció amb la comunitat catalana que ella i la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, que aquests dies té agenda a Portugal, havien d'oferir dilluns al vespre a la comunitat catalana.
Vist i llegit
El periodista i professor de Comunicació i Relacions Internacionals a la Blanquerna-URL, Marçal Sintes escriu un article a l'Ara titulat "Sánchez (creu que) no deu res a ERC", que és una bona dissecció de la personalitat del líder socialista, amfitrió aquests dies de la cimera de l'OTAN i que gaudeix de la trobada amb la flor-i-nata de la política internacional. Sintes dibuixa un president espanyol sense escrúpols, convençut que no deu res als seus socis catalans des que va concedir els indults parcials. El president espanyol és un home acostumat a superar moments baixos i sobreviure, però no a afrontar amb visió a llarg termini els problemes de fons de la societat. Però aquest Sánchez és també un polític que, en paraules de Sintes, té "fortalesa d'esperit" i que és conscient de les seves limitacions. Per això mateix és algú que pot superar embats difícils. Ara, Andalusia i Melilla li han complicat les coses i haurà de tornar a fer moviments inesperats.
L'efemèride
Tal dia com avui de fa 15 anys l'empresa americana Apple llançava al mercat l'iPhone, el telèfon intel·ligent més cèlebre. Steve Jobs el va presentar a principis d'any i la revista Time el va considerar l'invent de l'any per les seves prestacions, novetats i accessibilitat. El darrer model és l'iPhone 13. Els accessoris i components Apple, de disseny elegant, continuen sent cars però també un signe de distinció. La UE vol unificar ara els carregadors i Apple s'hi oposa. La millora en prestacions (que ens han fet dependents d'uns aparells que ens mantenen hiperconnectats i ens han fet la vida més fàcil) ha estat constant i aquell primer iPhone és ja obsolet com molts dels que van venir després. Així va presentar Jobs el primer telèfon de la sèrie.
L'aniversari
El 29 de juny de 1962, avui fa 60 anys, naixia a Barcelona l'advocat Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona. Laporta ja el va presidir entre 2003 i 2010 i va fer un gir al club situant-lo en el mercat global, fent-li guanyar títols després d'apostar per Rijkaard i Guardiola a la banqueta i accentuant el seu perfil catalanista i solidari. Laporta, un dels impulsors de la plataforma crítica amb el "nuñisme" l'Elefant Blau, va enfrontar-se a part de la seva junta, amb Sandro Rosell al capdavant, i al Grup Godó. Laporta es divertia quan el Barça guanyava títols, però també s'empipava quan rebia crítiques: aquí en una recordada intervenció a un congrés mundial de penyes. Després de deixar la presidència va ser diputat per SI al Parlament i regidor d'ERC a Barcelona. El 2020 va tornar a la presidència agafant el club en una situació econòmica i esportiva molt delicada. Ha tornat el carisma, i també un cert personalisme, tal com recordava en aquesta peça a les portes de les eleccions Pep Martí.
subdirector de NacióDigital
