28
de juny
de
2022, 20:00
Actualitzat:
04
de juliol,
10:00h
Dues organitzacions internacionals, Nacions Unides (ONU) i l'OTAN. La primera, de l'àmbit de la cooperació i l'acció humanitària, necessitava l'any passat 37.700 milions de dòlars per impulsar un programa anual de suport a 160 milions de persones vulnerables arreu del món i tan sols va rebre la meitat d'aquesta xifra. La segona, de l'àmbit de la seguretat, va incrementar l'any passat la despesa militar en quasi 52.000 milions de dòlars fins a assolir els 1,16 bilions. Només l'1,6% d'aquesta quantitat hauria permès a l'ONU acabar de finançar tot el seu programa humanitari i, malgrat això, els líders de l'OTAN es reuneixen des d'aquest dimarts i fins dijous a Madrid per acordar majors increments de la inversió militar.
Any rere any, les desigualtats creixents, guerres regionals i episodis com la Covid fan augmentar les necessitats de recursos de l'ONU per cobrir les necessitats més bàsiques dels més vulnerables -aquest 2022 ha sol·licitat 41.000 milions de dòlars-, sense assolir mai aquest requeriment. En canvi, la despesa militar no deixa d'inflar-se, molt especialment als Estats Units, però també a la resta d'integrants de l'OTAN i altres països de l'Orient Mitjà, Rússia, Austràlia o Corea del Sud, tal com es pot consultar al mapa superior, amb dades del prestigiós Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (Sipri).
Segons els seus càlculs, la despesa militar global va arribar l'any passat fins als 2,11 bilions de dòlars, quantitat que equival al 2,2% del PIB mundial i que suposa un 6,1% més que el 2020. L'increment, això sí, es redueix a un 0,7% si es té en compte la inflació. Els cinc estats que més recursos hi van destinar en termes absoluts van ser els Estats Units, la Xina, l'Índia, el Regne Unit i Rússia, entre els quals van sumar el 62% de la inversió total. En termes relatius, la despesa anual per càpita dels EUA és igualment enorme, de quasi 2.400 euros, però hi ha dos estats que la superen: Qatar (4.082) i Israel (2.753).
L'atac de Rússia a Ucraïna ha alimentat les aspiracions dels partidaris d'augmentar de forma més accelerada la despesa militar. Així s'hi han pronunciat molts governs europeus, entre els quals l'espanyol, amb Pedro Sánchez defensant desacomplexadament invertir-hi més recursos, malgrat que aquesta proposta divideix la societat, acontenta només la dreta i, en tot cas, ja portava aplicant-se de forma tàcita els últims anys. En tot cas, la desproporció ja és molt clara, atès és que, malgrat que només un 12,5% de la població mundial viu a països de l'OTAN, aquests acumulen el 55,7% de tota la despesa militar, tal com es pot constatar al següent gràfic interactiu.
Malgrat tot, només vuit membres de l'OTAN compleixen l'objectiu de l'Aliança Atlàntica de destinar uns recursos superiors al 2% del PIB a despesa militar. En són sis més que el 2014, però aquest llindar s'ha tornat a situar pràcticament com una exigència i més estats ja han refermat el compromís d'acostar-s'hi. Regne Unit, França, Portugal o Polònia ja ho complien l'any passat, però altres com Alemanya (1,3%), Canadà (1,3%), Espanya (1,4%) o Itàlia (1,5%), encara no, segons els càlculs de Sipri. Els Estats Units sobrepassen de carrer aquest objectiu (3,5% del PIB), i tot i això, el seu president, Joe Biden, defensa un pressupost que encara l'augmenti en un 4%.
Més enllà de l'afiliació o no a l'OTAN, el desequilibri entre població i despesa militar també s'evidencia si s'observa a nivell de continents, bàsicament perquè els països de l'OTAN es concentren a Amèrica del Nord i Europa i perquè la inversió en defensa respon també a la riquesa de cada estat. Així, el fet que la Xina i l'Índia apareguin com el segon i tercer majors clients de la indústria armamentística es deu precisament a que són els dos països més poblats del món, ja que, de fet, la quantitat que hi destinen per càpita és inferior a la mitjana global.
No ocorre el mateix si es compara amb el PIB, ja que la riquesa per habitant hi és baixa. Així, la Xina destina a despesa militar l'equivalent a l'1,7% del seu PIB, però l'Índia arriba fins a un notable 2,7%, en part a causa del conflicte latent amb el veí Pakistan, on la inversió puja encara més, fins al 3,8%, per damunt fins i tot dels EUA. No és el rècord, ja que set països gasten en defensa i exèrcit més del 5% del seu PIB, molts dels quals a l'Orient Mitjà: Oman (7,3%), Kuwait (6,7%), Aràbia Saudita (6,6%), Algèria (5,6%), Azerbaidjan (5,3%), Israel (5,2%) i Jordània (5%).
Així i tot, les diferències entre pesos regionals de població i despesa són evidents. A l'Àsia hi viu un 59,4% de les persones, però gasta només un 33,9% dels recursos en l'àmbit militar. Més exagerats són els casos de l'Àfrica i l'Amèrica del Sud i Central, amb un 16,9% i un 8,2% de la població i un 1,7% i un 2,7% de la despesa militar, respectivament. Per contra, escassament un 4,9% d'habitants del planeta viuen a l'Amèrica del Nord, i és on es gasta el 39,8% del pressupost de defensa (bàsicament, als EUA), així com Europa (incloent Rússia) hi inverteix el doble del que li pertocaria per població i les grans illes d'Oceania, el triple.
L'augment de la despesa militar de l'any passat no és una excepció a la tònica general recent, per bé que l'evolució no és ni molt menys homogènia arreu. Els Estats Units l'han tornat a incrementar des que Donald Trump va arribar a la Casa Blanca, després d'uns anys de lleu descens, en especial pel que fa a la recerca i desenvolupament, la partida per a la qual s'ha disparat un 24% des del 2012. La Xina, en canvi, porta 27 anys elevant progressivament la despesa militar i, en concret, el 2021 ho va fer en un 4,7%.
Ja amb l'operació a Ucraïna a l'horitzó, Rússia va accelerar el rearmament gastant-hi un 2,9% més l'any passat i, en paral·lel, Ucraïna també s'havia preparat, especialment des que, el 2014, tingués lloc la invasió de Crimea. Des de llavors, havia augmentat en un 72% la despesa militar. L'any passat, també van tenir lloc increments notables a Japó (+7,3%) i Austràlia (+4%). Tot i això, no és el moment que més recursos es destinen als exèrcits, almenys pel que fa a percentatge del PIB (sí en termes absoluts), ja que l'aixeta fluïa molt més durant la guerra freda, a moltes regions. D'aquesta manera, els Estats Units van destinar-hi recursos equivalents al 9,4% del seu PIB, el 1967, quasi el triple que ara, mentre que l'estat espanyol hi abocava el 3% del seu PIB a mitjans dels 80, el doble que actualment.
Res a veure, però, amb Kuwait, que després de ser envaït per Iraq el 1990, va rearmar-se gastant en armes en un any l'equivalent al 117,3% del seu PIB. Igualment, durant la seva guerra amb Etiòpia entre 1998 i 2000, Eritrea va tenir una despesa militar anual propera a un terç del seu PIB. Molt elevades eren igualment les quantitats abocades per Israel durant i després de la guerra del Yom Kippur, contra una lliga de països àrabs liderats per Egipte i Síria, arribant a destinar-hi el 30,5% del seu PIB el 1975. Es poden consultar totes les evolucions de tots els països en diferents magnituds al següent gràfic interactiu.
Any rere any, les desigualtats creixents, guerres regionals i episodis com la Covid fan augmentar les necessitats de recursos de l'ONU per cobrir les necessitats més bàsiques dels més vulnerables -aquest 2022 ha sol·licitat 41.000 milions de dòlars-, sense assolir mai aquest requeriment. En canvi, la despesa militar no deixa d'inflar-se, molt especialment als Estats Units, però també a la resta d'integrants de l'OTAN i altres països de l'Orient Mitjà, Rússia, Austràlia o Corea del Sud, tal com es pot consultar al mapa superior, amb dades del prestigiós Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (Sipri).
Segons els seus càlculs, la despesa militar global va arribar l'any passat fins als 2,11 bilions de dòlars, quantitat que equival al 2,2% del PIB mundial i que suposa un 6,1% més que el 2020. L'increment, això sí, es redueix a un 0,7% si es té en compte la inflació. Els cinc estats que més recursos hi van destinar en termes absoluts van ser els Estats Units, la Xina, l'Índia, el Regne Unit i Rússia, entre els quals van sumar el 62% de la inversió total. En termes relatius, la despesa anual per càpita dels EUA és igualment enorme, de quasi 2.400 euros, però hi ha dos estats que la superen: Qatar (4.082) i Israel (2.753).
L'atac de Rússia a Ucraïna ha alimentat les aspiracions dels partidaris d'augmentar de forma més accelerada la despesa militar. Així s'hi han pronunciat molts governs europeus, entre els quals l'espanyol, amb Pedro Sánchez defensant desacomplexadament invertir-hi més recursos, malgrat que aquesta proposta divideix la societat, acontenta només la dreta i, en tot cas, ja portava aplicant-se de forma tàcita els últims anys. En tot cas, la desproporció ja és molt clara, atès és que, malgrat que només un 12,5% de la població mundial viu a països de l'OTAN, aquests acumulen el 55,7% de tota la despesa militar, tal com es pot constatar al següent gràfic interactiu.
Malgrat tot, només vuit membres de l'OTAN compleixen l'objectiu de l'Aliança Atlàntica de destinar uns recursos superiors al 2% del PIB a despesa militar. En són sis més que el 2014, però aquest llindar s'ha tornat a situar pràcticament com una exigència i més estats ja han refermat el compromís d'acostar-s'hi. Regne Unit, França, Portugal o Polònia ja ho complien l'any passat, però altres com Alemanya (1,3%), Canadà (1,3%), Espanya (1,4%) o Itàlia (1,5%), encara no, segons els càlculs de Sipri. Els Estats Units sobrepassen de carrer aquest objectiu (3,5% del PIB), i tot i això, el seu president, Joe Biden, defensa un pressupost que encara l'augmenti en un 4%.
Més enllà de l'afiliació o no a l'OTAN, el desequilibri entre població i despesa militar també s'evidencia si s'observa a nivell de continents, bàsicament perquè els països de l'OTAN es concentren a Amèrica del Nord i Europa i perquè la inversió en defensa respon també a la riquesa de cada estat. Així, el fet que la Xina i l'Índia apareguin com el segon i tercer majors clients de la indústria armamentística es deu precisament a que són els dos països més poblats del món, ja que, de fet, la quantitat que hi destinen per càpita és inferior a la mitjana global.
No ocorre el mateix si es compara amb el PIB, ja que la riquesa per habitant hi és baixa. Així, la Xina destina a despesa militar l'equivalent a l'1,7% del seu PIB, però l'Índia arriba fins a un notable 2,7%, en part a causa del conflicte latent amb el veí Pakistan, on la inversió puja encara més, fins al 3,8%, per damunt fins i tot dels EUA. No és el rècord, ja que set països gasten en defensa i exèrcit més del 5% del seu PIB, molts dels quals a l'Orient Mitjà: Oman (7,3%), Kuwait (6,7%), Aràbia Saudita (6,6%), Algèria (5,6%), Azerbaidjan (5,3%), Israel (5,2%) i Jordània (5%).
Així i tot, les diferències entre pesos regionals de població i despesa són evidents. A l'Àsia hi viu un 59,4% de les persones, però gasta només un 33,9% dels recursos en l'àmbit militar. Més exagerats són els casos de l'Àfrica i l'Amèrica del Sud i Central, amb un 16,9% i un 8,2% de la població i un 1,7% i un 2,7% de la despesa militar, respectivament. Per contra, escassament un 4,9% d'habitants del planeta viuen a l'Amèrica del Nord, i és on es gasta el 39,8% del pressupost de defensa (bàsicament, als EUA), així com Europa (incloent Rússia) hi inverteix el doble del que li pertocaria per població i les grans illes d'Oceania, el triple.
L'augment de la despesa militar de l'any passat no és una excepció a la tònica general recent, per bé que l'evolució no és ni molt menys homogènia arreu. Els Estats Units l'han tornat a incrementar des que Donald Trump va arribar a la Casa Blanca, després d'uns anys de lleu descens, en especial pel que fa a la recerca i desenvolupament, la partida per a la qual s'ha disparat un 24% des del 2012. La Xina, en canvi, porta 27 anys elevant progressivament la despesa militar i, en concret, el 2021 ho va fer en un 4,7%.
Ja amb l'operació a Ucraïna a l'horitzó, Rússia va accelerar el rearmament gastant-hi un 2,9% més l'any passat i, en paral·lel, Ucraïna també s'havia preparat, especialment des que, el 2014, tingués lloc la invasió de Crimea. Des de llavors, havia augmentat en un 72% la despesa militar. L'any passat, també van tenir lloc increments notables a Japó (+7,3%) i Austràlia (+4%). Tot i això, no és el moment que més recursos es destinen als exèrcits, almenys pel que fa a percentatge del PIB (sí en termes absoluts), ja que l'aixeta fluïa molt més durant la guerra freda, a moltes regions. D'aquesta manera, els Estats Units van destinar-hi recursos equivalents al 9,4% del seu PIB, el 1967, quasi el triple que ara, mentre que l'estat espanyol hi abocava el 3% del seu PIB a mitjans dels 80, el doble que actualment.
Res a veure, però, amb Kuwait, que després de ser envaït per Iraq el 1990, va rearmar-se gastant en armes en un any l'equivalent al 117,3% del seu PIB. Igualment, durant la seva guerra amb Etiòpia entre 1998 i 2000, Eritrea va tenir una despesa militar anual propera a un terç del seu PIB. Molt elevades eren igualment les quantitats abocades per Israel durant i després de la guerra del Yom Kippur, contra una lliga de països àrabs liderats per Egipte i Síria, arribant a destinar-hi el 30,5% del seu PIB el 1975. Es poden consultar totes les evolucions de tots els països en diferents magnituds al següent gràfic interactiu.