28
de juny
de
2022, 17:00
Actualitzat:
17:01h
La Fiscalia ha decidit, finalment, obrir una investigació sobre la mort d'almenys una vintena de migrants a la frontera de Melilla el passat dissabte 25 de juny. La fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado ha deixat en mans de la fiscal especialitzada de la sala d'estrangeria, Beatriz Sánchez, "la investigació de les circumstàncies" en què van perdre la vida quan intentaven accedir a Espanya.
La Fiscalia ha declarat que la decisió d'obrir una investigació es basa en "la transcendència i gravetat dels fets, que podrien afectar els drets humans i els drets fonamentals de les persones, així com en la singularitat i complexitat de la investigació".
L'ONU demana respectar el dret d'asil i exigeix reparar els drets violats
Les imatges han arribat a molts racons del planeta, i els clams nacionals i internacionals s'acumulen. Aquest mateix dimarts, la mateixa Organització de les Nacions Unides (ONU) ha lamentat la mort dels migrants i ha recordat que les detencions han de ser l'últim recurs i en cas que s'hi recorri, l'ús de la força ha de ser proporcionat i respectar els drets humans. Amb tot, l'ONU ha urgit, tant a Espanya com al Marroc, fer aigua clara de l'ocorregut i dirimir responsabilitats.
De fet, l'organisme internacional ha anat més enllà i ha afirmat que la tragèdia es podria haver evitat si s'haguessin respectat les polítiques frontereres. En aquesta línia, també ha exigit a la Unió Europea (UE) "ampliar la disponibilitat de vies per una migració segura i ordenada", així com "prendre mesures per garantir i respectar el dret a buscar i rebre asil".
Ho ha dit en un comunicat en què ha instat ambdós estats a proporcionar una reparació integral dels drets humans violats a les persones afectades, inclòs l'incompliment del principi de no devolució. En concret, l'organisme requereix al Marroc preservar els cossos dels morts a la frontera, identificar-los i tornar-los a les famílies. En el cas dels ferits -unes 300 persones-, ha reclamat una atenció sanitària adequada per a la seva recuperació.
La Fede i la Fedaia parlen de "massacre" i exigeixen responsabilitats polítiques
Lafede.cat i la Federació d'entitats d'atenció a la infància i l'adolescència (Fedaia) han qualificat els fets a Melilla de "massacre" i han exigit al govern espanyol responsabilitats polítiques en dos comunicats emesos aquest dimarts. La Fede, per exemple, ha assegurat que la mort dels migrants els recorda a "altres moments terribles de la història europea i que no s'haurien de repetir en ple segle XXI". Per la seva banda, la Fedaia s'ha lamentat del "caire repressiu inacceptable" que, en la seva opinió, tenen les polítiques migratòries de la frontera sud.
El Parlament fa un minut de silenci i Borràs se suma als clams d'investigació
També aquest dimarts, el Parlament de Catalunya ha recordat les víctimes amb un minut de silenci al començament del ple a proposta del secretari quart a la Mesa, Rubén Wagensberg, un dels impulsors de la campanya en favor de l'acollida Casa nostra, Casa vostra. La presidenta de la cambra, Laura Borràs, s'ha sumat als clams nacionals i internacionals d'investigació dels fets i ha demanat descobrir els responsables "d'aquestes accions" i que "assumeixin responsabilitats". Borràs ha lamentat "les imatges terribles de cossos amuntegats, entre morts i agonitzants, amb policies que se'ls miraven sense prestar ajut" i, precisament per això, s'ha afanyat a criticar les declaracions del president espanyol, Pedro Sánchez, que va considerar que l'actuació policial contra les prop de 2.000 persones que intentaven accedir a la ciutat, amb antidisturbis i gasos lacrimògens, com a "ben resolta".
I és que per la presidenta del Parlament, "la inhumanitat, la crueltat, no pot ser mai una bona manera de resoldre una situació, per complexa que sigui". Borràs ha remarcat que "els fets ocorreguts i les imatges que en queden, de crueltat esfereïdora, són d'una gravetat extrema i de condemna davant la deshumanització més absoluta". Ara, diversos grups parlamentaris treballen per una declaració de la Junta de Portaveus sobre els fets.
També al Parlament, en declaracions als mitjans, el portaveu d'En Comú Podem, David Cid, ha aprofundit en la bretxa entre els socis de la Moncloa amb noves declaracions sobre l'ocorregut. Cid ha afirmat que les declaracions de Sánchez sobre els fets de la frontera són "inacceptables" i també ha dit que "evidentment, aquest cas no està ben resolt", per la qual cosa ha exigit al president espanyol una "rectificació". El portaveu d'En Comú Podem ha reiterat que els comuns rebutgen l'actuació del Marroc i de la policia espanyola i ha garantit que des de les seves files treballen per canviar la política de gestió de fronteres, que no comparteixen "en cap cas". David Cid ha conclòs que "és conegut que tenim una diferència objectiva amb el partit socialista".
El Defensor del Poble inicia actuacions
Tot plegat, el mateix dia en què el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha iniciat actuacions després de rebre una queixa signada per nou associacions sobre els fets a Melilla. Gabilondo ha lamentat la pèrdua de vides humanes i ha explicat que de seguida es va posar en contacte amb la delegada del govern espanyol a la ciutat marroquina i amb la directora general de la Guàrdia Civil per saber exactament què havia passat i interessar-se per la situació de víctimes i ferits. En aquell moment, ha dit, també va demanar com s’havien aplicat els protocols al Centre d'Estança Temporal d'Immigrants (CETI) de Melilla i quina assistència lletrada van rebre els afectats. Gabilondo també es va interessar per l’estat dels agents ferits.
La Fiscalia ha declarat que la decisió d'obrir una investigació es basa en "la transcendència i gravetat dels fets, que podrien afectar els drets humans i els drets fonamentals de les persones, així com en la singularitat i complexitat de la investigació".
L'ONU demana respectar el dret d'asil i exigeix reparar els drets violats
Les imatges han arribat a molts racons del planeta, i els clams nacionals i internacionals s'acumulen. Aquest mateix dimarts, la mateixa Organització de les Nacions Unides (ONU) ha lamentat la mort dels migrants i ha recordat que les detencions han de ser l'últim recurs i en cas que s'hi recorri, l'ús de la força ha de ser proporcionat i respectar els drets humans. Amb tot, l'ONU ha urgit, tant a Espanya com al Marroc, fer aigua clara de l'ocorregut i dirimir responsabilitats.
De fet, l'organisme internacional ha anat més enllà i ha afirmat que la tragèdia es podria haver evitat si s'haguessin respectat les polítiques frontereres. En aquesta línia, també ha exigit a la Unió Europea (UE) "ampliar la disponibilitat de vies per una migració segura i ordenada", així com "prendre mesures per garantir i respectar el dret a buscar i rebre asil".
Ho ha dit en un comunicat en què ha instat ambdós estats a proporcionar una reparació integral dels drets humans violats a les persones afectades, inclòs l'incompliment del principi de no devolució. En concret, l'organisme requereix al Marroc preservar els cossos dels morts a la frontera, identificar-los i tornar-los a les famílies. En el cas dels ferits -unes 300 persones-, ha reclamat una atenció sanitària adequada per a la seva recuperació.
La Fede i la Fedaia parlen de "massacre" i exigeixen responsabilitats polítiques
Lafede.cat i la Federació d'entitats d'atenció a la infància i l'adolescència (Fedaia) han qualificat els fets a Melilla de "massacre" i han exigit al govern espanyol responsabilitats polítiques en dos comunicats emesos aquest dimarts. La Fede, per exemple, ha assegurat que la mort dels migrants els recorda a "altres moments terribles de la història europea i que no s'haurien de repetir en ple segle XXI". Per la seva banda, la Fedaia s'ha lamentat del "caire repressiu inacceptable" que, en la seva opinió, tenen les polítiques migratòries de la frontera sud.
El Parlament fa un minut de silenci i Borràs se suma als clams d'investigació
També aquest dimarts, el Parlament de Catalunya ha recordat les víctimes amb un minut de silenci al començament del ple a proposta del secretari quart a la Mesa, Rubén Wagensberg, un dels impulsors de la campanya en favor de l'acollida Casa nostra, Casa vostra. La presidenta de la cambra, Laura Borràs, s'ha sumat als clams nacionals i internacionals d'investigació dels fets i ha demanat descobrir els responsables "d'aquestes accions" i que "assumeixin responsabilitats". Borràs ha lamentat "les imatges terribles de cossos amuntegats, entre morts i agonitzants, amb policies que se'ls miraven sense prestar ajut" i, precisament per això, s'ha afanyat a criticar les declaracions del president espanyol, Pedro Sánchez, que va considerar que l'actuació policial contra les prop de 2.000 persones que intentaven accedir a la ciutat, amb antidisturbis i gasos lacrimògens, com a "ben resolta".
I és que per la presidenta del Parlament, "la inhumanitat, la crueltat, no pot ser mai una bona manera de resoldre una situació, per complexa que sigui". Borràs ha remarcat que "els fets ocorreguts i les imatges que en queden, de crueltat esfereïdora, són d'una gravetat extrema i de condemna davant la deshumanització més absoluta". Ara, diversos grups parlamentaris treballen per una declaració de la Junta de Portaveus sobre els fets.
També al Parlament, en declaracions als mitjans, el portaveu d'En Comú Podem, David Cid, ha aprofundit en la bretxa entre els socis de la Moncloa amb noves declaracions sobre l'ocorregut. Cid ha afirmat que les declaracions de Sánchez sobre els fets de la frontera són "inacceptables" i també ha dit que "evidentment, aquest cas no està ben resolt", per la qual cosa ha exigit al president espanyol una "rectificació". El portaveu d'En Comú Podem ha reiterat que els comuns rebutgen l'actuació del Marroc i de la policia espanyola i ha garantit que des de les seves files treballen per canviar la política de gestió de fronteres, que no comparteixen "en cap cas". David Cid ha conclòs que "és conegut que tenim una diferència objectiva amb el partit socialista".
El Defensor del Poble inicia actuacions
Tot plegat, el mateix dia en què el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha iniciat actuacions després de rebre una queixa signada per nou associacions sobre els fets a Melilla. Gabilondo ha lamentat la pèrdua de vides humanes i ha explicat que de seguida es va posar en contacte amb la delegada del govern espanyol a la ciutat marroquina i amb la directora general de la Guàrdia Civil per saber exactament què havia passat i interessar-se per la situació de víctimes i ferits. En aquell moment, ha dit, també va demanar com s’havien aplicat els protocols al Centre d'Estança Temporal d'Immigrants (CETI) de Melilla i quina assistència lletrada van rebre els afectats. Gabilondo també es va interessar per l’estat dels agents ferits.