13
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
16:10h
L’Agència Espacial Europea ha publicat aquest dilluns el mapa més gran del món de dades astrofísiques de l’univers. Són dades de 220 milions d’estrelles que suposen un 1% dels objectes de la nostra galàxia. Les dades van ser recollides entre el juliol de 2014 i el maig de 2017 pel satèl·lit Gaia. Científics catalans de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) han participat en la recollida de dades. Tres dels seus membres han presentat les dades a la facultat de Física de la UB i han assegurat que hi ha milers de científics per tot el món esperant que s’obrin al públic per posar-se a treballar amb elles: “Els descobriments més importants vindran a partir d’ara”.
“La gent actualitza la pàgina web com els que volien comprar entrades pel concert de Bruce Springsteen a Barcelona”. La frase és de la professora d’Astrofísica i investigadora de l’ICCUB Mercè Romero. Ho deia en referència a la publicació de les dades sobre l’univers que fa aquest dilluns l’Agència Espacial Europea, que estaran disponibles per a qualsevol persona. Són dades recollides pel satèl·lit europeu Gaia, que està en òrbita des del 2013. De fet, les dades que es publiquen ara representen el tercer catàleg que es publica amb la informació recollida pel Gaia (els anteriors es van publicar el 2016 i el 2018).
Durant 34 mesos, entre el juliol de 2014 i el maig de 2017, el satèl·lit va estar obtenint informació de milers d’estrelles i asteroides, principalment de la Via Làctia. I en el darrer any, 450 experts en la matèria s’han dedicat a validar les dades i a comprovar que no hi hagi errors per poder obrir-les al públic amb la certesa que són correctes.
Són dades sobre la posició, velocitat i direcció del moviment, lluminositat, temperatura i composició de gairebé 2.000 milions d’objectes galàctics i extragalàctics, sobretot estrelles. De fet, una de les novetats de l’arxiu és que inclou molta informació sobre la llum que emeten les estrelles. S’han registrat espectres de la llum de 220 milions d’estrelles, que es poden utilitzar per determinar lluminositats, temperatures, masses i composicions químiques amb precisió.
L’arxiu més gran i complet del món
“És només un 1% de la galàxia però és el catàleg més complet del món pel que fa a les estrelles. I una prova d’això és l’expectació a nivell mundial: hi ha un munt de gent arreu del mon esperant que l’arxiu s’obri per prémer el botó, descarregar-se les dades i començar a treballar amb elles”, ha assegurat la també investigadora de l’ICCUB Carme Jordi. “Ara és quan vindran els grans descobriments”.
“Nosaltres publiquem les dades perquè tots els científics d’arreu del món agafin el seu objecte galàctic preferit i el puguin estudiar a fons”, ha senyalat en el mateix sentit el també investigador en astrofísica de la UB José Manuel Carrasco. “Quan vam publicar el segon catàleg ens vam trobar que, a través de les dades, al cap d’unes setmanes va sortir el descobriment de la galàxia nana que havíem engolit. No ens ho esperàvem però va ser una gran notícia”, ha apuntat per la seva banda Mercè Romero.
¿Què vindrà ara?
Segons Romero, els propers descobriments poden estar relacionats amb les estrelles. “Pot ser que apareguin poblacions d’estrelles que no teníem controlades perquè ara en sabem el seu color, la seva posició, la seva composició, la seva metal·licitat i la seva velocitat”. Carme Jordi apunta en la mateixa direcció: “L’estudi d’aquest arxiu ens ajudarà a saber quines estrelles són originàries de la nostra galàxia, quines són de galàxies que hem engolit, quines són cúmuls d’estrelles que s’estan dispersant”.
I el professor Carrasco suggereix dues línies més d’investigació: descobriments sobre els planetes de fora del sistema solar a través de la informació de les estrelles que tenen a prop, i la formació de la galàxia. “Podrem saber si una galàxia petita va ser absorbida per la nostra o com es va formar el sol i les estrelles”, ha completat.
Un mapa amb molta informació
El catàleg anterior, publicat el 2018, tenia dades de 100.000 estrelles i ara n’hi ha de 1.800 milions. Això es deu a les millores tècniques en la detecció i al fet que en aquest cas es va estendre el període de recol·lecció de dades: dels 22 mesos de l’anterior catàleg als 34 d’aquesta edició. Una altra novetat d’aquesta nova col·lecció de dades és que conté el catàleg d’estrelles binàries més gran de la Via Làctia compilat fins ara.
Amb tot, l’objectiu principal de la missió és tenir més informació sobre la galàxia. “Volem saber-ne quina és l’estructura, com s’ha format, quin va ser el seu origen. Tenim milers de milions d’anys d’història que volem entendre. Volem reconstruir aquest trencaclosques de la mateixa manera en que un arqueòleg reconstruiria una peça de ceràmica a partir de trossets que aniria enganxant”, ha afirmat la professora Carme Jordi.
“La gent actualitza la pàgina web com els que volien comprar entrades pel concert de Bruce Springsteen a Barcelona”. La frase és de la professora d’Astrofísica i investigadora de l’ICCUB Mercè Romero. Ho deia en referència a la publicació de les dades sobre l’univers que fa aquest dilluns l’Agència Espacial Europea, que estaran disponibles per a qualsevol persona. Són dades recollides pel satèl·lit europeu Gaia, que està en òrbita des del 2013. De fet, les dades que es publiquen ara representen el tercer catàleg que es publica amb la informació recollida pel Gaia (els anteriors es van publicar el 2016 i el 2018).
Durant 34 mesos, entre el juliol de 2014 i el maig de 2017, el satèl·lit va estar obtenint informació de milers d’estrelles i asteroides, principalment de la Via Làctia. I en el darrer any, 450 experts en la matèria s’han dedicat a validar les dades i a comprovar que no hi hagi errors per poder obrir-les al públic amb la certesa que són correctes.
Són dades sobre la posició, velocitat i direcció del moviment, lluminositat, temperatura i composició de gairebé 2.000 milions d’objectes galàctics i extragalàctics, sobretot estrelles. De fet, una de les novetats de l’arxiu és que inclou molta informació sobre la llum que emeten les estrelles. S’han registrat espectres de la llum de 220 milions d’estrelles, que es poden utilitzar per determinar lluminositats, temperatures, masses i composicions químiques amb precisió.
L’arxiu més gran i complet del món
“És només un 1% de la galàxia però és el catàleg més complet del món pel que fa a les estrelles. I una prova d’això és l’expectació a nivell mundial: hi ha un munt de gent arreu del mon esperant que l’arxiu s’obri per prémer el botó, descarregar-se les dades i començar a treballar amb elles”, ha assegurat la també investigadora de l’ICCUB Carme Jordi. “Ara és quan vindran els grans descobriments”.
“Nosaltres publiquem les dades perquè tots els científics d’arreu del món agafin el seu objecte galàctic preferit i el puguin estudiar a fons”, ha senyalat en el mateix sentit el també investigador en astrofísica de la UB José Manuel Carrasco. “Quan vam publicar el segon catàleg ens vam trobar que, a través de les dades, al cap d’unes setmanes va sortir el descobriment de la galàxia nana que havíem engolit. No ens ho esperàvem però va ser una gran notícia”, ha apuntat per la seva banda Mercè Romero.
¿Què vindrà ara?
Segons Romero, els propers descobriments poden estar relacionats amb les estrelles. “Pot ser que apareguin poblacions d’estrelles que no teníem controlades perquè ara en sabem el seu color, la seva posició, la seva composició, la seva metal·licitat i la seva velocitat”. Carme Jordi apunta en la mateixa direcció: “L’estudi d’aquest arxiu ens ajudarà a saber quines estrelles són originàries de la nostra galàxia, quines són de galàxies que hem engolit, quines són cúmuls d’estrelles que s’estan dispersant”.
I el professor Carrasco suggereix dues línies més d’investigació: descobriments sobre els planetes de fora del sistema solar a través de la informació de les estrelles que tenen a prop, i la formació de la galàxia. “Podrem saber si una galàxia petita va ser absorbida per la nostra o com es va formar el sol i les estrelles”, ha completat.
Un mapa amb molta informació
El catàleg anterior, publicat el 2018, tenia dades de 100.000 estrelles i ara n’hi ha de 1.800 milions. Això es deu a les millores tècniques en la detecció i al fet que en aquest cas es va estendre el període de recol·lecció de dades: dels 22 mesos de l’anterior catàleg als 34 d’aquesta edició. Una altra novetat d’aquesta nova col·lecció de dades és que conté el catàleg d’estrelles binàries més gran de la Via Làctia compilat fins ara.
Amb tot, l’objectiu principal de la missió és tenir més informació sobre la galàxia. “Volem saber-ne quina és l’estructura, com s’ha format, quin va ser el seu origen. Tenim milers de milions d’anys d’història que volem entendre. Volem reconstruir aquest trencaclosques de la mateixa manera en que un arqueòleg reconstruiria una peça de ceràmica a partir de trossets que aniria enganxant”, ha afirmat la professora Carme Jordi.