“Ha estat i és un procés llarg. Són molts anys de recerca, de treball al laboratori per demostrar la viabilitat d'aquests processos i també per aconseguir el finançament”, explica Puy a Nació. “Del model teòric i del laboratori passem ara a un projecte demostratiu que ens permet fer el primer salt d'escala”, afegeix.
De biomassa forestal a productes de valor afegit
La biorefineria està “amagada” a l'interior d'un contenidor ISO. Està ubicada a Solsona, seu del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, entitat que coordina el projecte europeu que l'ha fet possible. En el seu interior, es realitza un procés de piròlisi, és a dir, escalfar sense oxigen, fins a 550 ºC.
Funcionament d'una biorefineria. Imatge cedida pel projecte Life Biorefformed
Els gasos provinents de la descomposició de la matèria vegetal –a diferència d'una combustió convencional, es fa sense oxigen- es condensen en un condensador. Se n'aconsegueix una fracció líquida i una fase gasosa no condensada que no es pot aprofitar, a causa del seu baix poder calorífic-.
Del líquid se n'obtenen diversos subproductes amb valor afegit. Es tracta de l'àcid acètic, sucres i elements antioxidants –per a indústria química i farmacèutica- així com resines –per a additius de pintures-. Alguns d'aquests subproductes se'n provarà l'ús comercial mentre que altres s'enviaran mostres a empreses perquè facin experiments a petita escala.
Finalment, el darrer pas de la piròlisi genera una fase sòlida que, una vegada refredada, genera un material que recorda al carbó vegetal. Es pot fer servir per bioenergia o se’n poden obtenir bioestimulants, que poden servir per fertilitzants agrícoles com a substitut dels d'origen mineral no renovable.
Experimentar amb la biomassa mediterrània
A la resta d'Europa les biorefineries també estan en una fase demostrativa. Tanmateix, tal com explica Neus Puy, disposen d'instal·lacions més grans. De fet, tenim un handicap: la manca de coneixement sobre com aprofitar les fraccions vegetals del nostre clima.[blockquote]S'obtenen productes com l'àcid acètic, sucres i elements antioxidants –per a indústria química i farmacèutica- així com resines –per a additius de pintures-.[/blockquote]
“Volem experimentar com aprofitar la biomassa mediterrània”, explica la investigadora del CTFC. Per aquest motiu, utilitzen diferents restes vegetals dels boscos catalans per provar-ne els rendiments i els possibles aprofitaments.
Es tracta del pi blanc de regeneracions postincendi, les suredes envellides, el castanyer o pi i alzina de boscos afectats per ventades al Vallès o per plagues al Maresme. A més, també experimentaran amb el bruc i l'arboç, uns arbusts que ni es poden usar com a combustible per veure quins productes de valor afegit se'n poden extreure.
Només s'aprofita el 30% dels recursos del bosc
Catalunya és un país forestal amb un 64% de la superfície del país. Tanmateix, cada any només s'aprofiten el 30% dels recursos que genera, una xifra que no arriba ni a la meitat de la mitjana europea.Més superfície forestal i boscos més densos en un context d'emergència climàtica suposa disparar el risc d'incendi. En aquest context, una gestió sostenible esdevé imprescindible, però per fer-la rendible és necessari obtenir nous productes que completin la cadena de valor.
L'interior de la biorefineria ubicada a Solsona Foto: ACN
El projecte coordinat pel CTFC té la singularitat, respecte a altres iniciatives arreu d'Europa, de fer servir biomassa d'origen molt local i adaptar-se a les diverses estacions de l'any. Ha rebut 1,5 milions d'euros de finançament en el marc del projecte Life Biorefformed (2020-2024) i compta amb la participació de l'empresa Energbas –propietària de la biorefineria-, del Centre de Propietat Forestal, del CREAF i de la UAB.
[impacte]
