Joan Carles I torna a Espanya… per anar als toros

Els darrers anys, el Borbó ha estat esquitxat per diverses acusacions de delictes tributaris, malgrat tot, té el dret de tornar a l'Estat "quan vulgui"

Publicat el 04 d’abril de 2026 a les 15:56
Actualitzat el 04 d’abril de 2026 a les 15:59

El rei emèrit Joan Carles I té previst assistir aquest diumenge a la correguda de toros de la Real Maestranza de Sevilla, tal com ha avançat el portal Mundotoro.com. Els darrers anys, el Borbó ha estat esquitxat per diverses acusacions de delictes tributaris, malgrat tot, segons ja van avançar des de la Casa Reial, té el dret de tornar a l'Estat "quan vulgui". La presència de l'antic monarca espanyol incrementa l’interès per un cartell que, a Espanya, havia generat molta expectació. A la plaça s’hi reuniran els torers Morante de la Puebla, Roca Rey i David de Miranda, en una jornada que ja té totes les entrades venudes.

De tota manera, la premsa espanyola ha avançat que encara no s’ha fet públic amb qui compartirà la vetllada ni des de quin punt del recinte seguirà l'espectacle taurí. Sevilla aquest Diumenge de Resurrecció es prepara per a una de les cites més importants de la temporada taurina amb un cartell de primer nivell que es considera "de gran nivell" segons els aficionats a la tauromàquia. Un dels principals al·licients serà el retorn de Morante de la Puebla, un personatge que va començar la seva afició als toros amb només cinc anys i que es tornarà a vestir per l'ocasió després de la seva darrera actuació el passat 12 d’octubre. 

Fonts de la Zarzuela van remarcar a l’ACN que, si el pare de Felip VI decideix acabar amb la seva etapa a Abu Dhabi, ho farà pensant en “salvaguardar” la seva “imatge i reputació” davant de “possibles crítiques” que podrien afectar el conjunt de la institució. Joan Carles I compta, però, amb un bon historial de causes obertes al llarg dels anys que, d'alguna manera o altra, sempre ha aconseguit esquivar.

El maig de 2025, la Sala Segona del Tribunal Suprem va inadmetre una querella interposada per un grup de juristes, en exercici de l’acció popular, contra ell per presumptes delictes contra la hisenda pública. La interlocutòria acordava l’arxivament de les actuacions en considerar que els fets no constitueixen il·lícit penal, estan prescrits o van ser objecte de regularització tributària. La querella sostenia que el rei hauria comès cinc delictes fiscals relacionats amb rendes i donacions no declarades a través de fundacions.

El 2022, la Fiscalia Anticorrupció també va arxivar una investigació que mantenia sobre el pagament de comissions en els contractes de l’AVE a la Meca perquè no va poder acreditar si les transaccions investigades constituïen un delicte. Aquesta investigació no es dirigia al rei emèrit Joan Carles I, sinó a empresaris als quals es va adjudicar la construcció de la infraestructura, ja que els fets són anteriors a l’abdicació del monarca, quan gaudia d’inviolabilitat, i era l’última peça que continuava oberta sobre aquest afer. Anticorrupció va obrir la investigació a finals del 2018 arran d’una gravació de l’examant del rei emèrit, Corinna Larsen.