"És un nou concepte. El 80% del que afecta la nostra salut està fora del sistema sanitari. És fer un pas perquè els sanitaris siguem conscients d'això i la gent pugui buscar les eines fora del nostre sistema", explica Quionia Villar, metgessa de les Preses i impulsora del projecte per tractar la salut mental.
Les activitats estan organitzades des dels serveis l'Atenció Primària i consisteixen en una sortida al bosc de tres hores durant set setmanes. Els grups són de 12 persones majors de trenta anys. Una guia professional formada en boscos terapèutics acompanya el grup per itineraris a les Preses i la Vall d'en Bas, a més dels dos boscos de la Xarxa Sèlvans que hi ha a la Garrotxa (Salvador Grau i les Olletes). "La guia fa que les persones s'aproximin a la natura a través del silenci i centrant-se en el que veuen, senten o oloren. Es posa èmfasi en la natura que els envolta", assenyala en declaracions a Nació.
[noticia]242772[/noticia]
L'estudi que s'ha engegat a la Garrotxa es basa en altres investigacions que relacionen el fet de viure a prop d'espais naturals amb una menor prevalença de transtorns mentals, en especial aquells vinculats a l'ansietat, la depressió i l'estrès. El projecte s'ha impulsat des de l'Institut Català de la Salut i compta amb la supervisió de l'Institut d'Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol. Ara mateix, 45 persones formen part de la investigació garrotxina, però s'espera que a la primavera de l'any vinent es pugui arribar a les 166.
Una de les sortides que es fan a la Garrotxa. Foto: Departament de Salut
Primers resultats i sensacions: "He après molt de mi"
Actualment, s'està comparant dos grups de pacients: els que no reben la prescripció de natura (o prescripció verda) i els que sí. Ja fa mig any que es va iniciar l'estudi i, tot i que els resultats són molt prematurs, Villar explica que s'han començat a veure alguns indicis: "Els tests semblen indicar que les persones que fan les immersions guiades a la natura passen d'estats greus a moderats o de moderats a lleus". Tot i això, la metgessa de les Preses afirma que "no hi haurà evidència científica" fins que hi participin els 166 pacients que s'esperen el 2024."Recordo la Quionia que em va dir que faríem les sessions en silenci i vaig pensar: "com que en silenci? Què aprendré jo en silenci?". Jo no volia anar en un grup a explicar la meva situació. Avui m'adono que he après molt de mi, molt dels de més i de les petites coses", diu un dels participants del programa en un documental que recull l'experiència del projecte. "Són eines que dona la natura per a quan em trobi en situacions que em creïn ansietat i em serveixin per tirar endavant", afegeix.
"Venir aquí, per mi és no haver-me de prendre la pastilla per dormir. Hi ha un abans i un després", assegura una altra pacient. Tot plegat són emocions i sensacions que s'han recollit fins ara i que de cara a principi del 2025 s'espera que es puguin traduir en resultats empírics que serveixin per demostrar les millores que pot aportar la natura als pacients amb trastorns mentals.
Garrotxa, salut i medi ambient
Aquest projecte no és el primer que s'engega a la Garrotxa sobre salut i medi ambient. El mateix Hospital Comarcal va convertir fa uns mesos un bosquet amb una sala més del centre sanitari, no només com un espai de descans sinó per fer-hi activitats terapèutiques.[noticia]263201[/noticia]
Per altra banda, la comarca va ser la primera del país en tenir una Unitat de Salut Ambiental Pediàtrica, que ara ha estès els serveis al conjunt de la regió sanitària. Juntament amb altres professionals, han creat una xarxa que, entre altres, acaba de presentar un decàleg per fer els entorns escolars més segurs i saludables.
