La Sala social del Tribunal Superior de Xustiza de Galícia (TSXG) ha emès una sentència pionera a l'Estat en la qual ha declarat el dret d'una treballadora domèstica a percebre les prestacions de desocupació contributiva abans de l'entrada en vigor de la legislació que ho permet -Reial decret llei 16\/2022 per a la millora de les condicions de treball de persones treballadores al servei de la llar-.

Aquesta sentència admet el recurs de la demandant i revoca la decisió en primera instància dictada pel Jutjat social 6 de la Corunya. L'alt tribunal gallec entén que aquesta dona té dret a les prestacions, malgrat que la legislació vigent en el moment de la sol·licitud no ho permetia, per aplicació de la perspectiva de gènere i de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que va provocar el canvi normatiu a Espanya. La sentència no és ferma, perquè contra ella cal interposar recurs de cassació.

Els magistrats han explicat en la resolució que la normativa espanyola que excloïa les persones ocupades de la llar de l'accés al subsidi de desocupació -vigent en el moment dels fets- era "contrària a la normativa comunitària". En la resolució, han recordat que aquesta persona, afiliada al Sistema Especial per a Empleats de la Llar fins al 4 d'agost de 2022, havia cotitzat 2.361 dies en aquest règim i dos dies al Règim General de la Seguretat Social. En sol·licitar el seu subsidi de desocupació, li va ser denegat perquè no estava previst per a les persones ocupades de la llar, perquè el decret va entrar en vigor el 9 de setembre de 2022.

La Sala social ha incidit en el fet que el col·lectiu al qual pertany la demandant està "fortament feminitzat, perquè les dones representen el 95,53% del total". El TSXG ha destacat que el nou règim, aprovat en el Reial decret llei 16\/2022, resol aquesta discriminació per a les prestacions produïdes a partir de la seva entrada en vigor, "deixant en la mateixa i idèntica situació anterior a les eventuals prestacions causades amb anterioritat".

A més a més, ha recalcat que la perspectiva de gènere en la interpretació de la normativa i l'obligació de la jurisprudència del TJUE "obliguen a emparar les persones treballadores integrades en aquest sistema especial quan la pèrdua del seu ús s'hagi produït amb anterioritat al nou règim i estiguin desprotegides". Tot això, segons la sentència, porta els jutges del TSXG a reconèixer el dret de l'afectada a la prestació de desocupació "malgrat que no ha cotitzat per ella (a causa de la impossibilitat legal, discriminatòria)".

En aquest sentit, el TSXG ha incidit en el fet que "cal tenir en compte, d'una banda, que la normativa espanyola que excloïa la cotització (i la desocupació) per a les persones treballadores integrades en el Sistema Especial per a Empleats de la Llar és contrària al dret comunitari per discriminatòria, i que aquesta situació no s'ha solucionat amb la reforma operada pel Reial decret llei 16\/22 perquè no resol el problema dels possibles beneficiaris anteriors, sinó solament dels fets causants posteriors a la seva entrada en vigor".

La sala ha conclòs en la seva argumentació que: "La interpretació de la normativa ha de produir-se en la forma més favorable al col·lectiu discriminat (el de les persones integrades en aquest sistema especial), amb perspectiva de gènere, perquè és indiscutible el biaix femení dels seus integrants en la seva gairebé totalitat. A més a més, en l'aplicació i interpretació de les normes els jutjadors tenim una obligació de fer-ho amb perspectiva de gènere, en integrar un valor superior de l'ordenament jurídic".

[plantillavirals]