Setmana d'alçar el cap

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Som, segons els experts, en una setmana clau en la lluita per frenar el coronavirus. Serà la segona d'un confinament a partir d'un estat d'alarma que, com a mínim, s'allargarà quinze dies més. Del virus seguim sabent-ne que té una alta capacitat d'infecció i també que afecta per igual persones grans que joves, tot i que la mortalitat no té res a veure entre una franja d'edat i una altra.

Caldrà extremar l'eficiència del nostre sistema de salut (que ara inclou centres privats, residències de la tercera edat, vells hospitals i fins i tot hotels) i també dotar-se a marxes forçades de material mèdic, siguin mascaretes o respiradors. Algunes fàbriques catalanes intentaran una reconversió en temps rècord per ajudar. La tecnologia hi ajudarà. Mentrestant, s'esperarà que els dies de confinament vagin donant resultats i es freni l'expansió del virus.

La lluita contra la pandèmia, que tindrà conseqüències econòmiques que poden ser devastadores pel seu caràcter global, planteja una disjuntiva diabòlica entre el manteniment del pols de l'economia i la salut. El "parem-ho tot" que reivindiquen Torra i altres presidents, i que s'ha aplicat a altres països on la situació és pitjor com ara Itàlia, xoca amb Sánchez i altres governs europeus temerosos de la gestió endimoniada de l'endemà de la pandèmia.

En tot cas, a centenars de milers de treballadors catalans ja els han comunicat que els fan un expedient de regulació d'ocupació temporal (perden, per tant, bona part del seu sou), la facturació d'empreses i autònoms ha caigut a plom i hi ha treballadors que no són de sectors imprescindibles i que no poden fer teletreball als que encara es fa anar a la feina sense les necessàries mesures de protecció. Veurem com s'aplica el decret que estableix que a partir d'avui entre treballador i treballador hi ha d'haver un metre i mig de distància a la feina. Si és que hi has d'anar!

La situació ha generat una forta polèmica política que aquest cap de setmana ha semblat, però, remetre una mica. Sánchez es mostra més disposat a prendre mesures contundents davant la insistència autonòmica i aposta per mesures de xoc econòmic d'Europa i en forma de relaxament del dèficit.

I Torra donava ahir suport de forma explícita "sense cap retret i allargant la mà" a l'estat d'alarma, s'obria a rebre més ajut de l'exèrcit espanyol -per alguna cosa el paguem, i no pas poc- i admetia els límits que tenen les competències autonòmiques mentre demanava mesures econòmiques per fintar la recessió.

Ben diferent del confinament total i simbòlic que va decretar el 13 de març, però també des d'una posició reforçada perquè les seves proclames, apegades al sentit comú i al criteri dels experts, s'han anat obrint pas. Sobre les polèmiques i les lliçons que en podrem extreure en vaig escriure aquesta opinió. Intenteu començar la setmana amb una mica d'alegria (ahir es van donar d'alta 84 malalts a Catalunya i ja hi ha 728 persones curades), cuideu-vos i cuideu els vostres.
 

---

Avui no et perdis

»Catalunya començarà a fabricar avui respiradors amb impressores 3D; per Joan Serra Carné.

»Dades: Espanya és l'estat on els morts per coronavirus creixen més i dimecres podria superar la Xina; per Roger Tugas.

»El coronavirus aparca el final de la legislatura catalana; per Oriol March.

»Tancades i amb els agressors: el confinament potencia els riscos de la violència masclista; per Sara González.

»Opinió: «Bellvitge»; per Oriol Junqueras, president d'ERC.

»Fil directe: «Sí, tu també»; per Germà Capdevila.

»Entre la por i el «cuidem‑nos»: així ens afecta emocionalment la pandèmia; per Pep Martí.

»Repartidors sense mascareta i restaurants a porta tancada: així treballa Glovo en plena epidèmia; per Andreu Merino.

»Com afectarà el coronavirus al poder de la Xina?; per Pep Martí.

»Sexe, postureig i reggaeton: ​primera setmana, doncs jo no ho porto bé; per Gina Driéguez.

»Els altres Borbons investigats; per Pep Martí.

»Mor Carmen de Mairena, trista història de Barcelona; per Toni Vall.
 

---

 El passadís

Dies de contactes frenètics entre els agents polítics i socials. Dies de tensió i, també, de química personal i fluïdesa en moltes relacions institucionals. Algunes a priori sorprenents. Des de l'inici de la crisi del coronavirus, s'ha fet més fluida encara -ja ho era- la comunicació entre la cúpula de la patronal Foment del Treball i la Generalitat. Aquests dies, hi ha hagut força compenetració entre el líder empresarial, Josep Sánchez Llibre, i el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès.

La sintonia entre Sánchez Llibre i Aragonès és plena i ha generat fins i tot sorpresa en l'entorn de Foment. De fet, en la carta del president de Foment a Pedro Sánchez demanant la suspensió de pagament d'impostos, cita com a bon exemple el decret de la Generalitat del 17 de març que suspèn l'autoliquidació i pagament de tributs propis i cedits.

Vist i llegit

Com no pot ser d'altra manera, els mitjans ens hem de centrar aquests dies en la pandèmia del coronavirus i les seves conseqüències. Costa molt, en programacions i portades, trobar escletxes per altres temes. Per afrontar aquests dies, i el confinament amb nens, per exemple, a NacióDigital hem posat en marxa la secció "Tot anirà bé" on trobareu moltes idees.

La gent gran, però, es refugia a la televisió i a la ràdio, més encara si passa sola el confinament. No tots tenen smartphone o Netflix. En aquest sentit és adequada la reflexió d'Eli Borreda, que posa el focus, de forma crítica, en els mitjans públics catalans, TV3 i Catalunya Ràdio. Ho fa en un article a Media.cat, l'observatori de mitjans del Grup de Periodistes Ramon Barnils. "Si no podem obrir portes, obrim la finestra que ens són la televisió i la ràdio i, sense renunciar a res, cobrim-ho tot: la informació de la maleïda actualitat i l’alenada d’aire que suposaria una programació –una dieta més variada en què no només les no-notícies d’esports siguin pràcticament l’única excepció. Al cap i a la fi, això també seria servei públic, oi?", es pregunta.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2014 moria a Madrid als 82 anys després d'una llarga lluita contra l'alzheimer l'expresident espanyol Adolfo Suárez. Amb el rei Joan Carles, Torcuato Fernández Miranda, Felipe González o Santiago Carrillo és un dels grans protagonistes de la Transició. Provinent del Movimiento, el partit únic franquista, va ser triat pel rei per presidir el govern que havia de passar de la dictadura a la democràcia sense que l'statu quo en sortís massa mal parat. Va convocar les eleccions de 1977 i les va guanyar amb la UCD, igual que les de 1979. La intensitat política d'aquells anys el va desgastar immensament i va acabar dimitint el 1981, a les portes del cop d'Estat del 23-F. Aquí podeu recuperar el moment.

 L'aniversari

El 23 de març de l'any 1930 naixia a Guinea Equatorial el cantant, escriptor i actor mallorquí Guillem d'Efak, una de les figures més singulars de la nostra cançó i que va combinar el blues i el jazz amb la cançó mallorquina. Va formar part de la Nova Cançó. D'Efak, fill d'un guàrdia civil i una guineana, va morir el 1995 a Palma. Aquí canta Febre.

 ​Fes clic aquí per rebre'l