Les obres d'Antoni Gaudí són un referent arquitectònic mundial i ara podrien tenir el reconeixement de la Unesco. La Catedral-Basílica de Santa Maria de Mallorca, la Torre Bellesguard i el Col·legi Teresià de Barcelona, el Caprici de Gaudí de Comillas, a Cantàbria; el Museu Casa Botines Gaudí de Lleó i el Palau Episcopal d’Astorga aspiren a convertir-se en patrimoni de la humanitat.
La Càtedra Gaudí de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha anunciat aquest dilluns que les sis entitats titulars d'edificis dissenyats per Antoni Gaudí han signat un protocol perquè les obres assoleixin la declaració de patrimoni de la humanitat. Així, es busca que tota l'obra construïda de Gaudí tindria aquesta consideració el 2026, coincidint amb el centenari de la mort.
En aquest sentit, han explicat que la Càtedra Gaudí de la UPC actuarà com entitat de referència de documentació i recerca acadèmica sobre l’obra de Gaudí, per al grup de treball format per diversitat d'entitats. Segons el protocol d’intencions signat per les sis entitats, els avenços en recerca, restauració i millora en aquests edificis, des del 2005 fins a l’actualitat, determinen que hagin adquirit la valoració necessària per ser inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial de la Unesco.
L’any que ve està previst l’inici del programa de l'Any Gaudí 2026 amb activitats relacionades amb el patrimoni, l’art, la cultura i l’educació per reivindicar l’obra d’Antoni Gaudí. Aquests conjunta d'actes posaran especial èmfasi en el coneixement científic de les aportacions de Gaudí.