17
de desembre
de
2016, 16:39
Actualitzat:
18
de desembre,
20:54h
França ja està en campanya electoral. Avui s’ha fet públic el nom dels set aspirants que participaran en les primàries de l’esquerra francesa organitzades pel Partit Socialista (PS) i que elegiran en dues voltes (22 i 29 de gener) el candidat a la presidència de la República la primavera vinent. Fins a 24 precandidats havien presentat la seva opció, però l’alta autoritat de les primàries només n’ha validat set, els qui han estat capaços de recollir un mínim del 5% de signatures d’entre els consellers nacionals del partit i els càrrecs electes.
Les primaries són obertes no només als militants del partit sinó a tot aquell candidat de l’esquerra que hi vulgui participar. Dels set candidats, quatre són del PS i tres d’altres organitzacions minoritàries. La gran quantitat d'aspirants dóna opcions a l'aspiració de l'exprimer ministre Manuel Valls, l’únic que representa clarament la continuïtat envers l’actual govern.
Tres noms de l’ala més esquerrana
Es dóna el cas que dels quatre candidats militants del PS, tres pertanyen al mateix corrent d’esquerres que s’ha manifestat crític amb la política de François Hollande i Manuel Valls. Es tracta d’Arnaud Montebourg, Benoît Hamon i Vincent Peillon, que van fundar en el seu moment el Nou Partit Socialista, un sector organitzat que qüestionava la línia seguida pel partit, considerada massa pragmàtica i moderada. Dels tres, Montebourg i Hamon van acabar abandonant el govern el 2014 en desacord amb la política econòmica d’Hollande. Peillon, per la seva banda, es va dedicar a conrear el seu vessant d’escriptor i ha escrit novel·les policíaques. Ara vol tornar al primer pla.
Els partidaris de Valls confien en el seu carisma i en la divisió del camp contrari, que fa imaginable que Valls sigui present, si més no, en la segona volta del 29 de gener. La resta de candidats a la primària no semblen perillosos: dos dirigents de petites formacions ecologistes, Jean-Luc Bennahmias i François de Rugy, i Sylvia Pinel, l’única dona, presidenta del minúscul Partit Radical d’Esquerres (PRG), una formació ara amb pocs vots però molta història, hereva de la tradició laica i republicana, i que ha esdevingut des de fa dècades un annex del PS.
Fillon, qüestionat
François Fillon espera amb calma saber el nom del candidat socialista. Potser amb massa calma. Aquests dies, s’estén un sentiment d’inquietud en els rengles de la dreta tradicional per la manca de reacció de Fillon, vencedor de les primàries conservadores, als atacs que li plouen de tot arreu contra el seu programa neoliberal. Fins ara no ha sortit cap dirigent de pes a criticar-lo obertament. Però se sap que en l’entorn dels seus rivals, especialment Alain Juppé, s’aixequen veus qüestionant l’actitud silenciosa de Fillon davant les crítiques de l’esquerra a les retallades que proposa en la funció pública i la sanitat. Molts membres d’Els Republicans creuen que Fillon s’ha dormit en els llorers de la victòria i que ha de passar a l’ofensiva, sense donar res per guanyat.
Divisions al Front Nacional
La precampanya presidencial ha dut també novetats en el Front Nacional, amb l’explicitació d’una divisió interna. El FN sol lluir cohesió interna (si es fa excepció de la crisi que es va produir entre Marine Le Pen i el seu pare i fundador del partit, Jean-Marie Le Pen, avui president d’honor). La neboda de Marine, Marion Maréchal Le Pen, va mostrar en públic la seva discrepància amb la direcció del partit en el tema de l’avortament, apostant per un enduriment. La jove dirigent defensa que l’Estat no reemborsi les despeses de la interrupció de l’embaràs a les dones que prenen aquesta decisió. Marion Maréchal apuntava cap a Florian Philippot, vicepresident del FN i defensor d’una posició oberta en aquest tema, que és, a més, el braç dret de Marine Le Pen.
El FN no ha fet de l’oposició a l’avortament un tema de campanya. Marine Le Pen ha volgut posar distància amb les posicions més tradicionalistes de l’extrema dreta, conscient que no és amb un discurs rígid de defensa de valors moralistes on recollirà més vots. Però la néta de Jean-Marie, molt popular entre les bases, representa l’ala més extremista i li agrada subratllar un catolicisme intransigent.
Les primaries són obertes no només als militants del partit sinó a tot aquell candidat de l’esquerra que hi vulgui participar. Dels set candidats, quatre són del PS i tres d’altres organitzacions minoritàries. La gran quantitat d'aspirants dóna opcions a l'aspiració de l'exprimer ministre Manuel Valls, l’únic que representa clarament la continuïtat envers l’actual govern.
Tres noms de l’ala més esquerrana
Es dóna el cas que dels quatre candidats militants del PS, tres pertanyen al mateix corrent d’esquerres que s’ha manifestat crític amb la política de François Hollande i Manuel Valls. Es tracta d’Arnaud Montebourg, Benoît Hamon i Vincent Peillon, que van fundar en el seu moment el Nou Partit Socialista, un sector organitzat que qüestionava la línia seguida pel partit, considerada massa pragmàtica i moderada. Dels tres, Montebourg i Hamon van acabar abandonant el govern el 2014 en desacord amb la política econòmica d’Hollande. Peillon, per la seva banda, es va dedicar a conrear el seu vessant d’escriptor i ha escrit novel·les policíaques. Ara vol tornar al primer pla.
Els partidaris de Valls confien en el seu carisma i en la divisió del camp contrari, que fa imaginable que Valls sigui present, si més no, en la segona volta del 29 de gener. La resta de candidats a la primària no semblen perillosos: dos dirigents de petites formacions ecologistes, Jean-Luc Bennahmias i François de Rugy, i Sylvia Pinel, l’única dona, presidenta del minúscul Partit Radical d’Esquerres (PRG), una formació ara amb pocs vots però molta història, hereva de la tradició laica i republicana, i que ha esdevingut des de fa dècades un annex del PS.
Fillon, qüestionat
François Fillon espera amb calma saber el nom del candidat socialista. Potser amb massa calma. Aquests dies, s’estén un sentiment d’inquietud en els rengles de la dreta tradicional per la manca de reacció de Fillon, vencedor de les primàries conservadores, als atacs que li plouen de tot arreu contra el seu programa neoliberal. Fins ara no ha sortit cap dirigent de pes a criticar-lo obertament. Però se sap que en l’entorn dels seus rivals, especialment Alain Juppé, s’aixequen veus qüestionant l’actitud silenciosa de Fillon davant les crítiques de l’esquerra a les retallades que proposa en la funció pública i la sanitat. Molts membres d’Els Republicans creuen que Fillon s’ha dormit en els llorers de la victòria i que ha de passar a l’ofensiva, sense donar res per guanyat.
Divisions al Front Nacional
La precampanya presidencial ha dut també novetats en el Front Nacional, amb l’explicitació d’una divisió interna. El FN sol lluir cohesió interna (si es fa excepció de la crisi que es va produir entre Marine Le Pen i el seu pare i fundador del partit, Jean-Marie Le Pen, avui president d’honor). La neboda de Marine, Marion Maréchal Le Pen, va mostrar en públic la seva discrepància amb la direcció del partit en el tema de l’avortament, apostant per un enduriment. La jove dirigent defensa que l’Estat no reemborsi les despeses de la interrupció de l’embaràs a les dones que prenen aquesta decisió. Marion Maréchal apuntava cap a Florian Philippot, vicepresident del FN i defensor d’una posició oberta en aquest tema, que és, a més, el braç dret de Marine Le Pen.
El FN no ha fet de l’oposició a l’avortament un tema de campanya. Marine Le Pen ha volgut posar distància amb les posicions més tradicionalistes de l’extrema dreta, conscient que no és amb un discurs rígid de defensa de valors moralistes on recollirà més vots. Però la néta de Jean-Marie, molt popular entre les bases, representa l’ala més extremista i li agrada subratllar un catolicisme intransigent.