Els autobusos de Barcelona acaparen mirades i evidencien conflictes. Els darrers mesos això s'ha demostrat amb el record de la lluita social perquè el transport públic arribés als barris més humils de la ciutat, amb la història d'El 47 com a èxit fulgurant de taquilla, però també s'ha fet visible entorn del Park Güell. Allà, veïns i turistes han de conviure en uns autobusos que són imprescindibles per moure's en una zona de la ciutat marcada pels seus pendents. La tensió creixent en alguns d'aquests vehicles municipals va portar l'Ajuntament a demanar a Google Maps que eliminés l'opció del bus de barri 116 per arribar al Park Güell. Tot just fa un any d'aquella decisió del govern del PSC. Ara, però, s'han hagut d'anunciar noves mesures per pal·liar els efectes de la pressió turística en el dia a dia de barris com la Salut o el Carmel, als districtes de Gràcia i Horta-Guinardó respectivament.
Els autobusos de les zones turistificades tornen a estar al focus del debat, i no és una realitat particular de la capital catalana. Ciutats com Palma (Illes Balears) o Granada (Andalusia) ho afrontaven l'estiu passat, també. De moment, però, les solucions són ambigües i encara no tenen uns resultats garantits. Mentrestant, els veïns contactats per Nació continuen instal·lats en la desconfiança i en la indignació, després de constatar que la seva quotidianitat fa temps que ha quedat marcada per la incertesa de si es podrà pujar al bus quan arriba a la parada. És una d'aquelles "externalitats negatives" que fa temps que les administracions mencionen quan es refereixen a la "gestió" del turisme de masses. La mobilitat també és terreny de fricció.
Aquesta vegada l'anunci de l'Ajuntament se centra en la intervenció sobre la línia V19, que enllaça el front litoral —des de la Barceloneta— i la plaça Alfonso Comín. Entremig, però, passa pel Park Güell. Per això, des de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) s'ha decidit ara implementar-hi dos nous trajectes —més curts— amb aquesta mateixa línia, en dos trams diferents, alhora que també es manté el servei del recorregut habitual. La idea és dedicar vuit autobusos extra a fer aquests serveis de reforç de la línia els dies festius i en cap de setmana. El nou disseny de la V19 planteja que alguns busos facin una ruta entre la Barceloneta i Verdaguer, únicament, i que altres vehicles circulin entre Alfons X i Vallcarca, però en aquest cas només de pujada. Segons els càlculs plantejats per la tinent d'alcalde Laia Bonet aquest reforç permetria incrementar el trasllat de fins a 320 passatgers cada hora, a la zona que afectaria el Park Güell.
La via dels agents informatius
Això, però, deixa encara freds els veïns del Consell Veïnal del Turó de la Rovira, que no ho veuen una mesura suficient de cara al futur. També asseguren que la decisió els ha agafat per sorpresa, després d'haver estat plantejant altres possibles solucions. "Ja veurem si funciona. Però ens sembla que és guanyar temps, com quan hem vist altres reforços anunciats de les línies V19 i 24, i encara tenim el problema. Nosaltres havíem plantejat la proposta dels agents informatius, i semblava que ens la compraven, per col·locar-los en els punts més importants de la línia i gestionar la gent a les parades, almenys en els moments d'hora punta. Però al final no en sabem res", comenta David Mar, membre del col·lectiu veïnal. També lamenta que el reforç s'hagi concentrat en el cap de setmana i festius, quan la utilització veïnal de l'autobús és més rellevant entre setmana. Les dades apunten que els dies laborables es fan 19.000 validacions diàries a la V19, mentre que els caps de setmana en són 14.000 i els festius, 12.000.
El moment àlgid de tensió per poder agafar l'autobús entre els veïns —que van al CAP, a comprar, o a moure's pel barri— i els turistes és al matí, a partir voltant de les deu, després hi ha una pausa al migdia, i a la tarda torna el maldecap. "No és només el Park Güell, encara ens ho trobem també amb les bateries antiaèries", matisa Mar, en relació amb el punt conegut com els búnquers del Carmel. "Potser un de cada tres busos no pot parar i el perds de com va de ple, quan arriba a la teva parada, en hora punta", relata el veí. També és habitual que molta gent gran usuària de l'autobús tingui problemes per fer entrar el carro de la compra, o que s'ocupin els seients reservats per visitants que es fan els suecs. Quan el turisme inunda els autobusos, desapareixen les normes habituals de la quotidianitat dels residents, es conclou. Campi qui pugui.
Solucions sobre la taula del veïnat
En el cas del Consell Veïnal del Turó de la Rovira, ja fa temps que els mateixos veïns, desesperats, s'organitzen ells mateixos per fer tasques d'ordenació dels fluxos de passatgers a la zona. "Facilitem que es deixi entrar la gent gran, els que porten cotxets, o que els turistes no es quedin a l'inici del bus, sinó que vagin cap al final", expliquen des de l'entitat, en referència a unes accions puntuals que voldrien que l'administració fes de manera permanent.
A banda, la plataforma Recuperem el Park Güell —també formada per veïns de l'entorn del punt d'interès que aplega uns 4,4 milions de visitants l'any— ha arribat a elaborar una llista de peticions per resoldre la constant arribada de turistes a la zona. Entre altres peticions, plantegen que es redueixi un 50% la venda d'entrades turístiques, que hi hagi un diumenge al mes que el parc sigui visitable només per als barcelonins o que es deixi de promocionar el Park Güell en termes de publicitat o representació audiovisual.
També des de l'Associació de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) demanen dotar de més profunditat les respostes a aquestes mostres de saturació de recursos públics. Mentre no s'aposti pel descens de visitants, el portaveu de l'entitat, Daniel Pardo, assenyala que "potser podríem recórrer a mesures puntuals pal·liatives com aquestes que estan proposant, comptant que en el millor dels casos funcionin" però denuncia que "pretendre fer veure que el problema de l'afectació i el brutal impacte de la turistització a la xarxa pública de transport i al seu ús veïnal es resoldrà" amb el reforç de la línia V19 "és ingenu o pervers". Tot plegat hauria d'anar enfocat a reduir el volum de visitants, i dependre menys del turisme, que actualment representa el 14% del PIB de la ciutat, esmenta Pardo.
De Palma a Granada
Tanmateix, la situació colpeja de manera similar a altres ciutats i zones amb molta pressió turística. També es repeteixen les escenes de frustració dels habitants que intenten traslladar-se d'un punt a un altre en el seu dia a dia. "L'autobús de la línia 4 està sempre ple perquè ve de la platja d'Illetes. Després he d'agafar el de la línia 23 o la 25 que també estan plens de turistes perquè van a la platja de l'Arenal. Passo de trigar una hora a fer el trajecte de tornada a casa a l'hivern a més de dues hores a l'estiu", explicava un veí de Palma a El País l'estiu passat.
També a Granada tenen un problema similar amb la zona de l'Albaicín. Hi ha ja informacions de l'any 2018 que expliquen com els veïns denunciaven la manca d'espai al transport del barri llavors, perquè quedava tot ocupat pels visitants que volien passejar per les cases blanques de la zona alta de la ciutat. Tant en el cas de Palma com en el de Granada es va decidir augmentar la freqüència de pas de les línies afectades. Ara bé, sis anys més tard de les mesures aplicades a l'Albaicín, l'any passat Facua, l'organització que defensa els consumidors, va tornar a reclamar al consistori granadí que tornés a ampliar les opcions per al veïnat, que continuava patint la pressió sobre els autobusos del barri. Les ciutats tocades pel turisme massiu pateixen, i es comencen a estudiar les possibles solucions. De moment, però, semblen insuficients.
