Un excrement d'animal al mig del bosc pot passar desapercebut per a qualsevol persona, però per a un guia de natura salvatge es tracta d'una important font d'informació. A partir d'un excrement, es pot saber amb quins animals et pots trobar, si és mascle o femella, si està fort o no i, fins i tot, si no li ve de gust que algú el molesti. Aprendre a rastrejar i practicar tècniques de salvament o supervivència són algunes de les activitats que es duen a terme aquests dies a Guardiola de Berguedà en el primer congrés que la Widerness Guides Associations, la principal organització internacional de guies d'entorns agrestos, celebra a tot l'estat espanyol. La trobada aplega guies professionals de països com Finlàndia, Holanda, Rússia, Groenlàndia, de Catalunya i de la resta de l'Estat.

El guia de natura salvatge s'encarrega de portar gent a entorns hostils com, per exemple, l'Àrtic o el desert. En aquests espais, una operació de rescat pot arribar a tardar fins a cinc dies. Per això, l'organitzador del congrés, Gerard Van der Berg, ha explicat que el guia de natura salvatge ha de ser una persona amb un nivell d'autosuficiència molt elevat, amb molt coneixement de l'entorn i disciplina. Segons ha dit, "un cop estàs a fora, depens de tu mateix i, si hi ha un problema, ets tu qui l'ha de solucionar. Com més informació captes, més saps interpretar i, per tant, millor decisió pots prendre". 

El primer taller d'aquest divendres ha estat a càrrec de l'expert en rastreig, José Maria Galan. L'activitat ha consistit en fer un inventari de fauna a la finca on se celebra la trobada. Per Galan, el rastreig no se simplifica al fet de buscar petjades, sinó que va molt més enllà i "es tracta de buscar informació útil per conèixer els animals i poder-los localitzar quan, per exemple, acompanyes un fotògraf que el vol retratar". 

Reglar la professió

El sector assegura que el guia de natura salvatge és una professió que viu un moment de creixement i, per això, reivindiquen la necessitat de reglar la professió com ja s'ha fet en d'altres països com, per exemple, Finlàndia. 

Un dels guies finlandesos que participen del congrés, Jaako Heikka, ha explicat que el fet de ser un guia certificat garanteix un cert nivell de professionalitat, ja que si no existeix la regulació qualsevol pot atrevir-se a fer aquesta feia sense tenir necessàriament les tècniques o les qualificacions que cal per fer-la de forma segura i correcta.