La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest divendres la campanya "Prou de catalanofòbia: no en passis ni una més". L'entitat ha denunciat que ha rebut més de 155 queixes per discriminacions lingüístiques greus per part de l'administració, 23 de les quals des d'inicis d'any, però ha deixat clar que això és únicament la punta de l'iceberg, perquè només una petita part d'aquestes discriminacions es denuncien. "Volem dir prou: prou de catalanofòbia, i prou de discriminar-nos i agredir-nos pel simple fet de parlar la nostra llengua", ha assegurat Òscar Escuder, president de la plataforma.

L'entitat ha volgut deixar clar que les discriminacions lingüístiques són un fenomen habitual. Dues víctimes han participat en la roda de premsa d'avui, exposant el seu cas en primera persona. És el cas de Xavier Casanovas, professor universitari que va ser multat amb 601 euros per haver-se dirigit en català a un agent de la Policia Nacional al control de passaports de l'aeroport del Prat i haver-se negat a canviar d'idioma després que l'agent li ho exigís de mala manera. L'agent, a més, va amenaçar-lo amb un "sé dónde vives". També ha exposat el seu cas Cristina Brullet, de 69 anys, que va ser agredida verbalment i amenaçada de ser emmanillada per haver-se dirigit a un agent de la Policia Nacional quan va anar a renovar el seu passaport, a la comissaria del carrer Balmes de Barcelona.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7i1Q5INVZAI[/youtube]

L'ONG del català ha presentat uns espots basats en fets reals per denunciar els diferents àmbits on es produeixen les discriminacions: l'Administració, la justícia i l'empresa. Escuder ha denunciat també que les discriminacions lingüístiques són una anomalia a Europa. "Seria impensable que en països com Suïssa, amb quatre idiomes oficials, a Finlàndia, amb una minoria de parlants de suec, o a Bèlgica, amb tres llengües oficials, haguéssim de denunciar aquesta situació", ha assegurat. Ha fet una referència als judicis dels exiliats a Brussel·les com a mostra de la defensa de la diversitat i dels drets lingüístics. Els advocats del president Puigdemont i dels consellers a l'exili van poder triar un procés judicial en francès o en flamenc.

Un pla de xoc

La plataforma farà arribar un pla de xoc al president espanyol, Pedro Sánchez, i al de la Generalitat, Quim Torra, així com també als del País valencià, Ximo Puig, de les Illes, Francina Armengol, i a l'aragonès Lambán. "Les discriminacions lingüístiques es poden erradicar. Són un problema de base de l'Estat, i són la causa d'un supremacisme lingüístic estructural, però poden extirpar-se. Cal voluntat política", ha assegurat Escuder. Pel que fa al govern espanyol, el president de la Plataforma per la Llengua ha afirmat que "Sánchez té una gran oportunitat de demostrar que la seva defensa d'una Espanya plurilingüe no és fum".

L'entitat ha reclamat una modificació de la Constitució espanyola perquè el català també sigui llengua oficial de l'Estat i s'equiparin els drets dels parlants de les diferents llengües de l'Estat. L'entitat demana a Sánchez que insti els seus ministeris a oferir també en català tots els serveis als ciutadans dels territoris de parla catalana, i que aprovi per decret que les dependències públiques de l'Administració espanyola, especialment les comissaries, tinguin cartells que recordin a la ciutadania que té dret de parlar en català. "Per fer això no li cal el suport del Congrés, ni li cal aprovar cap nou pressupost: no hi ha excuses", ha avisat Escuder. També demanen que el Parlament català impulsi una nova llei contra les discriminacions lingüístiques.