Després de la dana al País Valencià, les administracions van extremar al màxim la prudència per evitar que qualsevol fenomen meteorològic mínimament perillós causés danys materials i personals. Catalunya s'hi va abonar: l'any següent a la catàstrofe valenciana -229 morts i una crisi política que va acabar, en diferit, amb la carrera de Carlos Mazón-, la Generalitat va enviar 59 missatges a la ciutadania a través del sistema Es-Alert. La dinàmica va continuar en l'arrencada del 2026, amb cinc alertes al gener i una al febrer per una ventada que, finalment, només va afectar seriosament l'àrea metropolitana. Les tempestes dels últims dies han tornat a posar el focus en la gestió de les inclemències.
I, en aquest sentit, també han passat factura política al Govern, que tot just acaba de tornar de vacances i s'ha posat en marxa amb una sèrie de carpetes que s'arrosseguen de la temporada anterior. Les pluges torrencials del cap de setmana i de dilluns -que han deixat ferits crítics a Roda de Berà, desperfectes materials i crits d'alerta dels alcaldes de la zona- han servit a l'oposició per carregar contra la gestió de l'executiu, que va descartar enviar un Es-Alert per criteris "tècnics". Així ho ha especificat aquest dimarts la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en la primera roda de premsa posterior al període estival. No hi havia els elements necessaris, ha dit, per activar el mecanisme.
"Es farà la revisió i si hi ha elements de millora els incorporarem, però totes les decisions s'han pres i es continuaran prenent amb criteris tècnics", ha remarcat Paneque. Ja hi ha almenys quatre grups -Junts, els Comuns, el PP i Vox- que han demanat la compareixença de la consellera d'Interior, Núria Parlon, per tal d'explicar la gestió de les últimes emergències. Les tempestes van causar estralls a Tarragona, però les previsions meteorològiques existents indicaven que no s'arribava als graus necessaris -cinc sobre sis o sis sobre sis- per tal d'enviar un missatge als telèfons mòbils de la zona. La consellera ha insistit en la idea que hi ha mecanismes vàlids al marge de l'Es-Alert.
En tot cas, la consellera ha negat que hi hagi una tendència de "més o menys prudència", tenint en compte que l'any passat i a principis del 2026 l'enviament d'alertes es va fer servir en tot tipus d'episodis. El cert, això sí, és que les conseqüències de la crisi climàtica -en aquest cas, fenòmens meteorològics extrems- formaran part de les jornades de treball que el Govern farà aquest cap de setmana al Monestir de les Avellanes, a Os de Balaguer. De fet, en la reunió del consell executiu d'aquest dimarts s'hi ha analitzat un informe sobre com el país s'ha d'adaptar a la crisi climàtica a banda de prendre decisions encaminades a mitigar-ne les conseqüències -ja molt notables- en el curt termini.
La idea, segons Paneque, és que es pugui ajudar els ajuntaments a tenir infraestructures més "resistents". La pujada de la temperatura del mar no ajuda a evitar tempestes com les del cap de setmana i de dilluns, que se sumen a altres episodis registrats sovint a les Terres de l'Ebre. "Cal una reflexió de país", va determinar dilluns Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell, pel que fa a les zones inundables. "Tota la zona marítima del país està construïda, urbanitzada i massificada. És on vivim més i és zona inundable", va ressaltar. Una reflexió que lliga amb la gestió d'unes tempestes que també tenen conseqüències polítiques i que, per ara, afecten la tornada després de les vacances.
