Queda clar que el problema de l’habitatge ha de trobar solució. I solució en terminis raonables que sempre son més llargs del que tots voldríem. Per això, vista la urgència, s’han d’emprendre actuacions en múltiples direccions si volem avançar a un ritme ràpid com perquè tota la gent vegi que ens hem posat les piles. Quan dic, hem, vull dir institucions públiques i entitats privades.
Les públiques queden clares quines son: ajuntaments, governs autonòmics, govern central. Com més pugem, més es compliquen les coses i més s’allarguen, de manera que si els ajuntaments es posen les piles, poden fer el que no han fet, en els darrers anys: destinar partides importants del pressupost municipal, a comprar i rehabilitar habitatges vells, o fer-ne de nous. Si les altres institucions els ajuden, més en faran. Així que toca demanar convocatòries d’ajuts, per ajuntaments, perquè els destinin a creació d’habitatge de lloguer assequible.
Tot seguit venen els governs autonòmics, en el nostre cas la Generalitat. Aquí, queda clara la prioritat perquè el president Illa, així ho ha manifestat i perquè és un dels punts acordats amb els Comuns. Estic convençut que si s’aproven els pressuposts 2025, hi haurà una partida important per aquest destí. I per traduir-la en fets, caldrà trobar terrenys edificables, proporcionats pels ajuntaments o comprar solars per a poder-hi actuar. Tot va lent, però s’estan modificant alguns tràmits per escurçar terminis. Estic convençut que el compromís dels 50.000 habitatges, es complirà.
A les dues institucions anteriors, s’hi ha de sumar el Govern Central per donar impuls a grans promocions en les ciutats més tensionades. Aquí, també caldrà la col·laboració i cooperació amb autonomies i ajuntaments per a fer-ho viable, i sobretot ràpid. Està clar que hi haurà bona sintonia amb una part, però clars entrebancs en altres, a la vista de com actua el PP, en tots i cadascun dels problemes del país.
Afegits als tres nivells d’administracions, hi hauria d’haver altres grans promocions promogudes per privats, penso en les grans empreses de construcció, però també en les entitats financeres que disposen de fons importants, que invertits en aquest sector poden obtenir suficients beneficis com per justificar aquest destí.
Cert que els promotors privats es queixen de les traves burocràtiques que allarguen les tramitacions fins el punt de considerar que entre disposar de sol urbà, i tenir-lo urbanitzat i a punt per construir, poden passar fàcilment ,quatre o cinc anys, i altres tants per tenir els habitatges, claus en mà. Toca doncs, escurçar terminis i reduir burocràcia, en això els ajuntaments hi tenen una part de responsabilitat, però sobretot les CCAA.
Per arribar a bon port, és la suma de tot plegat, la que ens pot permetre disposar de milers de nous habitatges, en tres o quatre anys, si tothom hi posa bona voluntat i treball eficient. He vist bons moviments, en la bona direcció, en uns quants ajuntaments i en la pròpia Generalitat. Si aquesta via es manté i s’incrementa, veig factible, un canvi radical de la situació, en ben poc temps. Entenent per poc temps, tres o quatre anys.