La remunicipalització de serveis públics s'ha convertit en un dels grans camps de batalla del mandat als ajuntaments de tot l'estat. En desenes d'ajuntaments es fan passos per posar fi a les concessions de les empreses privades i aconseguir que l'administració pública presti directament serveis com l'aigua, la neteja o les pompes fúnebres. Fins ara l'onada remunicipalitzadora havia trobat els impediments previstos, recursos judicials allà on està més avançada, com és el cas de Terrassa, però ara li ha sortit un nou front per contrarestar-la: l'intel·lectual.

La nova ofensiva ha desembarcat aquesta mateixa setmana a Barcelona, encapçalada pel doctor en dret Ramón Tamames. Havia estat un dels dirigents del Partit Comunista Espanyol (PCE) de finals dels 70 i va participar en la creació d'Izquierda Unida (IU), però els darrers anys ha virat a posicions més pròximes a la dreta. Ara està al capdavant de l'Observatorio de Servicios Urbanos (OSUR), el qual defensa que vol aportar elements racionals per al debat de si és millor un model públic o un de públic-privat. A la pràctica, però, ells ja tenen fet el debat (de la mateixa manera que els ajuntaments de l'esquerra alternativa) i els seus membres veuen en les remunicipalitzacions "un pas enrere".

Empresa pública i corrupció?

Ho defensa, en una conversa amb NacióDigital, l'enginyer i consultor en governança de l'aigua Ramiro Aurín, que és el director general de l'OSUR. "Els processos de municipalització parteixen d'un plantejament del segle XIX. És decimonònic", assevera. Aurín considera que són "un error històric" impropi dels municipis moderns, i afirma: "El que no podem fer és que les ciutats del futur immediat tornin a ser les ciutats de les barricades del segle XIX". És més, defensa que l'àmbit públic és un terreny adobat per a cometre irregularitats. "Sempre és molt més fàcil establir corrupció en una empresa pública", argumenta.

A l'OSUR acaben d'editar el llibre Remunicipalización: ¿ciudades sin futuro? (Profit Editorial) que van presentar el dijous al Col·legi de Periodistes, i en el qual avisen dels efectes "adversos" de remunicipalitzar serveis com l'aigua. A més de Tamames i Aurín, el firmen Valeriano Gómez, exministre socialista de Treball amb el govern de Zapatero i membre de la UGT; Lorenzo Dávila, economista i advocat, i Jesús Sánchez Lambás, jurista i vicepresident de la Fundació Ortega-Marañón. Prèviament, Tamames i Aurín ja havien escrit un llibre junts centrat en els models de gestió de l'aigua.
 
Segons ha informat l'observatori, a la presentació del dijous els experts van manifestar que la remunicipalització s'està plantejant "com un dogma, no com una qüestió raonada", i consideren que el procés que s'ha endegat a Barcelona –s'han fet els primers passos amb l'aigua- és purament ideològic. Al llibre remarquen que l'onada de remunicipalitzacions coincideix amb l'arribada de Podem als governs de Barcelona i Madrid, un "conglomerat polític marcadament populista, d'ideologia confusa, encara que es declari d'esquerres".

En un acte a l'abril a Valladolid, on l'ajuntament també pretén una gestió pública de l'aigua, Tamames va defensar que la privada "permet assolir nivells d'eficiència màxims, així com garantir la qualitat i el bon servei", segons va recollir el Diario de Valladolid. A l'OSUR, a més, veuen perills per als empleats quan es fa una remunicipalització, cosa que emfatitza l'exministre Gómez: "No s'ha d'equivocar als ciutadans dient que la municipalització millora les condicions dels treballadors". No hi ha cap llei que obligui l'administració a subrogar-los.

Reivindicació compartida amb Agbar

L'observatori defensa que cal un regulador públic sobre l'aigua que sigui imparcial. Aurín considera que hauria d'exigir a les empreses privades una qualitat homogènia i que es fixés "un preu raonable" del servei. La reclamació del regulador coincideix amb la que manté una de les principals companyies del sector, Agbar, que forma part del gegant francès Suez. L'enginyer assegura que les empreses de l'aigua no els han instat a escriure els llibres i crear l'observatori, però no amaga el seu interès perquè les companyies se sumin a l'observatori.

"Estem intentant que les empreses i les associacions d'empreses públiques i privades s'apuntin al consell col·laborador", ha reconegut, si bé confia poc en el fet que ho facin les públiques. Segons ell, les companyies privades "estan força interessades", i ja han mantingut converses amb Aqualia (de FCC), Agbar i Acciona. Sense concretar quines, afegeix que quatre companyies del sector han comprat paquets de 50 o 100 exemplars del primer llibre que va escriure amb Tamames: Gobernanza y gestión del agua: modelos público y privado (Profit Editorial).
 
Per si hi havia algun dubte de la voluntat de les companyies de contribuir al debat en contra de les remunicipalitzacions, encara que sigui indirectament, només cal remetre's a una altra iniciativa, de nom una mica enrevessat: la Cámara de Concesionarios y Empresas vinculadas al Sector Público en el ámbito de las Infraestructuras, los Equipamientos y Servicios Públicos (CCIES). Entre els associats que se citen al seu web figura Suez, però un cop es prem l'enllaç s'obre directament la web d'Agbar en anglès. De fet, un dels vicepresidents de CCIES és Albert Martínez Lacambra, director general d'Agbar.

La CCIES pretén contribuir "a un debat informat" sobre la gestió indirecta dels serveis públics. El seu president, Francisco Sibina, que dirigeix el grup constructor Tau Icesa, remarca en la presentació al web: "Necessitem ser forts per aconseguir fer quallar el missatge que avui a Espanya és imprescindible avançar en la creació de mecanismes de col·laboració Administració/Empresa Privada, si volem mantenir i fer evolucionar positivament el nivell de l'Estat del Benestar, que hem construït al llarg dels últims decennis".

Les comparacions amb París i Berlín

La cambra ha emès un "informe de posició" sobre la gestió directa i indirecta del cicle de l'aigua, en el qual també fa seus alguns dels arguments que esgrimeix Agbar, com el fet que "per garantir el control eficaç del servei és essencial que l'Administració pública empri els seus recursos a potenciar la seva funció de regulador". Argumenta també que "són falsos els exemples de remunicipalitzacions que se solen esmentar per demostrar que es pot aconseguir una reducció del preu de l'aigua", i entre ells cita París i Berlín.

Són justament dos dels referents del govern d'Ada Colau per remunicipalitzar l'aigua: París, pel resultat del procés, i Berlín, pel referèndum que el va propulsar. En el cas de la capital francesa, el CCIES afirma que la promesa de reduir la tarifa un 8% en realitat no va arribar al 3%, i adverteix del fet que el preu de l'aigua s'incrementarà un 10% entre el 2016 i el 2020. La tinent d'alcalde d'aigua de París, Célia Blauel, va assegurar el març a NacióDigital que l'aigua havia baixat un 8%. L'any passat, però va pujar un 1% i en aquest, un 0,8%. A Berlín es fan notar els problemes de gestió del nou model.