Si a un membre del secretariat de la CUP li diuen, durant la tardor del 2017, que al cap de pràcticament vuit anys els anticapitalistes s'asseurien amb un Govern liderat per Salvador Illa -assistent convençut a les manifestacions contràries al procés- per pactar-hi un decret sobre habitatge, és probable que hagués qualificat l'escena de política ficció. El pas del temps l'ha convertit en real. L'aprovació del decret que regularà el lloguer de temporada a Catalunya, validat amb el suport del PSC, ERC, els Comuns i la CUP, suposa l'enterrament dels últims vetos que sobrevolaven el Parlament. Un moviment puntual o l'inici d'una tendència que s'allargarà durant la legislatura?
Tenint en compte que l'habitatge és la carpeta central dels propers anys -ho demostra el fet que s'hagi convertit en la principal preocupació de la ciutadania i que sigui l'únic motor de mobilització massiu en els anys posteriors al final del procés-, un acord en aquesta matèria era políticament assumible per a totes les parts. Si en algun àmbit la CUP podia fer el pas per aixecar el veto al PSC, era aquest. I si els socialistes podien atrevir-se a acostar-se als anticapitalistes -que els han criticat de manera ferotge- era a l'hora de regular els lloguers de temporada. Tots dos hi han sortit guanyant: la CUP juga un paper des del còrner del Parlament -quatre escons-, i Illa aglutina totes les esquerres.
L'únic precedent de llarg abast -municipal, això sí- entre els socialistes i els anticapitalistes es va produir a Sant Cugat del Vallès l'any 2019, quan els vots de les dues formacions van permetre a Mireia Ingla, d'ERC, ser alcaldessa. Una maniobra que es va repetir a Figueres, també amb una batllessa republicana. Fins ara, la cambra catalana havia estat aliena a pactes com aquest. S'explica perquè la CUP no ha reclamat mesures maximalistes sobre el mercat de l'habitatge, i també perquè els quatre escons que comanda Laia Estrada -tot i que la negociació l'ha portat Laure Vega- no eren necessaris aritmèticament. Amb ERC i els comuns, Illa en tenia prou per aprovar el decret de dimecres.
Girs silenciosos
"Avui és el primer gran acord de totes les forces progressistes del Parlament", va reflexionar la consellera de Territori, Sílvia Paneque, sobre la qual descansen bona part dels maldecaps de la legislatura, també el de Rodalies. Tant l'habitatge com el funcionament dels trens han motivat girs silenciosos del PSC en els últims temps. Els socialistes van votar en contra de regular el lloguer de temporada en l'anterior legislatura, amb Pere Aragonès a Palau, i ara les urgències ciutadanes -i l'aritmètica parlamentària- els han obligat a moure's. Amb Renfe, malgrat que el to no és bel·ligerant, s'han contrastat públicament dades sobre el percentatge de trens que no funcionen a Catalunya.
Amb la regulació dels arrendaments de temporada -en creixement des de fa anys i a l'epicentre de la pujada de preus del mercat de l'habitatge-, Illa també pot exhibir una via catalana per atenuar el problema davant del PSOE, que fins ara s'ha resistit a desplegar-ho fins al final al Congrés dels Diputats. A la cambra baixa espanyola, a banda, hi ha un altre impediment: Junts, al setembre, es va alinear amb el PP per tombar la regulació dels lloguers de temporada. A principis de gener, Pedro Sánchez va anunciar un pla per perseguir aquest concepte, i també per impedir que ciutadans estrangers compressin habitatge. Bona part dels pisos es compren sense hipoteca, a Catalunya.
El debat de la legislatura
La majoria d'esquerres que va aprovar el decret d'habitatge és extrapolable a uns pressupostos? Als del 2025 segur que no, perquè ni tan sols s'han presentat perquè no disposen dels vots necessaris després de la negativa d'ERC a negociar-los. I seria agosarat pensar que, de cara a l'any vinent, la CUP es mostrés predisposada a aprovar els comptes. Els anticapitalistes només han aprovat uns pressupostos des que van posar un peu al Parlament, ara fa tretze anys. Van ser els de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras del 2017, l'any del referèndum. Tot i haver investit Quim Torra i Pere Aragonès com a presidents, la CUP mai els va aprovar els números, tasca que va acabar recaient en els Comuns.
L'habitatge, en tot cas, demostra un parell de dinàmiques que convergeixen en el temps i en l'espai: que ja no hi ha partit independentista que no hagi pactat amb el PSC -el camí el va encetar Junts l'any 2019, quan va acordar amb els socialistes el govern de la Diputació de Barcelona-, i que al PSC ja no li queda cap partit independentista amb el qual no hagi pactat. Els últims vetos del procés ja són història, com també ho són els dies àlgids del referèndum i la declaració d'independència. I, de totes les oportunitats que tenien actors contraposats -en el terreny ideològic i en el nacional-, la regulació del lloguer de temporada era la plataforma d'aterratge més propícia.
