Les pomes de polpa vermella milloren la funció endotelial, que regula el flux i la perfusió sistèmics de les venes, redueixen la inflamació i modulen el sistema immunitari en persones amb colesterol alt. Així ho revela una recerca del projecte AppleCOR, liderat per la Universitat de Lleida (UdL) i la Rovira i Virgili de Tarragona feta pública el passat estiu que va incloure proves en més d’un centenar de voluntaris.
La investigadora Laura Rubió ha destacat que els beneficis de la polpa vermella són “superiors” perquè els marcadors d’inflamació milloren de “forma significativa”. És una varietat que no es cultiva a l'Estat i ara els investigadors volen trobar la forma per processar-la i fer-la comercial perquè el consumidor se’n pugui beneficiar.
Unes pomes del nord d'Europa
Rubió explica que la poma de polpa vermella sí que es cultiva i comercialitza en països del nord d’Europa, però no aquí. Segons la investigadora, el color vermell prové d’uns compostos “fenòlics antocians” que també es troben en altres fruits com els nadius o el raïm negre. En pomes, aquests components no havien estat estudiats mai i com que la ciència havia indicat que són molt beneficiosos per la salut, van decidir comprovar si en aquesta fruita també passava.
Després de fer una primera prova amb animals i confirmar que tot semblava indicar que sí, els investigadors van engegar la darrera fase del projecte reclutant més d’un centenar de voluntaris que van menjar pomes durant sis setmanes, comparant les de polpa vermella amb varietats de polpa blanca i també consumint-les de diferents formes fos amb un format tipus snack o amb infusió. Segons Rubió, el resultat va ser que totes les pomes aportaven beneficis als voluntaris però els de les de polpa vermella eren superiors, sobretot per prevenir malalties de tipus cardiovascular cròniques en persones amb alt risc metabòlic com les que pateixen hipercolesterol.
Objectiu: que la fruita es pugui vendre a l'Estat
Rubió explica que aquesta poma com a producte fresc al mercat no té sortida a l'Estat perquè a nivell sensorial no té les mateixes propietats que a altres zones d’Europa a causa de la climatologia. Per tant, un cop comprovats els seus beneficis, ara volen trobar una manera de processar-la perquè conservi les qualitats i estigui a l’abast de les persones.
A banda de la UdL i la URV, a l’estudi hi ha participat personal investigador de l’Institut de Ciències de la vinya i el vi (CSIC, Universidad de La Rioja), la Unitat de Nutrició i Salut d’Eurecat, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Unitat de Recerca Biomèdica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.