La digestió d'una criatura cruixent com són els insectes o els crustacis, tal com es fa en alguns indrets com ara l'Àsia, comença amb el so d'una rígida coberta protectora: l'exoesquelet que, per molt desagradable que sembli, podria ser bo per al metabolisme, ja que accelera la digestió i ajuda a contrarestar l'obesitat, segons un nou estudi fet amb ratolins de la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington a St. Louis (Estats Units), publicat a Science.

Els investigadors van descobrir en ratolins que la digestió de quitina, una fibra dietètica abundant en els exoesquelets d'insectes i també en fongs i closques de crustacis, activa el sistema immunitari. Una resposta immune activa es va relacionar amb un menor augment de pes, una reducció del greix corporal i una resistència a l'obesitat. El sistema immunitari és ben conegut per protegir el cos contra diverses amenaces, inclosos bacteris, virus, al·lergògens i fins i tot càncer. Els investigadors van trobar que una part del sistema immunitari també participa en la digestió de la quitina.

La distensió de l'estómac després de la ingestió de quitina activa una resposta immune innata que fa que les cèl·lules de l'estómac augmentin la producció d'enzims, conegudes com a quitinases, que descomponen la quitina. És de destacar que la quitina és insoluble (incapaç de dissoldre's en líquid) i, per tant, requereix enzims i condicions àcides severes per digerir-se.

Els investigadors van dur a terme els experiments en ratolins lliures de gèrmens que no tenien bacteris intestinals. Els seus resultats mostren que la quitina activa les respostes immunes en absència de bacteris. "Creiem que la digestió de la quitina depèn principalment de les quitinases de l'hoste", afirma un dels científics de la recerca, Van Dyken. "Les cèl·lules de l'estómac canvien la seva producció enzimàtica mitjançant un procés al qual ens referim com a adaptació. Però és sorprenent que aquest procés passi sense aportacions microbianes, perquè els bacteris en el tracte gastrointestinal també són fonts de quitinases que degraden la quitina", explica.

Van Dyken va observar que en ratolins amb bacteris intestinals, la quitina de la dieta alterava la composició bacteriana en el tracte gastrointestinal inferior, la qual cosa suggereix que els bacteris intestinals també s'adapten als aliments que contenen quitina després de sortir de l'estómac. L'equip d'investigació va descobrir que l'impacte més gran sobre l'obesitat en ratolins es produïa quan la quitina activava el sistema immunitari, però no era digerida. Els ratolins alimentats amb una dieta rica en greixos també van rebre quitina. Alguns d'aquests animals no tenien la capacitat de produir quitinases per descompondre la quitina.

Els ratolins que van menjar quitina, però no van poder descompondre-la van guanyar la menor quantitat de pes, van tenir els mesuraments de greix corporal més baixos i van resistir l'obesitat, en comparació amb els ratolins que no van menjar quitina i amb els que sí que la van menjar, però van poder descompondre-la. Si els ratolins podien descompondre la quitina, encara es beneficiaven metabòlicament, però s'adaptaven produint en excés quitinases per extreure nutrients de la quitina.

Van Dyken i el seu equip planegen donar seguiment a les seves troballes en persones, amb l'objectiu de determinar si es podria afegir quitina a la dieta humana per ajudar a controlar l'obesitat. "Combinar aquests enfocaments amb un aliment que contingui quitina podria tenir un benefici metabòlic molt real", conclou l'expert.