L'alcalde i el bisbe de Solsona, amb el Director del Museu, el dia de la inauguració de l'exposició Foto: Ramon Estany Solsona (ACN).- El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ha volgut celebrar el 30è aniversari de la seva reobertura amb una mostra que treu a la llum objectes que mai abans havien estat exposats. 'Obrint armaris!' reuneix una selecció d'objectes que van des de l'època prehistòrica fins al segle XX, alguns dels quals es creien desapareguts. És el cas d'unes pintures de Claudio Lorenzale que pertanyien al retaule neogòtic que hi havia abans de la guerra civil a la Catedral de Solsona i que es pensava que s'havien cremat. "Com diu el títol de l'exposició, hem trobat objectes en racons d'armaris i en prestatges vells que mai s'havien exposat i són curiosos de destacar" , ha explicat el director del centre, Jaume Bernades.
Una pistola ripollesa, el cap del nen de la Mare de Déu del Remei de Castellvell, sabatilles i vestimenta episcopal o rellotges antics són alguns dels objectes del fons del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona que s'exposen per primer cop amb motiu del trentè aniversari de la seva reobertura. Segons ha explicat a l'ACN el director del centre, Jaume Bernades, alguns dels objectes més destacats són una selecció de sis pintures de Claudio Lorenzale que es creia que s'havien cremat durant la guerra civil i també un pas de Setmana Santa de la Confraria dels Dolors.
En la inauguració Roser Fons va llegir alguns textos d'elogi al Museu Foto: Ramon Estany
Els objectes que conformen l'exposició s'han recuperat de racons d'armaris, de prestatges vells i, fins i tot, de la sagristia de la Catedral de Solsona. "Han anat apareixent objectes que es creien desapareguts, que hem recuperat durant els últims anys i que mai abans s'havien exposat" , ha explicat Bernades, qui ha detallat que l'exposició "no té un fil conductor" sinó que pretén donar a conèixer "curiositats" , que van des de la prehistòria fins al segle XX.
La mostra es podrà veure fins el 31 de desembre a la nova sala d'exposicions Manel Boixader i conté altres objectes curiosos com un molí de xocolata mexicà que data del segle XVIII i que servia per moldre la xocolata del bisbe.
El cantautor Roger Mas va posar la nota musical a la inauguració amb la seva versió dels Goigs del Claustre Foto: Ramon Estany
Trentè aniversari de la seva reobertura
El 26 de novembre de l'any 1983 es va inaugurar la remodelació i reobertura del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, un equipament que té 117 anys d'història. Segons ha apuntat el seu director, a finals dels anys setanta el museu passava per una època de decadència, moment en què es va decidir tancar-lo per "reformar-lo de dalt a baix" i reobrir-lo al cap d'uns anys amb el doble d'espai del que disposava fins aleshores del Palau Episcopal.
"Enguany celebrem els trenta anys de la seva inauguració i, evidentment, quan es va obrir era un dels museus més elegants d'Europa" , ha apuntat Bernades. Amb tot, el director del centre ha reconegut que "trenta anys ja són molts per un museu" i considera que "s'hauria de canviar tant el discurs com la forma d'exposar però això val molts diners".
Bernades ha assegurat que el museu ha tingut "èpoques daurades" , ja que durant els anys vint el Museu Diocesà va arribar a ser un dels més importants del país per la seva col·lecció de prehistòria. Segons el director, el centre compta amb objectes "molt potents i únics a Europa" , sobretot, de l'etapa del romànic i gòtic com ara les pintures preromàniques de l'església de Sant Quirze de Pedret o les pintures murals de Sant Pau de Casserres. "Pels especialistes en la prehistòria, el romànic i el gòtic el Museu de Solsona és una visita obligada" , ha apuntat.
Més espai expositiu
Bernades considera que el Museu Diocesà "necessita més espai", ja que "només tenim exposat un 20 o 30% del material i ens agradaria arribar-ne a exposar el 50%". Per aconseguir-ho, el director de les instal·lacions creu que l'única manera és traslladar-se a un nou espai perquè "en un edifici històric com és el Palau Episcopal no pots fer segons quines obres ni engrandir-lo". Segons Bernades, l'ubicació actual del museu "està frenant el seu creixement".
Les reserves del Museu Diocesà compten amb diferents col·leccions que per manca d'espai no es poden exposar. Bernades ha ressaltat que entre aquest material s'hi troba una col·lecció d'orfebreria des de l'edat mitjana fins al segle XX; indumentària episcopal de diferents èpoques; o una col·lecció de 3.500 objectes etnogràfics del segle XIX i XX. "Per poder exposar amb condicions tot aquest material necessitaríem un espai de 5.000 metres quadrats i actualment disposem de la metitat".
El repte d'atraure nou públic
Un dels reptes del director del museu és aconseguir atraure nou públic. Els visitants del Museu Diocesà han baixat durant els últims anys i, en aquests moments, la xifra se situa al voltant dels 6.000 anuals. Amb tot, segons Bernades, aquesta xifra s'aconsegueix gràcies a les exposicions temporals i, segons ell, si no es fessin "estaríem al voltant dels tres mil visitants" .
Per Bernades, un dels 'handicaps' per la dificultat d'atracció de públic és la seva situació. "Poca gent es desplaça expressament fins a Solsona per venir al museu" i, fins i tot, "hi ha gent de Solsona que mai no ha estat al museu". El director del centre creu que això "és culpa dels museòlegs, que no ens hem posat al dia. Encara utilitzem tècniques del segle XIX". "Hem de trobar la manera que la gent surti de casa per anar a veure un museu i s'ho passi bé, perquè si fem els museus avorrits com els segles XIX o XX la gent no vindrà ni que siguin gratuïts" , ha expressat.
El nou model de gestió de l'equipament
Fa quatre anys que la Generalitat de Catalunya, el Bisbat de Solsona i l'Ajuntament de Solsona treballen per arribar a un acord sobre el nou model d'organització del patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Aquest acord hauria de permetre una gestió més eficient de l'equipament i fer-lo més atractiu turísticament. El maig de 2009 es va decidir crear una comissió tècnica per estudiar possibles fórmules de gestió que havien d'acordar-se abans d'aquest estiu. Amb tot, la decisió de dibuixar una proposta definitiva s'està allargant, tot i que s'espera que arribi abans d'acabar l'any. El principal escull és la representativitat al patronat i les aportacions econòmiques que ha de fer cada part.
Les autoritats visitant la mostra Foto: Ramon Estany
