En la denominació d’arquitectura de l’aigua hi hem encabit totes aquelles construccions i enginys que les societats han ideat per assegurar-se la captació, l’emmagatzematge, la conducció i la distribució de l’aigua, tant per al consum humà com per a altres finalitats productives o lúdiques.

A Solsona i als municipis veïns d’Olius i Lladurs hi trobem restes i construccions en considerable bon estat, testimonis del que els seus habitants varen bastir per proveir-se d’un element imprescindible per a la vida: l’aigua. Aquests tres municipis tenen unes restes arqueològiques que, conjuntament amb el patrimoni conservat, conformen un magnífic mostrari del qual els nostres avantpassats varen concebre per tenir aigua i valer-se’n.

L'arquitectura de l'aigua comença amb la primera construcció al serrat del Castellvell d’una senzilla i primicera bassa per recollir l’aigua de la pluja. Els avenços passen per les termes romanes de cal Sotaterra, les fonts públiques i els molins medievals, les grans obres d’enginyeria hidràulica del segle XVIII fins a arribar a la magna obra contemporània de la Mancomunitat d’Aigües. En aquest sentit, l'exposició consta d’un important i nombrós conjunt d’elements dels quals s'han reunit tots els treballs que arqueòlegs, estudiosos i historiadors han fet i publicat.

Els habitants d’aquests tres municipis som dipositaris d’un gran llegat històric que es vol donar a conèixer i difondre, alhora que s'animen als agents públics a intervenir-hi per poder continuar completant els estudis anteriors que ens han permès saber de la seva existència.

La mostra podrà visitar-se del 5 de setembre de 2025 a l'1 de febrer de 2026 al Museu de Solsona, i s'integra en un projecte del Centre d’Estudis Lacetans (CEL) que compta amb la col·laboració del Museu de Solsona, l’Arxiu Comarcal del Solsonès i la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès. El projecte ha anat a cura de Marcel·lí Corominas, llicenciat en història i integrant del CEL.