El proper 5 de setembre tindrà lloc al la Llibreria Ona de Barcelona,la presentació del llibre Cròniques de la veritat prohibida, del col·lectiu Lola Palau.
- Cartell de la presentació
Cròniques de la veritat prohibida (Pagès Editors, setembre 2025) és un recull de dotze relats en què cada autor del col·lectiu Lola Palau, inspirant-se en una de les obres del Museu de l’Art Prohibit de Barcelona (actualment clausurat), construeix una ficció lliure, tenint en compte tanmateix les característiques i el context de l’obra. La idea és oferir una relectura de cada peça, sovint amb un to irònic i desenfadat, en la línia dels reculls anteriors del col·lectiu. Si en Que Déu ens agafi confessats, hom feia una reinterpretació dels Deu Manaments, a Dies de roses i vi, els personatges adopten els trets identitaris de diferents varietats de raïm, a partir d’unes singulars notes de tast de l’enòleg Joan Soler.
Aquest col·lectiu es va donar a conèixer l’any 2018 amb el llibre Que Déu ens agafi confessats, un conjunt de relats que proposava una lectura desenfada i irònica dels Deu Manaments. Posteriorment, el 2021, Lola Palau (nom manllevat de la dona d’Alexandre de Riquer) va publicar Dies de roses i vi, una aproximació literària a diverses varietats de raïm, que van inspirar personatges i ficció. Cada un dels components del col·lectiu compagina els projectes propis amb la creació conjunta. Així, Lola Palau col·labora quinzenalment amb el diari Regió7 amb els relats de la secció «Els 1001 dissabtes de la Lola Palau).
Després de visitar el Museu de l’Art Prohibit (que fa poc, malauradament, ha tancat portes), va sorgir la idea, en el si del col·lectiu literari Lola Palau, d’escriure diversos relats inspirats en algunes de les peces més singulars que s’hi exposaven. El resultat, amb el títol Cròniques de la veritat prohibida, amb un pròleg de Tatxo Benet, es publica aquest setmebre per Pagès Editors.
La presentació anirà a càrrec dels autors que conformen el col·lectiu.
Els autors i els relats
Aquesta és la llista d'autors, amb el títol del seu relat i l'obra que els ha inspirat:
Llorenç Capdevila (El desgel) - Always Franco, d'Eugenio Merino
David Clusellas (Quo vadis, Europa?) - Freedom fries, de Yoshua Okón
Imma Cortina (El somni de la raó) - Caprichos, de Goya
Pilar Duocastella (Un clau al mig del pit) - Suite 347, de Picasso
Jordi Estrada (Vols foc?) - Cajita de fósforos, de Mujeres Públicas
Pep Garcia (El cos de Crist) - Amén, d'Abel Azcona
Maria Dolors Guàrdia (Confidències) - Statue of a girl of peace, de Kim Eun-Sung i Kim Seo-Kyung
Xavier Mas Craviotto (El silenci més bonic que hem sentit mai) - Smiling Copper, de Banksy
Lluís Montoliu i Viñeta (Alteració i mudança de Ceferino Cifuentes) - Espectador de Espectadores, d'Equipo Crónica
Antoni Pladevall (Una decisió molt delicada) - Piège à loup, d'Amina Benbouchta
Miracle Sala (Oda a la llibertat) - Obres dels artistes de Guantánamo
Josep Maria Solà (La petita mort) - L'estasidilatex, de Juan Francisco Casas
Tots ells tenen trajectòries consolidades, tant en narrativa com en altres gèneres, i molts han estat premiats o han col·laborat habitualment en mitjans.
