L'autor va signar llibres Foto: Ramon Estany La sala cultural Issimm de Solsona, situada al carrer Castell, va acollir divendres passat una deliciosa presentació literària, en la qual, el públic va poder conèixer de prop l'obra i l'autor. La vetllada es va amenitzar amb una agradable audició musical en directe.
L’acte va estar presentat per la solsonina Maite Viladrich, mestra de l’escola Arrels i membre d’Omnium del Solsonès. Viladrich va fer una extensa introducció a l’obra destacant-ne el llenguatge planer i el ritme trepidant que fa que “ no puguis deixar de llegir-la”.
Per la seva banda, Josep Forment, director editorial d’Alrevés, va fer un ràpid repàs a la realitat editorial catalana, tot fent esment de la dificultat de les petites editorials independents per tirar endavant els seus projectes, tot defensant-ne l’existència per treure a la llum noves promeses de casa com era el cas de Jordi Santasusagna.
Com va explicar el Jordi, en aquesta història, l´alcalde i el rector de Cardona es veuen inmersos en un espiral de trampes relacionades amb la imatge de la Verge del Patrocini, que és d´alabastre. Vet aquí el sentit del títol.
L'autor explica que la idea de la novel·la va sorgir en una d´aquelles converses de diumenge amb pa amb tomàquet... Un comentari de la seva dona veient un reportatge al "30 minuts". El tema no tenia res a veure amb el que ha estat la història final, però va servir d´espurna.
A més, a la història hi han unes quantes situacions que s´han convertit en una mena de "casualitats premonitòries". Políticament parlant, el tercer capítol preliminar retrata un vespre electoral d´unes eleccions municipals a Cardona.
Al llibre a més, hi han inclòs un mapa de la vila amb tots els punts d´interès que apareixen a la història. Si algú ve a Cardona amb la curiositat de trobar-hi els racons descrits, no li costarà gens.
El títol va costar. L´original que va rebre l´editorial portava el títol de "Patrocini". De seguida li van dir que fora de Cardona aquest títol no significava res, i que caldria canviar-lo. Van estar barrejant-ne molts, amb ajuda d´uns amics, i finalment aquest va sortir de casualitat a l´ultim moment.
No hi ha cap personatge real, cap. Tan sols hi ha una "llicència" al tercer capítol preliminar, en que hi fa sortir un professor de matemàtiques que vaig tenir a l´institut de Cardona, i que era un fenòmen calculant els resultats electorals amb un llapis i un paper.
Tampoc no va faltar la música en aquesta vetllada literària Foto: Ramon Estany
