Un estudi impulsat pel Taller Avall i l'investigador Lluís Ardèvol ha revelat que els gegants del barri d'Avall de Montbrió del Camp són en realitat les figures desaparegudes de l'antic seguici de Reus. La troballa s'ha fet arran de la restauració de les peces, que daten de meitats del segle XVIII. Alhora, la recerca n'ha identificat l'autor, l'escultor Carles Morató, a qui de retruc li atribueix la creació de les parelles Vitxet i Vitxeta, Moros i els Indis de Reus, així com del Gegant del Pi de Barcelona i el gegant de Torroella de Montgrí. El gerent del Taller Avall, Aleix Alvarez, ha afirmat a l'ACN que la descoberta és "molt important a escala nacional" per conèixer l'origen d'aquestes peces de la imatgeria festiva catalana.
- Abans i després del procés de restauració del Pintxo, un gegant de Montbrió del Camp
La recerca va iniciar-se ara fa un any, durant la restauració dels gegants Pintxo i Pintxa del barri d'Avall de Montbrió del Camp (Baix Camp). Les incongruències en el relat sobre l'origen d'aquesta parella de peces festives va alimentar la curiositat del grup d'investigadors, que van estudiar diferents línies de treball per esbrinar d'una banda qui era l'autor de les figures i de l'altra, d'on van sortir i com va acabar a la localitat.
- Abans i després del procés de restauració de la Pintxa
Un dels primers elements que van cridar l'atenció als restauradors van ser els materials amb què la parella van ser construïts; la fusta de pi roig, molt comuna a la zona del Pirineu durant el segle XVIII va ser un dels primers fils per estirar. El fet que els gegants fossin articulats també els va ajudar a ubicar temporalment les peces en un període temporal concret, així com la policromia que presentava, amb restes de blanc de plom i una imprimació amb terres roges, fet que marcava que van ser construïts abans del 1800. L'estudi morfològic que s'ha elaborat també assenyala que tant el Pintxo com la Pintxa van ser concebuts com a "germans" d'altres parelles, com el conjunt de gegants de Toledo, el de Torroella de Montgrí, el Gegant del Pi de Barcelona i els gegants bicentenaris de Reus. Tots ells, segons els investigadors, són obra de la nissaga dels escultors Morató de Solsona, més concretament del mestre i escultor Carles Morató. En el cas de la parella de Montbrió, Alvarez assenyala a l'ACN que van ser creats l'any 1756 i que inicialment van formar part de l'antic seguici de Reus. D'aquesta manera, la investigació indica que es tracta de les peces desaparegudes de l'antic seguici ganxet. Pel que fa a la Mulassa de Reus, els estudiosos continuen treballant per confirmar que també sigui obra de Morató, una premisa que esperen confirmar i que consideren "molt probable" donada la similitud de la peça amb la Tarasca de Toledo.
- El Pintxo i la Pintxa, gegants que un estudi atribueix a l`escultor Carles Morató, durant la festa major
Finalment, la peça clau per identificar que el Pintxo i la Pintxa ha estat l'escultura de Sant Pere que es troba al retaule major de l'església del santuari del Miracle de Riner (Solsonès), elaborat per Carles Morató. Es tracta d'una figura que segons Alvarez, té "faccions exactes" als gegants de Montbrió.
L'arribada a Montbrió, entre el 1818 i el 1820
En la mateixa línia, la investigació determina que aquests van caure en desús un cop es van crear els actuals gegants bicentenaris de Reus, a finals del segle XVIII. Amb aquest context i per mitjà de qui va ser tinent coronel i regidor a l'Ajuntament de Reus -Albert Olives Borja-, el barri d'Avall de Montbrió va quedar-se amb la parella de gegants que havien quedat en un segon terme a la capital del Baix Camp. Tot plegat, en un període que els historiadors estipulen que va ser entre el 1818 i el 1820, enmig d'un context de rivalitat entre la colla d'Avall i la colla del barri de la Closa. Així l'estudi, que ja ha estat inscrit al Registre de la Propietat Intel·lectual, afirma que el Pintxo i la Pintxa compliran 270 anys aquest 2026.
Entre la sorpresa i l'alegria
La troballa ha estat rebuda entre sorpresa i alegria al municipi, especialment al barri d'Avall. "No sabíem l'origen ni d'on provenien, eren vistos com uns gegants de poc nivell i ara ja no, és com l'aneguet lleig", ha celebrat Imma Boquera, actual cap de colla dels Gegants del barri d'Avall de Montbrió del Camp. Amb tot, des de l'Ajuntament ja estan treballant per trobar una ubicació on poder exposar aquest i la resta de gegants bicentenaris que hi ha al municipi, una decisió que haurà de ser consensuada amb les colles. "Com a poble és un orgull, tenim dues parelles bicentenàries, és un actiu cultural que ens pot portar gent. Seguirem treballant per promocionar el municipi a través de la nostra cultura popular", ha afirmat l'alcaldessa, Carmina Blay.
La descoberta s'ha donat a conèixer amb l'inici de la festa major de Sant Pere, on han sortit a ballar la dotzena de gegants que formen part de l'actual seguici festiu de Montbrió del Camp. Paral·lelament, està previst que l'any vinent es publiqui un llibre on es recullin les conclusions de la investigació.
