El músic, cantant i compositor estatunidenc d'origen català, Paul Fuster, va oferir aquest dissabte al vespre un concert de petit format a la sala Issimm de Solsona. Davant d'un reduït públic, unes 20 persones que, però, omplien el petit local cultural, Fuster va presentar els temes del seu darrer disc, en català, REPTE, que representa l’excepcional tornada d'aquest músic singular. Un disc que destaca per la seva brillant austeritat, acompanyat per uns arranjaments justos i necessaris. Un àlbum honest que reflecteix l’estat anímic del protagonista. Deu anys més tard, Paul Fuster torna a recordar-nos que segueix sent un artista com pocs, d’aquells que aconsegueixen fer més agradables els instants en què et creues amb la seva música.
Fuster, que encara recorda com fa uns 10 anys vam venir a Solsona a tocar a l'Sputnik, va explicar que la inspiració musical li ve tant a Catalunya com a Nova York, cada lloc, a la seva manera. En el concert de Solsona, vam poder fruïr de la seva música, que interpreta amb unes originals guitarres arrenjades per ell mateix amb elements reciclats.
Nascut a Minnesota, es va traslladar de molt jove a Nova York, encara que de seguida va començar a viatjar pels EEUU i a submergir-se en el món de la música, sobretot, de la percussió. De 1998 a 2002 publica 36 weeks, battleship i l’aclamat Happy Nothing. L’any 2003, i com a resultat de la seva hiperactivitat, als EEUU alterna el seu projecte musical experimental Proton-Proton amb el disseny i la fabricació de bicicletes i guitarres amb material reciclat. Finalment, el 2011 torna a Catalunya on comença a oferir concerts en petit format.
Assidu al circuit català de sales de concert, ha actuat en un bon nombre de festivals com U-zona Reggae 98, Altaveu Frontera 98, La Marató de TV3 98, Senglar-Rock, Mercat de Música Viva de Vic, BAM, Festa de la Diversitat, Festival GREC de Barcelona 2002, Altaveu de Sant Boi 2002 . També ha fet actuacions a diverses ciutats europees. Va actuar en alguns concerts de la gira del 98 de la cantautora nord-americana Ani DiFranco.
L'any 2002 va rebre el premi Altaveu "Per haver consolidat a Catalunya una proposta independent i rupturista".
La seva música es mou dins els paràmetres del folk-rock d'arrels nord-americanes. Ha publicat tres elapés: 36 weeks, Battleship i Happy Nothing, aquest últim produït per Quimi Portet. La cançó Montserrat, de 36 Weeks, va ser inclosa a la banda sonora de la pel·lícula Kràmpack de Cesc Gay.
També va ser un dels membres del projecte Proton-Proton, format per ell, Aron Sanchez i Jarrod Ruby, en una línia de música més experimental.
Paul Fuster en plena actuació Foto: Ramon Estany
Ambient íntim al concert de la sala Issimm Foto: Ramon Estany
El públic va gaudir d'un concert singular Foto: Ramon Estany
