L'artista, Josep Casamiquela, al costat d'una escultura d'un guerrer xinès Foto: Ramon Estany La Sala d'Exposicions de Catalunya Caixa exposa aquestes festes de Nadal una interessant mostra d'escultures en fusta realitzades per Josep Casamiquela i Lailla.
-Com va nèixer la seva afició a treballar la fusta?
Doncs força tard. En jubilar-me, un dia, per casualitat, vaig agafar una fusta i vaig voler provar a veure què en sortia. I al cap d'uns dies ja feia peces. I com que faltava un parell de mesos per Nadal, aquelles festes tots els de casa van tenir algun regalet en forma de figura.
-Quina tècnica feu servir?
Bàsicament soc autodidacta, vaig aprenent sobre la marxa. D'aquesta manera, he trobat que les fustes que em van més bé són les d'arbres fruiters, com el noguer i el cirerer, encara que qualsevol fusta pot anar bé, sempre que es deixi treballar, com l'olivera.
-Quins treballs mostres a l'exposició?
Aquí tinc una petita mostra, doncs fa sis anys que m'hi dedico a estones cada dia. Totes les figures són invenció meva, improvitzant, no m'agrada copiar, tret d'una Mare de Déu que vaig fer per encàrrec. Per exemple, també hi ha una colecció de gegants del Carnaval, que vaig fer per als meus néts.
-Quina és la part més complicada d'aquest treball d'artista?
El que dona molta feina és l'acabat, el poliment, perquè la fusta és traïdora i s'ha d'anar solucionant sobre la marxa, fet que a vegades obliga a canviar l'actitut d'una peça.
Flabiolaire i Gegant Vell Foto: Ramon Estany 
Figures iròniques i amb molt d'humor Foto: Ramon Estany
