Lluís Sintes ha cantat acompanyat al piano de Pau Damià Riera Foto: Ramon Estany
Aquest diumenge a la tarda, el baríton menorquí Lluís Sintes ha dut al Miracle el recital Clar i català, un repertori de cançons populars catalanes d’autors com Apel·les Mestres i Enric Morera i poemes musicats de Joan Maragall o Josep Maria de Sagarra, acompanyat al piano de Pau Damià Riera.
Amb aquest extraordinari recital de canço lírica catalana, s'han tancat els actes de la Festa Major del Miracle que s'ha celebrat aquest cap de setmana amb una nombrosa assistència de públic, malgrat el temps inestable del dissabte a la tarda.
Sintes ha interpretat amb la seva veu robusta una quinzena de temes que el públic ha agraït al final del concert amb una llarga i càlida ovació.
Entre les cançons que el baríton menorquí ha interpretat al Miracle trobem:
Cançó de traginers
Clavell del balcó
Cançó del lladre
Per tu
La font d el'Albera
La legió d'honor
Canço d'amor i de guerra
Per tu ploro
Lluís Sintes, baríton
Nascut a l’illa de Menorca. Iniciat en la música i el teatre dins l’Orfeó Mahonès. Va debutar al Gran Teatre del Liceu l’any 1.992, escenari en el que ha sobrepassat amb escreix el centenar de representacions, comptant entre elles la gala de reinauguració amb la monumental Turandot dirigida per Núria Espert.
Ha cantat també a Madrid i als festivals de Sabadell, Màlaga, Granada, Tenerife, València, S.Sebastian, Bilbao, entre altres importants teatres de l’estat espanyol. Destaca la seva participació com Papageno en La Flauta Màgica que dirigí Lindsay Kemp al Festival Internacional Castell de Peralada.
A l’estranger ha debutat amb èxit al Concertgebouw d’Amsterdam (Holanda), l’Òpera de Nice, Salle Molière de Lyon (França), Regina Margherita de Trapani, Itàlia, Teatre Nacional de Caracas (Veneçuela), Vienna Hall Fuchu de Tòquio (Japó), Grand Theatre de Shanghai (Xina), Historical Society Auditorium de New York (EEUU), Auditori Nacional d’Ordino (Andorra), Teatre Segura de Lima (Perú), Opera de Lviv (Ukraïna), etc.
Ha destacat amb títols com Carmina Burana, La Bohème, Madama Butterfly, Romeo et Juliette, Lakmé, La Traviata, Carmen, etc.
La seva dedicació abasta, a més, el món concertistic cambristic i simfònic. Així és com ha arribat a interpretar William Walton, Arthur Honnegger, Vaughan Williams, Carl Orff o Astor Piazzolla, al front d’importants formacions orquestrals i corals del país.
Establert en defensor de la pròpia cultura catalana ha estrenat i enregistrat per Salvador Brotons, Albert Guinovart, Mestres Quadreny, Rodríguez Picó, Xavier Benguerel, Amant Blanquer, Leonard Balada, Deseado Mercadal, Jaume Calafat, Vilà Miró, a més d’interpretar Morera, Homs, Manén, Lamote de Grignon o Pedrell.
La seva discografia abasta les obres Turandot, Carmen, El Paradís de les Muntanyes, Contranit, Oda a Verdaguer, Garcia Lorca, Hamlet, Manon, De la tierra latina (promocionat a Japó), Rèquiem de Benguerel, El Timbaler del Bruc, Ave Maria, Urbs i Música per a Delfos (Catul Canta). Per a discogràfiques com Columna Música, EMI-Classics, TDK, RTVE-Musica, Naxos, TWO-Corporation, Discmedi-Blau, Virgin-Classics.
L’Orfeó Maonès li ha imposat la “Llira d’Or”, màxim guardó de l’entitat cultural menorquina. Es posseïdor així mateix de diversos premis a nivell nacional, Sabadell, Petrer, Santander.
Pau Damià Riera, piano
Va néixer a Eivissa, on va començar els estudis com a pianista i violoncel·lista.
Viu a Barcelona, on ha cursat els estudis superiors amb el pianista Ramon Coll, al Conservatori Superior de Música Municipal de Barcelona.
Posteriorment va completar-los a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), amb els professors Vladimir Bronevetzky, Charles Tunell i Francisco Poyato.
Actualment combina l’activitat docent i concertística amb la de pianista, acompanyant diferents cantants. Ha estat col·laborador puntual de Calixto Bieito i de Marc Rosic en diferents muntatges teatrals, i ha col·laborat amb Albert Guinovart en l’estrena de la seva obra, Alba Eterna.
En paral·lel, també ha desenvolupat la faceta de compositor, molt dirigida al treball amb mitjans audiovisuals, però sense oblidar la música de concert.
Força públic a la Sala de la Casa Gran Foto: Ramon Estany 
Foto: Ramon Estany
