L’Ajuntament de Riner ha rebut un important plec de documents històrics gràcies a una donació feta pel veí del municipi Josep Maria Xixons. El conjunt —encara per classificar i ordenar— aplega centenars de documents generats per l’Ajuntament de Riner entre el 1870 i el 1935 relatius a temes de la hisenda municipal, correspondència institucional, el servei militar dels joves del municipi, documents de comptabilitat, arbitris, padrons, contribucions i impostos territorials urbans i rústics, a més d’actes municipals.

Jordi Torner, director de l'Arxiu Comarcal del Solsonès, espai on s’arxivarà la documentació, afirma que “es tracta d’una col·lecció molt completa de documentació municipal, que completarà el fons documental ja existent de l’Ajuntament de Riner”. Torner incideix especialment en l’importància de documents com les actes municipals, “que són un testimoni del dia a dia del territori, dels seus projectes, problemes i actuacions en general” i afegeix que la donació “ens ajudarà a coneixer molt millor la història de Riner”.
 
De la seva banda, Joan Solà, alcalde de Riner, ha dit que “a banda de mostrar l’agraiment més sincer de l’Ajuntament a Josep Maria Xixons per aquesta donació desinteressada, voldria animar tots aquells veïns i veïnes que guardin documents municipals d’interès i que desitgin dipositar-los en un espai que garanteixi la seva bona conservació, a fi que no es perdin, a cedir-los a l’Arxiu Comarcal, la qual cosa no deixa de ser una manera d’ajudar a preservar la nostra història”. Solà afirma que aquestes aportacions contribueixen a saber què passava a Riner fa un segle i mig però que, a més a més, “cal tenir clar que conèixer el passat és bàsic per poder afrontar amb garanties el futur”.
 
La documentació estava dessada a les golfes de Cal Missé, casa del nucli Freixinet on viu el donant, Josep Maria Xixons. Sembla que aquest l’havia rebut del seu pare, Josep Xixons (popularment conegut com “Pepet de Cal Missé”) que havia estat secretari de la Cambra Agrària i que al seu torn l’havia rebut d’Isidre Besora de Cal Fonda, que va marxar del municipi. Malgrat aquest llarg periple i el pas del temps, i tot i que els paper no estaven emmagatzemats en un espai idoni, la documentació presenta un molt bon estat de
conservació.
 
Torner considera que la dispersió d’aquesta documentació municipal “s’explica perquè aleshores sovint no hi havia un edifici específic destinat a fer d’ajuntament, amb la qual cosa tampoc hi havia un arxiu municipal tal com l’entenem ara”. En definitiva, “es tracta d’una gran notícia pel patrimoni documental de Riner i, també, del Solsonès”.