
"El pobre geni moria voltat de pobrissalla, que Déu perdoni els nostres clergues ferrenys en nom del maleït seny. A l’espona del llit no hi havia ni el Torres i Bages, ni el Collell, ni tantseval el bisbe Morgadas". Diumenge es commemorarà el 110è. aniversari de la mort de mossèn Cinto Verdaguer, efemèride que mossèn Josep Maria Ballarín aprofita per denunciar enèrgicament el buit que li van practicar les altes esferes de l'Església catalana en l'últim tram de la seva vida.
Un buit que, segons Ballarín, ni molt menys es mereixia, sobretot perquè "mossèn Cinto en el conjunt de la bona lletra catalana no és el millor, és l'únic, com ho són Shakespeare pels anglesos, Goethe pels alemanys i tantseval el Dante pels italians i per a qualsevol que sigui més o menys catòlic".
Per mirar de reparar la situació, prop de 200 campanars d'arreu del país brandaran demà diumenge a les 7 de la tarda en honor seu, en una iniciativa sorgida de la societat civil d'Osona, el Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya.