Contra el Baix Segre (Mequinensa), per ordre de forces, l’Elefant de Solsona presentà la següent alineació: J.Figueras (1), X.Sendarrubias (1), J.Tordesillas (0), M.Anton (1), R.Pujol (0), J.Bajona (0), C.Martos (1), J.Blanch (0), E.Ferrer (1) i J.Serra (1). Amb important victòria solsonina 4 – 6.
Figueras va encetar el marcador. Davant un atac Tarrash contra la defensa francesa, va entregar un cavall en pseudosacrifici; el rival va forçar per impedir la recuperació i va ometre una forta combinació en la qual perdia qualitat i posició.
El jove Erik, amb només 13 anys i davant un rival 200 punts ELO superior, va conduir una defensa francesa sòlidament. A la sortida del mig joc guanyava qualitat material, en arribar al final, 4 peons contra 3, li donaven una gran victòria.
Blanch, sortint de les línies teòriques principals, no va poder assegurar taules amb una posició de dames i peons; els 200 punts ELO de diferència van pesar.
Serra, també inferior en ELO -140 punts, va trampejar la partida fins un final de torres i alfils, on, amb paciència, va saber aprofitar la debilitat de peons del rival.
Martos, després d’una combativa defensa francesa davant un rival amb 200 punts ELO més, va saber combinar l’atac i la necessària defensa de l’enroc, fins fer-lo caure en un parany.
Tordesillas no va treure suficient profit del gambit... Lluitador habitual, no va claudicar fins que perdia l’opció de fer pujar el seu darrer peó.
Bajona, com la resta de la 2a meitat de l’equip, sofria el desequilibri de 200 punts ELO. Ni la sorpresa de l’obertura Bird, no podia donar-li el punt.
Anton, jugador rapidíssim en moure, fins i tot davant una irregular Bird, va veure perillar la partida estona, però el salts dels seu cavall al final van aprofitar un descuit per capgirar el sentit del punt.
Pujol, fruit d’una obertura irregular, contra un rival 100 punts ELO superior, feia un sacrifici que no sorgia efecte. Amb desavantatge aguantava fins al final de partida, però desfavorable.
Amb un 4-5 al marcador, la partida que decidia era la de Sendarrubias, que va sofrir un fort atac i un cop refet, anava pressionant els dos peons més febles del rival. Després d’hores i al límit del temps, entregava torres per dama i posició decisiva, que li donava el punt personal i la victòria d’equip.
La classificació comença a estirar-se amb els solsonins a mitja taula: amb 2 victòries, Almenar i Vallfogona; amb 1’5, Mollerussa i Vilanovenc; amb 1 l’Elefant; amb 0’5, Balàfia, Baix Segre, La Seu i Guissona; amb 0 resta l’Andorra-B.
Diumenge vinent, a casa, seria molt positiva una nova victòria contra La Seu. Des de 2/4 de 10 i durant tot el matí, us esperem a l’auditori de la Sala Polivalent
La frase triada per la setmana és: “Sobresortir en els escacs, Watson, és signe d’una ment intrigant.” (Sir Arthur Conan Doyle, escriptor britànic, 1859-1930
