Porto anys, molts anys, informant sobre el gran dèficit de socorristes aquàtics, per donar servei a les múltiples necessitats de piscines municipals, platges, però també d’un munt d’establiments privats que en busquen per a garantir la seguretat en els seus espais aquàtics. 

Segons les darreres dades obtingudes, per diverses vies, Catalunya té una necessitat, a l’entorn dels 12.000 socorristes titulats. Doncs, bé, en tenim només 8.000 de disponibles, de manera que el gran dèficit produeix enormes problemes en plena temporada d’estiu.

I l’escassedat colpeix multitud de municipis, de totes les comarques, per que posa en perill l’obertura de les piscines municipals, i de rebot hi ha centenars d’altres establiments i equipaments que no tenen clar poder obrir si no aconsegueixen contractar professionals, degudament acreditats. 

Ja ho he explicat en anys anteriors, que és tant forta la pressió que les principals empreses del sector, han de recórrer a buscar socorristes en altres CCAA, o fins i tot buscar-ne a diferents països llatinoamericans on allà és hivern i molts queden alliberats. Es així com venen uns quants milers de Xile, Argentina, etc. 

Semblaria que un problema tant llarg en el temps, hauria d’haver trobat solució, amb el pas dels anys. Doncs no. Des que es va exigir un grau mitjà per obtenir el títol, l’escassedat de socorristes s’ha mantingut, i fins i tot s’ha incrementat, degut al creixement de noves instal·lacions, que alhora necessiten més professionals. 

Cert que la demanda no és permanent al llarg de tot l’any. Es evident que ara a l’estiu, hi ha un munt d’equipaments a cobrir, molts dels quals només funcionen en aquests mesos. Es el moment en que absolutament tots poden trobar treball d’immediat. Ja passada la temporada, la xifra baixa ostensiblement, però hi ha cada vegada més, establiments coberts que asseguren treball, la resta de l’any.

En resum, cal buscar solució a una problemàtica que suposa uns forts maldecaps a tots els ajuntaments rurals, i a molts altres establiments de les comarques de l’interior que volen oferir aquests serveis, i no poden, per manca de professionals. 

Antigament, es permetia obtenir el títol de socorrista aquàtic, mitjançant cursos organitzats per Creu Roja o la Federació Catalana de natació. Eren cursos, de cinc o sis caps de setmana, suficients com per tenir la titulació indispensable per a establiments de dimensions petites o mitjanes. No servien per als casos de major perillositat com son les platges o piscines olímpiques. 

Però, vist que del grau mitjà no surten prou titulats, s’ha de pensar en altres formules com per a poder compaginar seguretat i disponibilitat. Puc assegurar que centenars d’ajuntaments ho agrairan, com també molts establiments privats. Tothom té clara la necessitat de disposar de personal de seguretat, ara falta poder cobrir les convocatòries. De moment, és un autèntic maldecap.