Que els mexicans n’aprenguin de la manera com són portats aquests judicis a Madrid, sense que causin vergonya a jutges i a testimonis de guàrdies civils, tots sentint-s’hi tan ben realitzats i triomfants. Jutges en la pròpia causa i guàrdies civils en la pròpia causa. Prohibint d’exhibir-hi documents visuals, trets pels catalans en aquell 1 d’O, quan volien votar en pau. Compte, que un judici seriós ha de ser portat per estrangers, per neutrals, i això no ho volen saber jutgesn i guàrdies civils.
El capdavanter Moctezuma, plançó d’emperadors distingits del Mèxic precolombí i encara lliure, avantpassats seus, sofrí vexacions a desdir i hagué d’oferir als afamegats de riquesa una cambra fins dalt de tot d’or per veure-se’n lliure i, encara, ¿com acabà?, no sé sap del cert si d’unes ferides que rebé de la multitud d’indis que li escoltaven un parlament a favor dels invasors(!), o assassinat per aquests que, atès el context de la conquesta, és el més versemblant.
Aneu a Mèxic i veureu que tan sols s’aguanten, després de l’arrasament de monuments de la civilització asteca, aquells que tenen una base molt sòlida, com és ara les piràmides. (N’hi ha que sospiten que els pobles precolombins d’Amèrica tenien relacions culturals amb Egipte, per raó d’aquests peculiars monuments que són les piràmides...)
I de Mèxic aneu baixant, que us trobareu amb la civilització Maia, a Guatemala i a més de mitja Hondures occidental, una civilització tan avançada en matemàtiques i en astronomia, amb les ruïnes de Txitxenitzà, al Yucatán, les de Tikal i Palenque, a Guatemala, les de Copan, a Hondures ─totes les quals la meva persona ha tingut el goig de visitar, analitzar i descriure─ i veureu si n’hi ha de seny i de saviesa en aquells vestigis que no pogueren ser destruïts por la fe y la espada. I entretant el bisbe Eusebio de Landa mana cremar una sèrie de llibres d’escorça d’arbre, dels maies, que contenien aspectes de la seva civilització, basant-se, el bisbe, en què no contienen más que patrañas del diablo. Se’n salvà el Pol Vuh, val a dir-ho, per un missioner castellà que l’amagà. I si encara baixeu força més avall, al Perú, us trobareu amb la civilització Inca, també debolida i que no veié tots els seus monuments demolits perquè s’aguantaven massa ferms, com Matxu Pitxu.
Davant d’aquest panorama el senyor Pablo Casado pot dir que l’època més pròspera, o feliç, de la humanitat fou la hispanidad! Un home amb una formació elemental i seriós no cau en una puerilitat com aquesta, que fa riure. ¿Com poden esperar els mexicans que elements així puguin ser capaços de reconèixer els seus errors i demanar perdó pels mals que han fet a la humanitat? Perquè el tal Casado és l’exponent de la raça dels conqueridors i aquell que qualifica les manifestacions milionàries dels catalans a favor de la seva llibertat d’aquelarre catalán. Així, segons ell, els papues, ètnia de Nova Guinea, a Oceania, potser que a trenta mil kilòmetres de distància d’Amèrica, on feia atrocitats la hispanidad, se’ beneficiaren, de la hispanidad, mentre cometia atrocitats, devastació i mort entre els pobres indis.. En fóra capaç el senyor Casado de repensar el que afirma? I ca!
Catalans, espolsem-nos de sobre aquesta misèria! Per la nostra dignitat. No ens prestem a satisfer la set de domini que encara abriga Castella amb les colònies que li resten a la península. No en podem esperar mai res de beneficiós per a nosaltres, de cara a la nostra dignitat de poble cridat a ser Sobirà, més que el menyspreu i el goig de manar-nos. Deixem-los que reclamin obediència de part nostra quan no se l’han guanyada mai i no els en devem cap. És, simplement, una qüestió de dignitat.
Pere Ortís